Un palmerer arriba a l’alcaldia de Daia Vella, l’illot de Compromís al Baix Segura

El seu nom és José Vicente Fernández, encara que al poble és conegut com ‘el Lavativa’, sobrenom que s’estima més no explicar, “que cadascú faça servir la seua imaginació”, diu. Aclareix, almenys, que es tracta d’una herència del seu avi, amb el qual ha compartit, fins que va morir fa tres anys, un gust gairebé obsessiu pels barrets: “puc eixir al carrer en calçotets, però no sense barret”, insisteix.

Amb aquesta peça prometrà el càrrec d’alcalde de Daia Vella el 15 de juny en un plenari d’investidura en què l’acompanyarà, entre altres autoritats, Joan Baldoví, l’únic diputat nacional de Compromís. Justament José Vicente Fernández haurà d’arrossegar durant aquests quatre anys, a desgrat seu, aquesta etiqueta, la de l’excepcionalitat, en una comarca com el Baix Segura, on la coalició valenciana continua sense convéncer un electorat tradicional.

I és que, a diferència d’altres territoris de la província d’Alacant en què el partit de Mónica Oltra podria ocupar 13 alcaldies, en la zona sud de la Comunitat només han obtingut 7 regidors el 26 de maig, 4 més que el 2015, gràcies als 3 edils fruit de la coalició amb Els Verds a Torrevella i els 4 de Daia Vella que li han atorgat la majoria absoluta contra els 3 de Ciutadans, l’enfonsament del PP, que només ha obtingut el 6% dels vots, i l’absència aquesta vegada del PSOE.

Ens citem amb aquest exactivista de la PAH en la plaça del Lleó d’aquest poble tranquil, de 780 habitants, on sobreïx el mirador en forma d’espiral que cobreix els sis braços de palmeres centenàries, que té l’accés disponible a més de deu metres d’alçària i que serveix, al seu torn, per a albirar l’horitzó de l’horta. “Soc palmerer des de fa 13 anys i t’assegure que aquesta estructura no subjecta de cap manera les palmeres en cas de temporal, que era el motiu pel qual se suposava que s’havia alçat”, assegura.

Al seu parer, es tracta d’un “altre costós esperpent” (d’uns 600.000 euros) de Rafael Vives, alcalde durant 16 anys seguits, pertanyent al Partit Popular fins que va fitxar per C’s poc abans de les eleccions passades. En aquesta mateixa plaça també destaca un ajuntament novíssim en una localitat que té només tres funcionaris, “un ajuntament que ja els agradaria tindre a ciutats com Oriola”, es queixa Fernández.

Malgrat que passa una bona part del dia dalt de la copa de les palmeres, ‘el Lavativa’ promet dur a terme “una política amb els peus a terra”. “No pot ser que siguem un dels municipis més endeutats de la província tenint un pressupost anual de 700.000 euros”, esgrimeix; per això pensa rescatar el pla de sanejament que van presentar el 2018 avalat pel Govern central i autonòmic, encara que el de Vives el va rebutjar.

Franquisme

No obstant això, la seua primera mesura serà “més simbòlica”, fer desaparéixer els vestigis franquistes en una localitat on les dretes, primerament UCD i després Aliança Popular, fins a reconvertir-se en Partit Popular, han governat durant els 40 anys de democràcia. Per això reemplaçarà els carrers de José Antonio (Primo de Rivera) i del General Moscardó; aquest últim encara està present en la llista de carrers, malgrat que l’alcalde sortint el va fer canviar pel de la Infanta Leonor fins a l’altura del seu xalet, on la placa continua recordant l’ex-cap militar a Toledo de les forces revoltades de Franco.

En un municipi de tradicions religioses arrelades, José Vicente Fernández, de 47 anys, opta per reforçar les existents. Per això ja prepara la processó del Corpus Christi, que tindrà lloc pocs dies després de la seua presa de possessió, en assabentar-se que el seu antecessor en el càrrec “ha tractat de boicotejar-la” perquè no ha deixat enllestides qüestions com la banda de música o la pirotècnica, que finalment anirà a càrrec seu i per la meitat de preu que s’ha estat pagant, assegura.

“Ací, només que hi haja un xiquet que vulga eixir en la processó, la fem, perquè, encara que jo no soc religiós, soc l’alcalde de tots”, es reafirma. “Respecte les tradicions i hi done suport com ha de fer un representant públic, però també vull fomentar-ne de noves”, afig. Una de les festivitats que vol introduir és la del Dia de l’Orgull LGTBI, ja que fins ara ni ací ni en altres localitats grans o menudes del Baix Segura el col·lectiu té suport visible.

Anglés versus valencià

versusLa passejada que fem amb el futur alcalde és interrompuda per les salutacions d’unes quantes veïnes a què ha de respondre en anglés, atés que la meitat del cens de Daia Vella procedeix de països com Anglaterra, Holanda o Bèlgica. “Sé un anglés bàsic amb què em defense i ens acabem entenent”, s’excusa.

I el valencià com li va en una terra en què sembla que no té cabuda? “El valencià em va millor”, afirma mentre riu, però després es posa seriós. “M’han criticat en campanya des de Ciutadans perquè soc de Compromís, per si m’han imposat el valencià, etcètera, i no és veritat. Al contrari, soc castellanoparlant, però un defensor ferm de la llengua i la cultura valenciana, no perquè ara forme part d’aquest partit, sinó des que em vaig enamorar de la llengua per mitjà d’un professor”, al·lega.

Però malgrat l’increment de la població afavorit per les persones estrangeres, Daia Vella fa honor al seu nom, ja que continua tenint el mateix problema que pateixen tants pobles en allò que es coneix ara com l’Espanya buida. Una de les solucions que vol dur a terme Fernández és la de reclamar al Consell que torne a apostar per la política d’habitatges protegits en un municipi que va veure alçar les últimes sis cases socials fa 25 anys, una de les quals va anar a parar a aquest palmerer, on viu amb la dona i el fill.

Des de casa s’acomiada el futur alcalde de la localitat més menuda del Baix Segura, amb el barret al cap i, des del 15 de juny que ve, amb la vara de comandament a la mà.