Alfonso Rus esquiva part del cas Taula, malgrat la traïció del ionqui dels diners: “Darrere de tota adjudicació hi ha comissió”

La peça separada G del cas Taula està en perill seriós arran d’haver-ne sol·licitat la Fiscalia Anticorrupció l’arxivament per la prescripció del pretés delicte de suborn pel qual figuraven com a investigats Alfonso Rus, expresident popular de la Diputació de València; Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners i presumpte recaptador del PP de la província de València, i Màximo Caturla, ex-conseller delegat d’una empresa pública dedicada a la construcció de col·legis.

A pesar que Anticorrupció conclou que tant Rus, Benavent i Caturla “van cobrar certes quantitats de diners” per les adjudicacions de la construcció de col·legis de l’empresa autonòmica Ciegsa, “amb clar menyspreu per la causa pública i en benefici propi”, no s’ha pogut acreditar una “correlació perfecta” entre els fons rebuts i les obres adjudicades en concret, segons un informe remés pel ministeri públic al titular del Jutjat d’Instrucció número 18 de València, que va obrir el 2018 la peça separada G.

Les perquisicions, a càrrec de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, tampoc han pogut determinar “quines constructores i quines persones concretes van efectuar els pagaments” de les presumptes comissions als investigats.

A més, abunda el fiscal, els fets es remunten als anys 2005 i 2006 i, per tant, s’hauria d’aplicar el presumpte delicte de suborn del Codi penal del 1995, que preveia un termini de prescripció de tres anys. “Tenint en compte que aquesta causa [el cas Taula] es va incoar any 2015 i els fets es van cometre el 2005 i el 2006, ha de concloure’s que ha transcorregut el termini legal de tres anys, per la qual cosa el delicte ha prescrit”, indica el representant de la Fiscalia Anticorrupció.

No obstant això, en el seu informe el fiscal inclou una relació de les diligències practicades al llarg dels cinc anys d’instrucció de la peça separada que inclou diverses declaracions del ionqui dels diners durant la seua primera fase de col·laboració amb l’UCO i Anticorrupció en què Marcos Benavent confessava el repartiment de preteses mossegades per a despeses personals o del PP.

Benavent, condemnat a quasi huit anys de presó per un delicte de blanqueig de capitals en el primer judici del cas Taula, va desglossar i va detallar les converses que va gravar entre el 2005 i el 2006 als components de la presumpta trama corrupta en què apareixien múltiples referències al repartiment de comissions.

En la seua primera declaració, Benavent va reconéixer que havia cobrat comissions d’empreses constructores que treballaven per a l’empresa pública Ciegsa. “Donava els diners a Alfonso Rus i aquest repartia a vegades en un sobre per a cadascun, altres vegades deia ‘per al partit’”, va assegurar El ionqui dels diners, que també va matisar que “no hi havia una manera de repartiment fixa que es repetira”.

Marcos Benavent també va declarar que “darrere de tota adjudicació hi ha una comissió”, encara que admetia que hi havia “interessos encreuats” en el repartiment de les mossegades. “Aquests diners es destinaven a tot, a despeses personals, a despeses del partit, en definitiva a tot, al que els donara la gana”, va confessar l’investigat. “Amb els diners negres es pagaven actes del partit”, va afegir en la seua declaració inicial.

Benavent va explicar als investigadors la mecànica per a unflar les adjudicacions a les constructores per obtindre les presumptes comissions. Així doncs, els arquitectes de Ciegsa investigats en la causa presentaven “projectes totalment desproporcionats per justificar inversions molt copioses en la construcció de col·legis buscant el màxim benefici possible per a tots”.

El cobrament de mossegades era “molt automàtic”

El ionqui dels diners també va implicar en el pretés repartiment de comissions a Màximo Caturla, exconseller delegat de Ciegsa. L’ex-alt càrrec del PP, pendent de judici per ocultar el seu patrimoni en plena investigació del cas Taula, ho va negar tot i va assegurar que els modificats de les adjudicacions “estan correctes” i que “mai va pressionar ningú per afavorir” una empresa en concret.

El fiscal inclou en el seu escrit una referència a les conclusions d’un informe pericial de l’Agència Tributària que va detectar guanys patrimonials no justificats per part de Caturla que ascendeixen a un total de 734.404 euros entre el 2004 i el 2011.

Marcos Benavent, en referència al seu paper confés com a recaptador, va explicar als investigadors que el cobrament era “molt automàtic”. “Es va i es cobra el que s’ha de cobrar, no es parla molt”, va declarar en referència a presumptes mossegades per part de deus constructores. El ionqui dels diners ni tan sols recordava “les vegades que va anar” a cobrar a aquestes dues empreses per obres adjudicades per Ciegsa.

La sol·licitud d’arxivament per part d’Anticorrupció de la peça separada G, a falta del pronunciament de les parts (les defenses i una acusació popular) aboca previsiblement a la fi de la instrucció d’aquesta subtrama del cas Taula al cap de cinc anys de perquisicions.