Alicia Sellés, presidenta de la Fundació pel Llibre i la Lectura: “Cal una mirada nova i connectar amb altres territoris bilingües”

Hi ha hagut un canvi significatiu al capdavant de la Fundació pel Llibre i la Lectura (Full), l’entitat valenciana creada l’any 2013 que, per exemple, organitza la Plaça del Llibre. L’editor Jesús Figuerola ha cedit la presidència, que exercia d’ençà de la creació de Full, a la bibliotecària Alicia Sellés, una professional que treballa en el sector privat com a consultora en l’estratègia i la implantació de serveis d’informació i documentació, a més d’impartir docència en cursos especialitzats, graus i màsters relacionats amb la gestió de la informació i les biblioteques. 

Nascuda a Altura, en la comarca de l’Alt Palància, Sellés ha sigut presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana i de la Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía, Documentación y Museística. Forma part del Grup de Treball ‘Biblioteques i Agenda 2030’ del Consell de Cooperació Bibliotecària del Ministeri de Cultura, és integrant del comité executiu de l’European Bureau of Library, Information and Documentation Associations i vocal de la Divisió Europea de la Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries.

Full és una fundació impulsada per les editorials valencianes, i vosté n’assumeix ara la presidència, però vosté és bibliotecària. Què implica aquest canvi?

Hi ha dues lectures. La primera és que la fundació va nàixer amb la voluntat de ser interlocutora amb tot el sector. I és per això que, no des del principi, però fa ja nou anys, que n’he sigut patrona en representació del Col·legi de Bibliotecaris. Per a mi no és nova la Fundació, perquè hi estic dins nou anys. Però hi ha una altra lectura, que m’agrada més, que és que una organització com Full, que necessitava en principi molt de suport dels fundadors, després d’onze anys, ha de créixer. Té aquestes dues lectures: que no és una novetat la meua participació, perquè hi he estat nou anys representant el sector, i que també cal una mirada nova, perquè la situació és diferent.

Quina és aquesta situació diferent? Com la descriuria?

La Fundació ja és un projecte consolidat, ha crescut molt des del punt de vista de la professionalització. Ha passat de no tindre cap treballador a tindre’n quatre per a portar endavant els projectes. La nova situació és que la fundació ja està posicionada, ja està identificada i ja està treballant en els seus àmbits prioritaris. Però es tracta d’una fundació d’abast estatal que ha de posar la mirada en la promoció i la defensa del llibre i la lectura. Crec que encara falta obrir un poc l’àmbit d’actuació. Necessita obrir-se a altres tipus de projectes. Va nàixer molt vinculada als projectes de promoció de la lectura i de visibilització de la lectura i del llibre en el territori valencià. Hi ha una necessitat d’obrir-se i tindre connexió amb la resta de l’Estat espanyol. Hi ha molts espais que tenen situacions molt semblants a la nostra: territoris bilingües...

Parla de relacionar-se amb altres territoris que tenen la mateixa problemàtica que la Comunitat Valenciana?

I que estan treballant en les seues polítiques del llibre, les seues polítiques sobre la lectura. Es tracta d’apropar-nos en aquesta línia. I de pensar que Full no és tant una entitat de representació, que per a això ja estan les associacions. Les editorials les representa l’Associació d’Editorials del País Valencià, els bibliotecaris els representa el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana... Allò que ha de fer la fundació, tal com ho hem parlat els últims anys, és la reflexió, la difusió, la creació d’un discurs al voltant de la lectura, de la defensa del llibre i la lectura com a elements que estan dins de les polítiques culturals i que han d’estar inclosos en els drets culturals. És una faceta no tan vinculada a projectes com a la construcció de polítiques públiques.

Full s’identifica amb la Plaça del Llibre en les seues diferents convocatòries en diverses ciutats, que s’han convertit en la seua línia d’actuació emblemàtica. Amb els nous responsables polítics ha tingut algun problema per traure-la endavant. Què passarà amb la Plaça del Llibre?

És un dels projectes estel·lars de la fundació i ha de continuar en aquesta línia. Al final, el que volem és que el llibre i la lectura en valencià estiguen a l’abast de tothom, que siguen coneguts i formen part de la vida de tot el territori. Això continuarà així. Pense que potser el que hem de canviar són les estratègies, si no disposem de finançament per a fer una fira gran... A nosaltres ens agrada treballar la idea de festival. No és només una fira, és una festa del llibre. Ja hem començat a fer convocatòries més menudes. A Montcada, per exemple, se n’ha fet una de més reduïda. Potser calen unes altres dimensions. L’edició d’Alacant s’ha celebrat fa unes setmanes amb molt d’èxit i una gran participació. És un projecte que la gent espera i volem continuar, si cal, amb unes altres estratègies, buscant esdeveniments més menuts i en uns altres llocs del territori. Hem començat un projecte de foment de la lectura al món rural i, a Castelló, hi va haver una petició de fer una Plaça del Llibre a les comarques del nord. És fantàstic.

Vol dir això que pot deixar de celebrar-se la Plaça del Llibre a València?

No. S’ha fet el canvi d’escenari al Jardí Botànic i la idea és mantindre aquesta col·laboració amb la Universitat perquè València tinga la seua Plaça del Llibre.

Full va nàixer molt vinculada al Pla del Foment del Llibre i la Lectura de la Generalitat Valenciana. Fins a quin punt ja no van de bracet les dues iniciatives?

Va ser una equivocació vincular el pla, el ‘Llegim, llegim, llegim’, a l’actuació de la fundació Full. Tant la part política, responsable del ‘Llegim, llegim, llegim’, com la Fundació havien de pensar que tenien una coincidència, perquè a més hi havia un conveni, una subvenció nominativa en aquell marc, però per a la fundació era una part de la seua activitat i per a la Generalitat hauria d’haver sigut una part de la seua acció. No tot el pla podia caure sobre l’esquena de Full. Com que no hi ha hagut una avaluació pública d’aquest programa, no sabem com va anar en detall. La fundació, en el marc d’aquell programa, tenia unes línies d’actuació. Potser, en matèria de comunicació també ho vam fer malament. És important que la gent ho sàpia...

Que Full no és una prolongació del Pla de Foment del Llibre i la Lectura, vol dir?

En el marc del finançament del Pla, Full tenia unes atribucions, això sí. Com a Col·legi de Bibliotecaris no estàvem quan Full es va crear, però crec que la fundació és prèvia al ‘Llegim, llegim, llegim’ i també té una part reivindicativa de denúncia de les mancances en les polítiques del llibre i la lectura. Precisament, reclamar que no hi havia un pla, que la lectura no era considerada en les polítiques públiques, va moure a l’inici la fundació.

Hi ha hagut polèmiques actuacions polítiques recents en relació amb biblioteques, amb intents de censura de certes publicacions, d’una banda, i de l’altra, amb la intervenció des del poder per a marginar continguts com els relacionats amb el col·lectiu LGTBI. Què en pensa?

Com a Col·legi de Bibliotecaris, a partir de l’estiu, quan van retirar a Borriana revistes en català, estem denunciant aquestes actuacions. Quan el dia 22 es va votar en la comissió de les Corts Valencianes la proposició no de llei sobre els continguts LGTBI, hi vam acudir com a col·legi professional. Des del meu punt de vista, és d’una gravetat molt gran. Intentarem portar aquest assumpte a la cooperació bibliotecària espanyola. És lamentable que agafen un article mal interpretat i sense context d’una llei per a manipular com s’ha d’actuar en les biblioteques, sense criteri tècnic, sense una mirada professional. Però crec que va més enllà. És greu que a les biblioteques, ara mateix, no puguem garantir un dret d’accés lliure a la informació, que tinguem condicions. La censura callada encara és pitjor, aquella que no dona pressupost, que no dona suport als professionals, però és tan evident que volen manipular... Passa als Estats Units. Institucions com l’associació americana de bibliotecaris treballen en això perquè tots els moviments populistes, conservadors, estan en la mateixa sintonia. Sempre és un perfil de govern conservador, amb unes creences religioses determinades, el que fa aquestes coses.

Més que creences, són prejudicis, no creu?

Efectivament. I pel que fa a la resta de la cadena, ens fa una mica de por el fenomen de l’autocensura. És a dir, si hi ha un material que no puga tindre eixida en les biblioteques, ni es comprarà ni es publicarà. 

Quan es parla de la lectura entre nosaltres, els valencians, sempre es fa referència a les llibreries, on hi ha el problema crònic de la manca de presència del llibre en valencià. I, en segon lloc, s’apunta a les biblioteques, i sorgeix el debat sobre el paper de les biblioteques públiques i les biblioteques escolars. Quines tenen més importància?

Si pensem en la lectura, les biblioteques escolars haurien d’acompanyar la infantesa en el seu període de formació reglada. Quan dic acompanyar, ho dic amb tot el sentit. La biblioteca escolar ha de treballar bàsicament el foment de la lectura en tots els vessants, no sols en el del plaer, sinó també de la competència i l’aprenentatge, allò que anomenem el suport al currículum. I les biblioteques públiques juguen en una altra dimensió, perquè ho fan per a tota la població, incloent-hi la població infantil quan està fora de la rutina escolar. No són més importants les unes que les altres. El problema gran és que no treballen juntes. La clau seria que la biblioteca pública i la biblioteca escolar estigueren més juntes. Si la biblioteca pública té problemes de gestió, de localització, de serveis en molts municipis, de les biblioteques escolars ja no en parlem. Depenen pràcticament de la voluntat dels equips directius de cada centre.

En bastants centres es descuren molt les biblioteques escolars.

Directament, no existeixen. El Col·legi té un programa de biblioteques escolars que en defensa la importància, no només per a l’aprenentatge, sinó per a la reducció de les bretxes socials en l’aprenentatge. La llei de biblioteques valenciana les reconeix totes dins del mateix sistema, però ni quan les biblioteques públiques i les escolars depenen de la mateixa conselleria s’ha aconseguit treballar conjuntament. Pel que fa a Full, la qüestió és tornar a posar l’accent en la lectura, no només la que es produeix com una opció, perquè m’agrada llegir i m’hi pose, sinó com una garantia de drets i una garantia d’accés a la resta de les polítiques públiques. La lectura és fonamental per a l’educació, per a una educació de qualitat, per a la igualtat, per a tot. Abandonar les biblioteques escolars és generar desigualtats. Si tot depén del mestre o la mestra que toca o del centre que et correspon... no pot ser.

Què està fent-se per a evitar-ho?

Al meu poble, Altura, fa cinc o sis anys que treballe amb els responsables i ara tenim una biblioteca escolar decent, actualitzada, que treballa amb les aules, amb les mestres, però és una illa, perquè me’n vaig al poble del costat i això no hi passa.

Canviant de tema, fins a quin punt creu que la revolució digital impacta favorablement o negativament en la lectura?

Crec que és una lectura diferent. Són eines diferents i hem de tractar la qüestió amb una mirada global. Estic fent un estudi i en l’enquesta que hem llançat a la ciutadania hi ha un percentatge molt alt de gent que llegeix al mòbil, altíssim, més que en cap dispositiu. No puc dir encara quin és el percentatge, perquè no ho he sistematitzat, però és molt alt. S’ha de treballar en un ecosistema del llibre digital en tots els àmbits, de l’ús, de la lectura... El llibre digital és una opció per a ampliar l’accessibilitat. Ofereix oportunitats per a la connexió de molta gent, per a la inclusió de molta gent. No és només una qüestió del mercat neoliberal de l’oferta i la demanda. És una opció per a moltes coses, també per a compartir la lectura sense proximitat. Obri oportunitats. Allò que també s’ha de mirar és com està el sistema i garantir un circuit legal.

Que respecte els drets legals i la propietat dels continguts? Però hi ha instal·lada una cultura de la gratuïtat que ho fa difícil. En el món del periodisme ho patim, això.

El servei de biblioteques públiques per a llegir llibres de préstec digital és poc conegut. En l’àmbit de premsa, de literatura, hi ha moltes coses que s’hi podrien incloure. Una altra cosa és que els models de negoci siguen revisables. Però la convivència és possible. Jo llegisc molt en format digital.

De tota manera, la irrupció dels dispositius digitals i de les xarxes socials té un altre efecte, que és el de no llegir llibres. Es perd l’exercici de la lectura concentrada i reflexiva.

Sí, però em fa una mica de por diferenciar què és lectura i què no ho és.

Anatematitzar les noves pràctiques?

Tot és lectura. El que s’ha de fer és definir quins tipus de lectura hi ha i quines han de ser les polítiques per a cada tipus. Per exemple, vaig fer un estudi sobre els clubs de lectura a Navarra i vaig identificar al voltant de 250 clubs de lectura, que per a Navarra està molt bé. El percentatge de gent major llegint d’una manera reflexiva és altíssim, al contrari del que reflecteix l’estudi dels editors d’hàbits de lectura i compra de llibres. S’han de reestructurar els estudis de lectura i pensar-los d’una altra manera. Revisem quins són realment els tipus de lectura i podrem construir una política pública. Ens falten dades.

Entre les activitats de Full, hi ha les enquestes sobre ús i lectura en valencià. Continuarà amb aquests estudis?

Clar. Fins i tot diria que s’haurien d’enfocar des d’una altra perspectiva, que en certa manera ja s’ha començat. Els estudis són una segmentació de les dades amb el mateix model que s’utilitza en la resta de l’Estat espanyol. Ara m’agradaria anar més enllà. Hem començat amb la publicació de la revista Full de lectura, que és una oportunitat de reflexionar o de fer aproximacions més sectorials. Ho hem pensat molt. Es tracta d’estudiar els tipus de lectura, els perfils, les característiques. Són coses que he fet professionalment. La lectura es pot vincular a polítiques de treball amb majors, amb el territori, amb les dones... Així, observes la lectura d’una manera completament diferent. Soc del món bibliotecari, no del món de la indústria, i sempre m’ha paregut limitador vincular la lectura amb els hàbits de compra. Entenc que al sector industrial li interessa molt, però hi ha altres maneres de fer-ho, vinculant-ho a la idea del servei públic. A les Canàries vaig fer un altre estudi sobre la gent que és usuària de biblioteques i la diferència és brutal. Una de les línies atractives de Full és obrir la reflexió i l’estudi amb la voluntat d’influir en les polítiques públiques, de reivindicar la lectura entre els drets culturals. Crec que Navarra és l’única comunitat a l’Estat espanyol que té una llei de drets culturals i les biblioteques no hi figuren, però la lectura tampoc.

És una absència important.

Des del Ministeri de Cultura es va fer a Oliva, en la Fundació Brines, una trobada amb la idea d’analitzar la cultura com un dret. Aquesta és la línia.