Amb envelats oberts, cercaviles o playbacks, però sense revetles ni mascletades: així seran les primeres Falles de València al setembre

Catorze mesos després que el president del Govern valencià, Ximo Puig, anunciara la suspensió de les Falles a conseqüència de la pandèmia, el món faller ha recuperat l’optimisme després de fer-se pública l’autorització per part de la Conselleria de Sanitat de la celebració d’unes festes en format reduït que tindran lloc de l’1 al 5 de setembre, dates proposades pels agents fallers que ha de confirmar aquest mateix dimecres l’Assemblea de Presidents i Presidentes de les diferents comissions.

D’aquesta manera, la ciutat de València es prepara per celebrar per primera vegada en la seua història unes Falles el mes de setembre, ja que, segons experts consultats, no consta que en el terme municipal s’hagen celebrat anteriorment en aquestes dates.

En tot cas, seran unes festes condicionades per la situació epidemiològica del moment, encara que l’avanç de la vacunació que ja arriba al 40% de la població fa pensar que els actes que se celebren a l’aire lliure i que no impliquen un risc d’aglomeració es podran celebrar en unes condicions determinades.

Segons ha explicat el president de la Interagrupació, Guillermo Serrano, que va estar present en la reunió de dilluns amb la Conselleria de Sanitat, hi ha un consens general en la possibilitat de celebrar els quatre actes més importants que organitza l’Ajuntament a través de Junta Central Fallera (JCF) com ara la plantà, l’ofrena, la recollida de premis i la cremà: “Són actes a l’aire lliure en què s’hauran de complir unes condicions de seguretat quant a distàncies, però que es podrien organitzar d’una manera o altra”.

En el cas, no obstant això, dels castells i les mascletades de la plaça de l’Ajuntament, estan pràcticament descartats per les aglomeracions que suposen i la dificultat de controlar els aforaments i les distàncies, encara que possiblement s’estudien alternatives descentralitzades a petita escala per tractar de pal·liar la situació tan difícil per què passa el sector.

Quant als actes que organitzen les comissions falleres, els diferents representants de la festa començaran a treballar juntament amb Salut Pública per estandarditzar els protocols de seguretat. De fet, cada comissió fallera nomenarà un coordinador Covid, que haurà de responsabilitzar-se de conéixer totes les mesures i els protocols vigents per traslladar-los als fallers i falleres i, en la mesura que siga possible, controlar-ne el compliment.

Segons Serrano, “els envelats en principi es podran instal·lar sempre que estiguen oberts pels laterals i els dinars i els sopars populars s’organitzaran amb les mesures que s’apliquen a les terrasses de l’hostaleria quant a comensals per taula i distàncies”.

Pel que fa als actes populars, “la cosa més normal és que les activitats que es puguen fer al carrer i no impliquen aglomeracions, com ara cercaviles o els playbacks dels xiquets es puguen fer amb els protocols que s’acorden, mentre les revetles estan descartades; altres actes com els concursos de paelles o similars estan en dubte, caldrà analitzar-ho i en tot cas sempre es farà el que indique Sanitat”.

Serrano s’ha mostrat satisfet amb l’acord aconseguit: “L’objectiu era que s’autoritzara celebrar unes Falles en un moment determinat, vam presentar un pla sanitari per fer-los veure que era possible i s’ha aconseguit una data concreta, per tant, estem contents”.

Set Falles suspeses al llarg de la història

Abans de la pandèmia, València ja havia viscut altres moments històrics sense Falles, una festa la primera referència documentada de la qual es remunta al 1774, encara que no és fins a 74 anys després que es poden trobar publicacions continuades sobre la festa de Sant Josep.

El 1896, el governador civil de València va declarar l’estat de guerra per l’enfrontament bèl·lic d’Espanya amb els Estats Units en la coneguda com a guerra de Cuba i llavors es va decidir no celebrar les Falles a dos dies de l’inici.

També es van suspendre els anys 1937, 1938 i 1939 per la Guerra Civil espanyola. Les del 1936 es van celebrar sense problema, perquè l’alçament es va produir el 17 de juliol, però va acabar l’1 d’abril de 1939, per la qual cosa aquell any, per cinquena vegada en la història –la quarta per una suspensió pròpiament dita– i per tercera vegada consecutiva, tampoc es van plantar monuments fallers pels carrers de València.

No obstant això, la primera vegada que es té referència que els monuments fallers no es van plantar va ser el 1886, encara que aquella vegada van ser els fallers de manera individual els que no van pagar la taxa de 60 pessetes que es cobrava com a cànon des del 1851 per plantar els cadafals als carrers.

Després d’aquests cinc moments històrics, només la pandèmia ha deixat València sense Falles en les dates oficials, cosa que va passar al març del 2020 i al març del 2021.