Antifrau calcula un perjudici d’11,2 milions d’euros en la contracta que va pagar una mossegada al cunyat de Rita Barberá

La instrucció del cas Azud va revelar que José María Corbín, cunyat de Rita Barberá, es va repartir amb el seu soci, Diego Elum, una pretesa mossegada de 2,2 milions d’euros en el marc d’una contracta d’Acciona per la gestió del servei de neteja i conservació del sistema municipal de sanejament de l’Ajuntament de València. Un informe de l’Agència Valenciana Antifrau (AVA), a què ha tingut accés elDiario.es, calcula el perjudici econòmic a conseqüència de modificacions o de partides sense justificar del contracte en 11,2 milions d’euros en un lustre.
La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sospita que la mossegada estaria vinculada als regals de Nadal de luxe per part d’Acciona a l’alcaldessa popular llavors, Rita Barberá (vi i accessoris de Louis Vuitton per un valor de 7.651 euros).
El lletrat Diego Elum, també investigat en la causa, va destruir 12 caixes amb 475 quilos de documentació. No obstant això, l’UCO va poder seguir el rastre de la presumpta comissió milionària de 2,2 milions d’euros repartida entre els dos lletrats, amics des que militaven en l’extrema dreta en la seua joventut.
Antifrau, en funcions d’auxili judicial a la instructora del cas Azud, traça una anàlisi tècnica, econòmica i financera de l’adjudicació del macrocontracte de sanejament i de la seua execució entre el 2007 i el 2012 per part d’una UTE formada per Infilco Española SA i Acciona Infraestructura SA. Adjudicat el 2007, durant el mandat de Rita Barberá, per un termini inicial de 15 anys i amb una possible pròrroga de dos exercicis addicionals, el valor estimat del contracte va ser de 146 milions d’euros.
L’informe assenyala que en els imports certificats corresponents al període entre el 2010 i el 2012 “no s’inclou annex, referències ni cap detall mínim d’execució que justifique l’import”. A pesar que l’Ajuntament de València va encarregar entre el 2007 i el 2012 un total de 37 actuacions “de manera directa” a l’UTE adjudicatària, per un import que suma 13,3 milions, no consta documentació “acreditativa de les millores oferides”.
Encara que Antifrau considera que el procediment obert d’adjudicació va ser “adequat” i d’acord amb la normativa, el tipus de contracte “no s’ha determinat de manera correcta”, pel fet de no tindre en compte que es tracta d’un contracte mixt de gestió de servei públic i d’obres. L’informe també al·ludeix a la “indeterminació” del preu del contracte, que suposa un incompliment de la normativa de contractació pública.
L’organisme que dirigeix Joan Llinares també ha detectat “irregularitats administratives” en l’expedient, com ara plecs de clàusules administratives particulars firmats en diferents dates, un informe del departament de contractació anterior al del servei d’assessoria jurídica o contradiccions sobre la duració del contracte. A més, alguns dels projectes firmats per un tècnic municipal són informats pel mateix funcionari, que al seu torn s’encarrega de firmar l’acta de replanteig de les obres.
“En els expedients relatius als encàrrecs directes de les obres, els informes emesos pel servei de contractació es reforça la irregularitat dels encàrrecs directes, en indicar-s’hi, pels tècnics mateixos, que no són contradictoris”, afig l’AVA.
La licitació es va disparar un 62%
Durant la preparació de la licitació no es van atendre els advertiments de l’Oficina Economicofinancera de l’Ajuntament de València, que va alertar de la duració, l’import i la revisió de preus. Així doncs, l’import de licitació es va disparar un 62% respecte de l’anterior contracte del 1994.
Sobre les modificacions contractuals, que van suposar un increment de l’import del contracte, no consten informes jurídics ni cap referència a la “procedència o no” del reajustament de garanties. Tampoc consta, segons el parer d’Antifrau, control intern de la intervenció sobre la modificació inicial el 2012 (de 7,9 milions d’euros).
En el període analitzat –entre el 2007 i el 2012– els imports executats globals van ascendir a 79,1 milions (amb una mitjana anual de 13,1 milions), cosa que suposa un augment respecte dels imports recollits en la licitació d’un 53,47%, “sense que aquest increment vinga justificat”. És a dir, sense cap mena de justificació, es va disparar l’execució en 27,5 milions en el període de sis anys (4,5 milions d’euros anuals).
Per això, Antifrau considera que es van alterar les bases de l’adjudicació, “en contradicció clara amb el principi de lliure concurrència” i es van infringir els principis d’igualtat, publicitat i transparència.
Els tècnics de l’AVA tampoc han trobat certificació de les millores contingudes en l’oferta de l’adjudicatària. Entre el 2007 i el 2021, el perjudici econòmic pel que fa a les millores i obligacions no certificades ascendiria a 1,3 milions d’euros.
L’informe desglossa cada apartat del perjudici econòmic. Per la modificació de la fórmula de revisió de precios, el perjudici ascendeix a 4,9 milions d’euros (un increment del 54,58% respecte de l’estimació inicial). Pel que fa als serveis extraordinaris, l’import de 225.579 euros “no s’ajusta al que s’estableix en el plec”.
El perjudici podria sumar 2,3 milions addicionals
Els perjudicis econòmics derivats de la inclusió en les certificacions de conservació del clavegueram de partides com ara mà d’obra o materials s’estima en un milió d’euros. A més, Antifrau també ha localitzat 129.586 euros facturats “sense un desglossament concret”.
D’altra banda, els perjudicis econòmics per la inclusió en els projectes d’obres de partides sense justificar ascendeix a 808.287 euros. A més, en un període de 15 anys, s’han produït perjudicis econòmics de 3,2 milions d’euros per millores o obligacions “de les quals no s’acredita la realització”.
En definitiva, el total del perjudici econòmic, entre el 2007 i el 2012 suposa 11,2 milions d’euros. No obstant això, Antifrau calcula que “addicionalment” podria sumar 2,3 milions d’euros “en cas de considerar” els exercicis següents del 2013 al 2023, en el supòsit de la pròrroga del contracte.
0