Antifrau ensenya els ajuntaments a implementar una bústia de denúncies de corrupció

L’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau valenciana treballa amb diversos ajuntaments per ajudar-los a implementar els seus canals propis de denúncia. L’organisme dirigit per Joan Llinares ultima una sèrie d’actuacions amb consistoris com el de València i la Diputació de Castelló per a adaptar els seus sistemes a la directiva europea antifrau, que el Govern té pendent d’aplicar. L’executiu va aprovar el març passat l’avantprojecte de llei, però els terminis parlamentaris l’aboquen a uns quants mesos d’espera i requereix la modificació del Codi penal i unes quantes lleis.

El 2019 el Parlament Europeu va aprovar una directiva per als filtradors (whistleblowers) que incorpora l’obligació d’establir canals de denúncia en les corporacions municipals. El text parla de mecanismes per a ajudar la denúncia de manera interna o externa sense patir represàlies i amb garantia de protecció i anonimat.

Mentre l’executiu treballa en la transposició de la directiva europea, administracions autonòmiques i locals s’han anat avançant aprovant normes pròpies en la mateixa línia. En el cas valencià, els tècnics de l’organisme creat per llei el 2017 treballen amb diversos municipis per transferir la tecnologia emprada per facilitar les denúncies administratives. Així, Antifrau col·labora amb entitats locals per crear una bústia de denúncies perquè els treballadors o les persones que detecten una irregularitat puguen traslladar-ho a l’Administració mateixa. En cas que la resposta no siga satisfactòria, poden tornar a recórrer a l’organisme autonòmic.

“Tenim un compromís general en bona part de les administracions”, destaca Llinares en conversa amb elDiario.es. L’advocat, director de l’organisme des del 2017, sosté que hi ha un canvi en la cultura de la corrupció, encara que reclama al Govern i al parlament una normativa que protegisca els denunciants.

El sistema informàtic utilitza l’arquitectura open source i permet adjuntar documents i altres informacions per donar versemblança a les denúncies anònimes. És aquest punt el que més faena genera, atés que els treballadors necessiten un sistema que no puga rebre hacking i assegurar la protecció dels denunciants que prefereixen no identificar-se mentre es manté el contacte amb l’Agència. La interacció amb els denunciants resulta fonamental per al tractament de cada cas i la verificació de la informació, asseguren els responsables.

Els canals de denúncia que l’Agència implementarà amb els municipis es destinen a investigar possibles casos d’ús o destinació irregular de fons públics i de conductes oposades a la integritat o contràries als principis d’objectivitat, eficàcia i submissió plena a la llei i al dret. Això inclou, esmenta l’organisme, l’alerta pel que fa a “conductes del personal al servei de les entitats públiques que comporten l’ús o l’abús en benefici privat d’informacions que tinguen per raó de les seues funcions” o que tinguen o puguen tindre com a resultat l’ús o la destinació irregular de fons públics o de qualsevol altre aprofitament contrari a l’ordenament jurídic.

La bústia adverteix que “s’apliquen criteris estrictes per a admetre les comunicacions amb l’exigència de responsabilitat civil, penal o administrativa de persones que comuniquen fets amb abús de dret o vulnerant el principi de bona fe”, és a dir, les denúncies falses.