Arxivada una querella del navilier Vicente Boluda contra elDiario.es per les informacions sobre la repatriació de 100 milions de Luxemburg

Les informacions publicades en elDiario.es sobre la repatriació de 100 milions d’euros des de Luxemburg per part del navilier Vicente Boluda en cap cas constitueixen un delicte d’injúries i calúmnies. Això conclou la titular del Jutjat d’Instrucció número 10 de Madrid, que ha dictat el sobreseïment provisional i l’arxivament de les actuacions obertes arran d’una querella de l’empresari, president de l’Associació Valenciana d’Empresaris, contra els periodistes d’aquest diari Antonio M. Vélez i Sergi Pitarch. De les tres informacions objecte de la querella “en cap cas de la seua lectura pot entendre’s un contingut que puga lesionar el bon nom del querellant, la seua família o patrimoni”, assenyala la magistrada.

Vicente Boluda, expresident del Reial Madrid i segon accionista de la COPE després de la Conferència Episcopal, va cobrar un dividend de 100 milions d’euros des de Luxemburg –tal com va revelar elDiario.es el 28 d’abril de 2020– mitjançant empreses sense empleats i amb un capital mínim. L’empresari es va querellar contra aquest diari per un presumpte delicte contra l’honor que la jutgessa no veu acreditat. Les informacions, segons diu la interlocutòria, “tenen l’origen en allò publicat pels registres mercantils de Luxemburg i Espanya”.

“Mai s’ha imputat cap delicte” en les informacions publicades sobre la repatriació dels 100 milions d’euros, afig. “Això per si mateix seria prou per a entendre que no concorren els requisits” del delicte de calúmnies, “però és que tampoc es descriu el pretés fet delictiu, sense que es puga poder imputar de la lectura dels articles un delicte concret”, assenyala la resolució.

Tampoc hi concorren els requisits que estableix el Codi penal per al delicte d’injúries (expressions amb prou potència per a fer mal al crèdit d’una persona o que hi haja intenció de causar mal). La jutgessa recorda que, perquè puga entendre’s indiciàriament acreditat un delicte de calúmnia, “és imprescindible imputar un fet delictiu sobre una acció concreta, determinada i inequívoca i que aquesta imputació siga falsa i perseguible d’ofici”.

La titular del Jutjat d’Instrucció número 10 de Madrid assenyala que “no hi ha indicis que posen de manifest termes tendents a fer mal al crèdit i l’honra del querellant”. “En cap cas de la seua lectura pot entendre’s un contingut que puga lesionar el bon nom del querellant, la seua família o patrimoni”, conclou la interlocutòria.