Barreres administratives als migrants: accés al padró i a oficines d’estrangeria i restriccions en la sanitat gratuïta

L’accés al padró municipal, a la tramitació i el manteniment de permisos de residència, al procediment d’asil o les restriccions a la sanitat pública gratuïta són algunes de les barreres administratives més freqüents a què s’enfronten les persones migrants que resideixen en el territori valencià. És la conclusió a què ha arribat un grup d’ONG que forma part de la Taula Territorial de la Comunitat Valenciana del Consell per a l’Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica (CEDRE) en un informe que inclou propostes de solució.

L’accés al padró municipal, per a garantir l’accés a drets com la protecció social, l’habitatge o l’educació, constitueix una barrera pel fet que les dates per a sol·licitar-lo són “de llarg termini”. “Als menors sol·licitants d’asil els exigeixen documentació que algunes vegades no poden presentar”, tal com l’autorització de tots dos progenitors traduïda com a declaració jurada. A més, segons l’informe “no s’aplica degudament el procediment especial d’empadronament” a persones que estan en situació de carrer per no disposar de contracte de lloguer o ocupar només una habitació.

La Taula Territorial de la Comunitat Valenciana del CEDRE, que inclou València Acull, la Fundació Cepaim, el Moviment per La Pau, CEAR o l’associació Rumiñahui, proposa a l’Ajuntament de València que dote de recursos materials i humans el servei municipal del padró i al Govern autonòmic que revise els protocols i la documentació exigida per a formalitzar la inscripció.

Oficines d’Estrangeria

L’informe també ressenya la dificultat dels migrants per a aconseguir cita, en alguns casos amb “dilacions excessives”. Com a proposta de solució, les ONG plantegen l’augment del nombre de cites, tant telemàtiques com presencials, i la dotació de més personal i recursos en les oficines d’Estrangeria, així com una reducció de les taxes “en els casos suposats econòmicament vulnerables acreditats”.

L’informe aporta propostes similars per a l’accés al procediment d’asil. “Un nombre elevadíssim de persones segueixen sense poder obtindre cites”, critica l’informe, que també denuncia incidències en el desenvolupament de les entrevistes amb els sol·licitants com a “vulneració de la confidencialitat en espais comuns de treball” o “deficiències del personal entrevistador”. Per solucionar-ho, proposa que el Ministeri de l’Interior atorgue un nombre més gran de cites durant més dies a la setmana i que no es requerisca l’empadronament o documentació relacionada amb la identitat o la nacionalitat.

Les persones migrants també s’enfronten a “grans dificultats per a accedir a l’atenció sanitària pública gratuïta o directament no en poden rebre”, perquè se’ls exigeix que demostren una estada mínima de tres mesos. “En molts casos es nega la targeta amb cobertura sanitària si no es proven tres mesos d’empadronament i es factura per l’atenció rebuda (fet que provoca por a tornar a sol·licitar assistència), incloent-hi menors d’edat, embarassades, urgències, sol·licitants d’asil i víctimes de tràfic”, afig l’informe, que proposa, entre altres mesures, una normativa de la Conselleria de Sanitat que no exigisca un temps mínim d’estada o la disposició en els centres sanitaris d’un servei d’intèrprets i mediadors.

Identificacions per perfil ètnic

Les ONG també detallen “males pràctiques” per part de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat cap a persones migrants i sol·licitants de protecció internacional: “Identificacions per perfil racial o ètnic en la via pública, agressions verbals i físiques, tracte humiliant o intimidatori, arxivament de denúncies per agressions per expulsió de la víctima o demanda d’empadronament per a sol·licitar protecció internacional”.

L’informe insta el Govern central a “posar fi a les identificacions per perfil ètnic, assumint les recomanacions internacionals i del Defensor del Poble” i a suspendre les expulsions de víctimes o de testimonis de presumptes agressions policials mentre la justícia es pronuncia sobre la denúncia

En matèria educativa, també s’enfronten a la discriminació i a la concentració de l’alumnat migrant en determinats centres educatius. “La guetització o concentració de l’alumnat d’origen migrant en alguns centres educatius públics en detriment dels concertats” és un fet, segons l’informe, que “agreuja la discriminació i no reflecteix l’heterogeneïtat de la realitat social del barri on se situen” impedint que el sistema educatiu actue com a mecanisme d’inclusió.

Segregació escolar en la concertada

Així doncs, l’informe demana “polítiques compromeses en la lluita contra la segregació escolar” i plans d’acolliment per als menors migrants i les seues famílies, a més d’un seguiment durant el curs i la formació del professorat en matèries com la diversitat o el qüestionament de prejudicis racistes. També proposa la reelaboració dels currículums escolars “per a incorporar la història i les cultures d’origen de l’alumnat migrat”.

L’informe també ressenya la dificultat de l’accés a la denúncia segura en comissaria: “S’exposen, bé a una incoació d’un expedient d’expulsió, bé a una citació davant la Brigada d’Estrangeria”. La Taula Territorial de la Comunitat Valenciana del CEDRE demana millorar la informació sobre els drets de les víctimes entre les forces de seguretat, amb instruccions específiques i exigir una formació específica del personal de seguretat extern destinat en jutjats de guàrdia “o un altre lloc de recepció de denúncies”.

En l’apartat de prestació de serveis, l’informe apunta l’“exclusió financera” dels migrants en situació irregular que impedeix sol·licitar la renda valenciana d’inclusió. En matèria d’habitatge “són innombrables les incidències” de les immobiliàries amb tracte discriminatori que inclou “la no atenció a persones d’origen estranger”. Les sol·licituds de les targetes per al transport públic tampoc “admeten la situació d’estada irregular”. D’altra banda, la bretxa digital, amb relació a les cites en línia, suposa “una barrera moltes vegades insuperable” per la dificultat d’accés o la barrera idiomàtica.