Batalla judicial entre la Generalitat Valenciana i les energètiques per l’impost a la nuclear i contra les emissions de CO₂

La Generalitat Valenciana va ingressar, l’any 2019, 22 milions d’euros per l’impost sobre activitats que incideixen en el medi ambient (IIMA). Aquest tribut autonòmic, que es va instaurar l’any 2012 en plena crisi econòmica, pretén gravar l’alteració i el risc de deterioració sobre l’entorn que ocasiona i afecta molt poques empreses que tenen grans infraestructures a la Comunitat Valenciana. Bàsicament, la central nuclear de Cofrents i la planta regasificadora de Sagunt.

Des de fa uns quants anys, les empreses que gestionen aquestes infraestructures com Iberdrola Generalidad Nuclear SA pledeja amb la Conselleria d’Hisenda per les liquidacions d’aquest impost i intenten eliminar-lo. De moment, la justícia ha donat la raó a l’Administració autonòmica en tots els recursos presentats, sis dels 12 contenciosos a què ha recorregut les administracions per les mercantils afectades.

Per la seua banda, Regasificadora de Sagunt SA ha presentar un recurs d'alçada davant l'administració per a evitar pagar el tribut. Expliquen fonts de l'empresa que ja paguen impostos per la comercialització del gas i abonen altres impostos locals i de l'Estat molt similars.

L’any 2019 l’Administració va aconseguir un rècord de recaptació amb 22 milions d’euros perquè la central de Cofrents va fer diverses parades tècniques. L’any 2018, els ingressos per aquest tribut van ser de 17 milions d’euros. 

De moment, la justícia considera que l’impost està ben plantejat perquè la funció “no és merament recaptatòria”, com censuren les empreses energètiques, “sinó que vol desincentivar determinades activitats de producció d’energia elèctrica que incideixen desfavorablement en el medi ambient”. Segons la secció quarta del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià, en la sentència de 14 de juny de 2019, la resolució de la qual s’ha assumit posteriorment, el tribut preveu que els ingressos vagen destinats a millores mediambientals, permeten exempcions i prevalen energies que emeten menys CO₂ o generen menys residus com els nuclears. 

La filial d'Iberdrola considera l’impost inconstitucional, ja que conclouen que té una finalitat “merament recaptatòria al marge de la seua presumpta finalitat extrafiscal”. A més, han apuntat en els diferents processos, “és un impost discriminatori i trenca el principi de generalitat, ja que no grava totes les empreses per les activitats que incidisquen sobre el medi ambient, sinó unes de molt concretes i determinades”.

A més, apunten en els seus recursos, amb l’IIMA hi hauria un solapament de tributs amb els locals, els impostos sobre activitats econòmiques (IAE) i sobre béns immobles (IBI), i amb els tributs estatals, com és l’impost especial sobre l’electricitat vigent fins l’any 2014.

El tribunal entén que impostos com l’IAE “recau sobre el mer exercici de les activitats empresarials pels subjectes passius que les duen a terme i que la quota tributària es determina d’acord amb les tarifes aprovades pel Govern i tenint en compte sempre el benefici mitjà presumpte de l’activitat gravada”. D’altra banda, replica el tribunal, l’IIMA “grava l’alteració o el risc de deterioració i el risc que sobre el medi ambient ocasiona la realització de determinades activitats, a través de les instal·lacions i altres elements patrimonials destinats”. 

I afig: “Entre aquestes activitats es grava no sols la producció d’energia elèctrica, sinó també d’altres, com la producció o tinença de residus o determinades emissions, ja que entre les exempcions tributàries hi ha la producció d’energies solar o eòlica o centrals que utilitzen com a combustible principal la biomassa o el biogàs”. 

La batalla legal continua perquè queden set recursos per resoldre. De moment, guanya la Conselleria d’Hisenda.