Benvinguts a la nova era del CBD: cànnabis suau, en uns llimbs legals i de venda en botigues

“Guarda’l en la bossa tancada fins que arribes a casa, per si et para a la policia”. L’amable dependenta d’una botiga cannàbica en ple centre de València, després de ficar el tiquet de la compra en la bossa, adverteix el client sobre les precaucions que ha de prendre després d’adquirir cabdells de CBD. El cannabidiol és un compost no psicoactiu de la marihuana amb un percentatge de THC (tetrahidrocannabinol, el principi psicoactiu de la planta) del 0,2%, per davall del llindar que marca la llei perquè la substància siga considerada il·legal.

El mercat de CBD no para de créixer entre malalts i consumidors recreatius, incloent-hi turistes. El perfil de clients és molt ampli, segons explica la dependenta, que prefereix parlar sota anonimat: “Hi ha des de gent que l’usa com a relaxant muscular, contra l’insomni o per a descansar després de la faena, i amb un rang d’edat bastant ampli”. En tot just deu minuts entren en el petit establiment uns quants clients a la recerca de cabdells de CBD. Paguen en efectiu o amb targeta i escampen el poll. 

El sociòleg J. A. confessa que fins fa poc no coneixia l’existència del cannabidiol: “Va ser per una col·lega que m’ho va comentar i em va sorgir curiositat, la veritat és que el vaig tastar i em va agradar, perquè, quan estàs cansat, et relaxa molt”. Ara en consumeix puntualment amb el seu marit.

“Com que no és psicoactiu”, assegura, “no et genera ansietat i l’endemà t’alces bé. Una cosa positiva és que no t’entra la fam boja com amb l’herba”. “Feia molt de temps que no comprava marihuana, perquè al final és molta història, i com que el CBD és legal, te’n vas a una botiga, en compres i ja està. Hi ha bastants punts de distribució, no és molt problemàtic i la novetat és que ja no et sents com un delinqüent”, afig. 

Més que en la legalitat, el CBD està en una mena de llimbs jurídics. Mentre que en altres països europeus el cannabidiol està plenament assentat en el mercat de curs legal, a Espanya la Fiscalia Antidroga ha insistit a perseguir conreadors i distribuïdors, malgrat la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). 

Una sentència recent pionera ha determinat que la sentència del TJUE avala la venda de CBD (en el fons de l’assumpte no preval la defensa dels drets civils, sinó el lliure comerç entre estats membres de la UE, tal com va determinar l’alt tribunal en un cas sobre la venda a França de vaporadors de cannabidiol produïts a la República Txeca). 

El jutge, contradient la postura del ministeri fiscal, va ordenar que es tornaren les flors de CBD al propietari d’una botiga cannàbica i el va absoldre, malgrat que s’enfrontava a una petició de pena de quatre anys de presó per un pretés delicte contra la salut pública en la modalitat de substàncies que no causen mal greu a la salut. De fet, l’Observatori Europeu del Cànnabis ha acusat la Fiscalia espanyola de vulnerar el dret comunitari en matèria de cabdells de CBD.

Molts passejadors que es topen amb aquesta mena de botigues es pregunten si els cabdells que hi venen a plena llum del dia provoquen el mateix efecte que el clàssic canut de maria. El CBD, segons ha pogut confirmar aquest diari, impel·leix una lleu col·locada, molt inferior a la de la tradicional marihuana il·legal, però conservant el característic sabor i olor del cànnabis. El catàleg d’aquests establiments, que també es dediquen a la venda en línia, inclou nombroses variants cannàbiques i diversos formats: cremes, gels, encens o cervesa, entre altres. 

La clientela abasta també persones que pateixen malalties de diversa índole. A., una dona amb fibromiàlgia, usa gels de CBD per a calmar els dolors crònics que pateix. “Entre les marques hi ha diferències molt importants d’efectivitat, n’hi ha que són pràcticament tot CBD i altres que combinen amb àrnica i amb altres productes tradicionals per fer massatge en zones de dolor”, explica aquesta professora que prefereix l’anonimat. “M’ha anat molt bé una de les marques i m’ha alleujat durant unes hores la zona de dolor quan era per inflamació, però tampoc he notat que siga molt més eficient que un Voltaren”, afig. 

Jorge, propietari de la botiga Tecnogrow a Sagunt (València), denuncia que “hi ha persecució des de fa temps” i reclama que es regule el mercat “per fer-ho bé”. “Si m’arriba de manera legal, pagant impost i tot bé, qui deu pensar que això no és legal”, es pregunta. “Se suposa que passa una sèrie de controls i filtres”, assegura el comerciant. 

Les distribuïdores de CBD “t’ofereixen el producte en catàleg”. “Treballe ja huit o nou anys comprant productes de manera normal”, diu Jorge, que ha tingut alguna visita de la policia en el seu establiment. “M’han arribat notícies que han entrat en un grapat de growshops [botigues cannàbiques] a Barcelona”, assenyala. 

Enrique Soler, propietari del Doctor Cogollo del passatge del Doctor Serra de València, també al·ludeix a inspeccions policials en botigues del seu gremi a Castelló, Còrdova o Santander. “Fa mig any vam tindre la visita de 14 agents de la Policia Nacional, la Policia Local i la Guàrdia Civil”, conta Soler, que assegura que en les seues dues dècades en el mercat cànnabic sempre ha “predicat amb l’exemple”. “Mai no hem fet res que no poguérem, sempre venem des d’un punt de vista ètic: per a autoproveir-te”, postil·la. 

“Ens van desmantellar tota la botiga de dalt a baix”, recorda el propietari de l’establiment. “Tinc altres negocis i ens van obrir absolutament totes les caixes, buscaven cabdells de CBD”, relata Soler. Un activista i empresari del sector del cànnabis, que prefereix parlar sota anonimat, fa uns quants mesos que produeix llavors i fibra (biodegradable i ignífuga) de CBD. “Som un cas una mica diferent, perquè treballem amb moltes empreses de fora d’Espanya, fem una selecció de llavor certificada de la UE i la venem a altres països”, afirma l’empresari.

“A Espanya”, abunda, “el que és fer flor de CBD està ara mateix, no prohibit, però hi ha hagut amenaces de la Fiscalia dient que no pot ser i que qualsevol unitat florida de cànem és marihuana, té igual els nivells”. Jorge, el propietari de la botiga de Sagunt, lamenta la inseguretat jurídica que assegura que pateix: “No saps com està el mercat, no saps si això sí o si això no”. 

L’empresari que produeix llavors i fibra lamenta que “com que no hi ha una llei com a tal, la Fiscalia pot ficar entremig el que vulga”. “Jo tinc huit col·legues que anaven a cultivar i s’han tirat arrere els huit, la gent no vol problemes”, assegura. “Ara mateix el Seprona pega un puntelló a la porta i et tracten com a Pablo Escobar”, critica l’empresari, que assegura que “si intervenen més de deu quilos, vas de cap a la garjola”. “Imagina’t la inseguretat jurídica que genera això”, adverteix. 

El productor elogia els comerciants que venen CBD en les seues botigues: “Jo els veig uns valents”, diu. “A nosaltres se’ns ataca més, perquè en som l’origen, de la terra traiem aquesta flor, en els processos finals comercials, que és la venda, sembla que no passa res”. L’empresari enumera la llarga llista d’obligacions burocràtiques que ha d’aconseguir un productor de CBD: “200 milions de tràmits”, resumeix entre riures. 

I també assenyala una situació curiosa. “Com que no et permeten pelar les flors, hem hagut de muntar una miniempresa a Portugal, estem buscant terrenys per a poder cultivar allí amb la planta de processament al costat. Hem d’enviar les collites senceres amb tests, per travessar la frontera, generem riquesa, ocupació i donem d’alta empreses a Portugal, cosa que deixa els espanyols en la part més baixa del procés de producció d’una indústria multimilionària”, explica l’activista i empresari. 

La recent sentència dictada pel titular del Jutjat Penal número 8 de València obri una porta d’esperança al sector. El lletrat Joan Bertomeu, del despatx especialitzat Brotsanbert, opina que és “un pas molt important, perquè determina clarament que els cabdells de CBD no estan fiscalitzats, vinguen de la part de la planta que vinguen”. Així doncs, “podem parlar de productes que no tenen cap efecte i que, per tant, no poden tractar-se com a estupefaents”. “Són penalment irrellevants”, sentencia Bertomeu. 

A més, observa el lletrat valencià, la sentència “considera que, encara que les flors intervingudes tenen 1,2% de THC, tot i que el que s’exigeix al cànem industrial és un llindar màxim de 0,2%, la sentència absol la venda de cabdell en 1,2% perquè aplica el mètode de l’índex de psicoactivitat”.

Sobre les botigues de venda al públic, Bertomeu considera que estan en una “situació d’inseguretat”: “Hi ha intervencions en aquesta mena d’establiments sota el pretext de possibles infraccions administratives que moltes vegades no són clares per part de les autoritats, que no saben molt bé com actuar”. “El resultat dels procediments també és incert, perquè no hi ha un marc regulador i, al final, s’aplica la restricció pròpia dels estupefaents a productes que són innocus i que l’Organització Mundial de la Salut considera que no haurien d’estar fiscalitzats”. 

Enmig d’aquesta mena de llimbs, les botigues continuen venent CBD a la seua clientela cada vegada més abundant. La dependenta del cèntric establiment del barri del Carme acomiada el comprador abans d’atendre uns joves que busquen vaporadors. “Que en gaudisques, bon cap de setmana”.