El Botànic injecta en la sanitat pública un 37% més que el pressupost més alt del PP, amb una inversió rècord de 435 milions

La millora de sanitat pública és una dels principals senyals d’identitat del Govern progressista del Pacte del Botànic, tal com han plasmat una vegada més els pressupostos autonòmics presentats dimecres pel conseller d’Hisenda, Vicent Soler, i la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra.

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública torna a ser el departament amb més pressupost, amb 7.837,7 milions d’euros (141,7 milions més que el 2021) i manté així el creixement experimentat durant la pandèmia per reforçar la sanitat pública. De fet, el pressupost ha experimentat un creixement del 15,8% respecte a la prepandèmia (1.072 milions) i del 42,7% respecte a l’últim pressupost de l’anterior govern del PP (2.344 milions més) l’any 2015.

Comparat amb l’any de màxima despesa sanitària per part dels governs del PP, que es va produir el 2010 amb 5.720 milions d’euros, l’augment és del 37%.

L’objectiu prioritari d’aquest departament és reforçar la plantilla del sistema de salut públic valencià per garantir una assistència sanitària de qualitat, així com reduir les llistes d’espera. Per fer-ho, Sanitat incrementa el seu pressupost en personal amb l’objectiu de consolidar les places creades per a la pandèmia amb 88,68 milions d’euros addicionals fins a 3.473,1 milions d’euros.

El capítol d’inversions presenta també xifres de rècord, esperonades pels fons europeus Next Generation. En total es destinaran 435 milions, un 115,31% més (233 milions més) que el pressupost del 2021. La xifra més alta en inversions amb el PP al capdavant del Consell va ser de 211 milions l’any 2009, cosa que dona una idea de la resposta diferent que s’ha donat per afrontar la crisi de la rajola del 2007 i l’actual motivada per la pandèmia.

El pes principal es destina a un increment històric en la partida d’infraestructures i tecnologia sanitària, el més gran fins al moment: 385,94 milions d’euros del total. Són 212 milions més que el 2021, un 121% més, la majoria per als nous hospitals d’Ontinyent i el Clínic i Campanar-Ernest Lluch de València.

Destaquen també reformes i ampliacions a la província d’Alacant als hospitals d’Oriola (13 milions), Marina Baixa (15 milions), Elx (10 milions) o Torrevella (5 milions) i en la de Castelló a l’Hospital General (5,66 milions), Hospital Provincial (4,74 milions) i Vinaròs (1 milió)

En total s’invertirà en 93 actuacions: 53 en centres de salut (26 nous), 33 en hospitals, quatre en centres d’especialitats, dues en el Centre de Transfusió i una en el centre d’investigació a Alacant (Isabial).

Impuls a la salut mental

El pressupost en Sanitat també reforça la salut mental amb fins a 116 milions d’euros, (un 19,33% més), dels quals 28,54 milions es destinaran a infraestructures per al Pla de Salut Mental (10 milions) i centres de mitjana i llarga estada (18,5 milions), i eleva el pressupost d’investigació en ciències de la salut i malalties infeccioses fins a 28,5 milions (un 50% més).

Quant al programa d’investigació en ciències de la salut, compta amb un pressupost de 28,5 milions d’euros, un 50% més que el 2021. D’aquests, 2,6 es destinaran a la investigació de malalties infeccioses.