La guerra dels camioners espanyols contra el càrtel de les grans marques: 164 sentències a favor i almenys 3.000 milions en joc

El càrtel dels camions, que implica els set principals fabricants de camions mitjans i pesants, ha desencadenat una pluja de sentències en els tribunals mercantils espanyols que va per a llarg. De moment, ja s’han dictat 143 sentències de jutjats mercantils i 21 sentències d’audiències provincials de Barcelona, Pontevedra o València que han atorgat un 5% del valor del vehicle més els interessos des de la compra.

La Comissió Europea, tal com va informar aquest diari després de la primera sentència pionera de l’Audiència de València, va sancionar el juliol del 2016 amb 2.930 milions d’euros els fabricants de camions europeus MAN, Volvo-Renault, Iveco, Mercedes-Benz (Daimler) i DAF per pactar preus i repercutir en els compradors el cost de complir la normativa d’emissions contaminants. Tots, llevat de Scania, van reconéixer la seua implicació en el cas.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictaminar que la competència jurisdiccional correspon a cada país on es van comprar els vehicles durant el període comprés entre el 1997 i el 2011. Així doncs, a Espanya el total de camions cartel·litzats durant aqueix període ascendiria a 156.220 vehicles, segons els càlculs del professor de l’IE Law School Francisco Marcos publicats en Almacén de Derechos.

Les reclamacions a Espanya podrien ascendir entre 3.000 i 6.000 milions d’euros, segons diferents càlculs. A la Unió Europea, la xifra podria arribar a 100.000 milions d’euros, segons Reuters. El sindicat basc de transportistes Hiru ja ha presentat 300 reclamacions.

“Espanya és una de les jurisdiccions europees amb el termini més curt per a reclamar (un any) i per això està sent pionera en la promulgació de sentències”, explica Ignacio Varona, del despatx Varona Legal & Numbers, que va obtindre la sentència pionera de l’Audiència de València. En l’actualitat romanen actius, en qualsevol de les tres instàncies de la jurisdicció civil espanyola, centenars de procediments en marxa després de les demandes iniciades fa dos anys.

Es tracta de procediments complexos, ja que, segons explica Varona, se solen dirimir “incidents relatius a l’emplaçament, la traducció de documents o la jurisdicció territorial, la qual cosa suposa una multiplicació dels recursos judicials necessaris per a conferir el tràmit adequat als procediments”. “Estem davant processos de certa complexitat en què en l’acte de la vista és propi que es practique la prova de les pericials de cada part, i la duració de la qual sol rondar les tres hores i, en alguns casos, superior”, afig el lletrat.

La casuística és molt àmplia. El demandant pot ser un camioner individual o una empresa amb tres possibles escenaris: camions en rènting, en lísing o comprats (en general a un concessionari i no a la matriu de la multinacional). En altres casos, hi ha empreses que van comprar camions cartel·litzats i que hui dia estan en concurs de creditors.

El demandant ha de justificar la titularitat del vehicle (en alguns casos, els camions es van vendre de segona mà) i quantificar el mal en un informe pericial. Els afectats disposen d’una calculadora del valor aproximat del sobrecost segons les dades del fabricant, el tipus de vehicles, la massa màxima i la cilindrada.

Mentre que els tribunals alemanys han concedit entre un 7 i un 9% del preu d’adquisició del camió, els seus homòlegs espanyols han establit, en general, una estimació parcial d’un 5%, encara que els interessos varien en funció de si es calculen des que es va comprar el camió, des que es va presentar la demanda o des que es va dictar la sentència. “Ens han reconegut els interessos des de la compra, una batalla que hem guanyat”, diu Ignacio Varona.