Camps passa de “no culpable” pels vestits a tenir obertes quatre recerques per la F1, la visita del Papa i Gürtel

Quan el magistrat de la sala penal del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià Juan Climent va llegir el veredicte del jurat que declarava a Francisco Camps “no culpable” en la causa dels vestits, l'expresident de la Generalitat va alçar la mirada al cel i amb una salutació amb el dit va agrair a Déu l'ajuda que li havia donat per a salvar el primer gran escull judicial que la vida li posava per davant.

Durant el judici, Camps s'havia recolzat en el llibre La ruta antiga dels homes perversos, de l'antropòleg francés René Girard, que analitza la història de Job en la Bíblia, i de com, després de perdre-ho tot, va ser repudiat pels seus. La paciència de Job li havia ajudat a passar aqueixos dies durs en el banc dels acusats en què no es va poder demostrar que la trama Gürtel li haguera regalat uns vestits de Milano, com sí van reconèixer altres dos dels quatre acusats inicialment.

Però el que al gener del 2012 podia suposar el ressorgiment de l'au fènix i una tornada a la política s'ha topat amb una realitat aclaparadora que qüestiona la seua gestió al capdavant de la Generalitat de principi a fi.

En els últims anys la justícia ha obert quatre causes en què s'investiga directament a Francisco Camps, en tres d'elles ja ha sigut citat o ha declarat com investigat i en la quarta, oberta aquest dijous, l'Audiència Nacional pretén indagar si el polític valencià va ser qui realment va estar en les contractacions a dit a Orange Market -la filial valenciana de la trama Gürtel- i no la seua subordinada Dora Ibars, que havia sigut processada.

En aquesta nova investigació, el destí ha tingut una part tràgica. I és que les sospites de la justícia sobre Camps no han vingut dels seus enemics polítics, de la Fiscalia o de la policia. En aquest cas han sigut els seus més estrets col·laboradors els qui l'han posat en la picota. El primer, Ricardo Costa, que va ser número dos del PP valencià, que en el judici de les peces separades 1, 2 i 6 del cas Gürtel va assenyalar Camps com a ordidor del model de finançament irregular del PP valencià. Els líders de la xarxa corrupta es van encarregar d'apuntalar aquesta informació.

Però en la interlocutòria de reobertura de la peça 5 del cas Gürtel d'aquest dijous -la causa estava pendent de data per a judici- també s'evidencia que les màximes col·laboradores de Camps en els seus anys de president van assenyalar en el judici que els contractes amb Orange Market depenien jeràrquicament de Presidència de la Generalitat. És a dir, d'ell. Va ser el cas de la seua secretària autonòmica de Comunicació Nuria Romeral, que va explicar en el judici que Dora Ibars depenia d'ella i ella directament “del president de la Generalitat”. Paula Sánchez de León, també consellera en diversos Governs de Camps, “va precisar que després de 2007 Salvadora Ibars depenia directament del president de la Generalitat”.

L'últim a sumar-se a apuntar directament al que fou president ha sigut Esteban González Pons. Fonts de l'entorn de l'eurodiputat asseguren que González Pons era un “conseller sense cartera” i això significa que “no tenia pressupost, ni podia contractar ni pagar perquè depenia directament de Presidència de la Generalitat”, en referència al contracte per a elaborar la guia de la comunicació que Dora Ibars hauria trossejat per a contractar sense concurs Orange Market.

A més d'aquesta última recerca, que Camps s'ha limitat a dir que és un muntatge per a tapar les “clavegueres de l'Estat”, l'expresident de la Generalitat està imputat pel jutjat d'Instrucció número 17 de València, pels sobrecostos en el muntatge del circuit urbà de la Fórmula 1, on s'investiga finançament il·legal del partit.

També s'investiga Camps en el jutjat d'Instrucció número 5 de València pels diners públics gastats en la Fudación V Encuentro Mundial de las Familias, que es va muntar per a la visita del Papa Benet XVI a València el 2006, i en el jutjat d'Instrucció número 2 de València -dins del cas Valmor- per les negociacions entre la Generalitat i el magnat de la Fórmula 1 per l'organització del gran premi a València del 2008 al 2012.