Canvis de ruta i por a la violència: així afecta l’assetjament sexual en el transport públic les dones

L’assetjament sexual en el transport públic té efectes sobre el benestar de les dones. Un estudi de la Universitat de València, que du a terme una revisió de la literatura científica existent, sosté que l’assetjament sexual en l’espai públic genera impactes directes sobre la percepció de la seguretat i la salut física i mental de les dones. En concret, la investigació, publicada en Plos One i que abasta una desena de països, sosté que aquestes dinàmiques, “a més d’explicar-se en gran manera per les desigualtats existents arrelades en els determinants socials, aprofundeixen en les bretxes de gènere”.

A més de l’alta freqüència, la falta generalitzada de denúncies i els efectes adversos sobre la seguretat de les dones, la revisió identifica correlacions entre l’assetjament i les adaptacions de comportament de les dones en els viatges. A més, revela una disparitat notable entre les mesures existents i les que les víctimes potencials consideren més eficaces. Les conclusions subratllen la necessitat urgent d’escoltar i promoure la inclusió de les dones en la presa de decisions relatives a assumptes de transport, apunten els investigadors.

L’assetjament influeix en les oportunitats de les dones per a utilitzar certs modes de transport i limita la seua capacitat per a moure’s lliurement i contribueix a aprofundir estructuralment les bretxes existents, insisteixen els autors. En general, les dones tenen més probabilitats que els homes d’utilitzar el transport públic per raons d’ingressos, així com d’“experimentar simultàniament victimitzacions, deterioracions psicosocials i amenaces per a la salut en l’entorn de trànsit”.

L’estudi esmenta que l’assetjament en trànsit es defineix com un mal específic de gènere que provoca sentiments d’invasió, ira, humiliació, por, angoixa emocional i estats d’ànim de “desempoderament” . Recorda que una metaanàlisi recent “secunda associacions positives entre assetjament sexual i símptomes de mala salut mental, cosa que contribueix a la seua deterioració, i estableix evidència d’una associació significativa entre assetjament sexual i símptomes de depressió”.

La por de la violència

El transport públic sovint es considera espacialment propens a l’assetjament per diverses raons interrelacionades, diu l’estudi, que es refereix, per exemple, al fet que “l’alta densitat de passatgers en espais reduïts crea un entorn propici per a conductes no volgudes, ja que la proximitat física pot augmentar les possibilitats d’assetjament”. Un altre aspecte és la falta de privacitat en aquests espais compartits, que pot fer que les víctimes se senten més vulnerables i menys propenses a denunciar incidents. A més, “l’estructura jeràrquica i el disseny d’alguns sistemes de transport públic poden facilitar la impunitat, ja que permeten als assetjadors mesclar-se fàcilment entre la multitud i escapar de la identificació”. En aquest sentit, destaquen l’últim informe de les Nacions Unides sobre l’assetjament, que indica que, juntament amb l’àmbit laboral, el transport és un escenari clau per a explicar i erradicar l’assetjament contra les dones.

A més, s’afirma que l’ús del transport públic permet als assetjadors perquè els brinda anonimat, proximitat a les víctimes i, per tant, l’oportunitat de participar en conductes d’assetjament. Els estudis que aborden especificitats culturals han afirmat que la percepció d’impunitat per aquest comportament i altres de potencialment relacionats pot anar de bracet amb l’acceptació de l’assetjament per part dels homes.

“La implicació psicosocial més habitualment documentada de l’assetjament del transport és l’anomenada por de la violència, que condueix a diferències de comportament basades en el gènere, així com a la seua manifestació espacial de les relacions de poder basades en el gènere”, prossegueix l’estudi. Per exemple, esmenta, aquesta por porta les dones a utilitzar precaucions específiques, com evitar llocs a la nit i dependre d’altres persones per a protegir-se.

La investigació apunta limitacions clau per a l’anàlisi, com la falta de consens, el biaix cultural i l’absència d’un enfocament integral per a reconéixer quins comportaments i quins esdeveniments podrien considerar-se casos d’assetjament en el transport. A més, els estudis existents que mesuren l’assetjament sexual són “realment escassos en la major part dels països, solen ser limitats en termes de rigor metodològic i claredat operativa”.

Els estudis revisats ressalten un contrast entre la consciència governamental sobre el problema, que qualifiquen d’alta, i l’escassetat d’accions per a millorar la seguretat de les dones en el transport. “Es pot constatar l’existència d’una certa discrepància entre les mesures implementades pels governs i les entitats i la percepció real que les dones tenen sobre aquestes. En aquesta línia, hi ha altres experiències que incorporen la visió de la societat civil, les associacions feministes i l’experiència dels departaments d’igualtat de gènere”. Com a exemple de bones pràctiques, els investigadors de la UV posen el programa de l’Ajuntament de València denominat “parades violetes”, que incorpora parades nocturnes “sota petició” per a dones viatgeres en tots els seus autobusos públics. La seguretat és, de fet, una preocupació creixent, com indica el baròmetre de l’Ajuntament.

També s’ha demostrat que els factors demogràfics –edat, educació o grandària de la ciutat– tenen un impacte en la dinàmica del moviment de les dones. A més, factors com la percepció de seguretat en l’entorn urbà i ser víctima o testimoni d’una situació de violència o assetjament són significatius, encara que depenen de les característiques socioeconòmiques del país, així com de la situació personal de l’usuari, detalla la investigació. En aquest sentit, als països desenvolupats, les dones, com a part de les seues estratègies de prevenció de l’assetjament, poden seleccionar altres mitjans de transport públic o privat per a fer els seus viatges rutinaris. Encara que moltes vegades les dones d’ingressos baixos no tenen la possibilitat de canviar de mitjà de transport, remarquen.

L’estudi, “Invasion of privacy or structural violence? Harassment against women in public transport environments: a systematic review”, es va publicar en la revista Plos One el febrer passat. Elaborat per Sergio A. Useche, Natura Colomer, Francisco Alonso i Mireia Faus, de l’Institut d’Investigació en Trànsit i Seguretat Viària de la UV, va obtindre suport de la Generalitat Valenciana.