El cap de l’Advocacia de la Generalitat va reconéixer que “mai va ser consultat” sobre la privatització de la VIU

L’exrector de la Universitat Internacional de València (VIU), José Manuel Badenas, tenia tants dubtes i prevencions sobre el procés de privatització pilotat per la consellera d’Educació llavors, María José Catalá (actual portaveu del PP a l’Ajuntament de València), que es va remetre directament al màxim responsable de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana.

El patronat de la Fundació VIU va triar el procediment del diàleg competitiu per seleccionar el soci privat que s’acabaria obtenint el 70% de les participacions de la nova societat limitada creada per privatitzar la universitat en línia. No obstant això, malgrat els requeriments del rector llavors, Badenas no obtenia cap mena d’informació sobre el procés per les estrictes clàusules de confidencialitat.

L’exrector, actualment catedràtic de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló, es va dirigir per correu electrònic al director general de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana llavors, Emilio Torrejón, expressant la necessitat que “urgentment els serveis jurídics” autonòmics “examinen detalladament” el procediment de diàleg competitiu, de caràcter confidencial, encarregat a una consultora privada.

En el correu electrònic, del 17 de juny de 2013, el rector llavors sol·licitava que l’Advocacia “acomplisca la funció que li correspon” per haver detectat “possibles irregularitats que podrien causar perjudici” als interessos públics, tant de la fundació de què depenia la VIU com del Govern valencià, en aquells dies presidit pel ‘popular’ Alberto Fabra.

La resposta d’Emilio Torrejón va arribar per correu electrònic una setmana després, el 25 de juny de 2013. El director general de l’Advocacia, segons el correu electrònic a què va tindre accés elDiario.es, va reconéixer que el procediment ja va ser iniciat per la fundació, cosa que comporta que “no puga pronunciar-se sobre qüestions prèvies a aquest”. Qüestions, afig, sobre les quals l’òrgan jurídic “mai va ser consultat”. Torrejón també recorda al rector que la fundació podia “demanar assessorament jurídic extern”.

La contestació del màxim responsable dels serveis jurídics de la Generalitat contrastava amb el que s’havia exposat en la reunió del patronat del 5 de febrer de 2013 en què, segons l’acta, Catalá va afirmar que per dur a terme el procés se segueixen les instruccions de l’Advocacia. Per part seua, el director general d’Universitats llavors, José Miguel Saval, va manifestar que “s’ha considerat apropiat seguir el procediment de diàleg competitiu”.

Resposta “contradictòria”

Davant les contradiccions i l’atmosfera d’opacitat a causa de les clàusules de confidencialitat, el rector va optar per acudir a un notari i deixar constància de les presumptes irregularitats. La contestació del director de l’Advocacia, segons destaca Badenas en el document, “és contradictòria” amb les manifestacions de María José Catalá en les actes del patronat.

Per curar-se en salut, Badenas va relatar tot el procés en una acta davant el notari Alejandro Cervera el 25 de juny de 2013. “Totes les meues actuacions des del començament del procediment (...) ho han sigut en la creença que aquest procediment havia sigut informat favorablement per l’Advocacia de la Generalitat Valenciana”, conclou Juan Manuel Badenas.

El contracte de l’operació, elevada a escriptura pública davant el notari Carlos Pascual a València el 8 de gener de 2014, va suposar una injecció d’1,7 milions d’euros públics en la societat limitada que es va crear per propiciar l’entrada de Planeta com a soci majoritari. Badenas, després d’abandonar el seu càrrec de rector en la VIU, va tornar a la seua càtedra en l’UJI.

Fonts del PP de València sostenen que la privatització va comptar amb “informes favorables de l'Advocacia”. No obstant això, en l'expedient l'únic informe de l'Advocacia, amb data de 2 d'octubre de 2013, es refereix a la proposta d'acord del Consell d'Alberto Fabra per a autoritzar la fundació dotar de manera jurídica a la VIU.

L'informe, sol·licitat per la llavors sotssecretària de la Conselleria d'Educació, reiterava la postura que havia mantingut l'Advocacia que la fundació estava en una “situació irregular” i que, per tant, havia de donar-se-li una “personalitat jurídica pròpia i diferenciada”.

El llavors secretari autonòmic del Sector Públic Empresarial, Bruno Broseta, també va informar favorablement sobre la constitució de la societat mercantil, encara que matisava que només tindria consideració d'ens dependent de la Comunitat Valenciana fins a l'entrada del nou soci majoritari “com a resultat del procés de diàleg competitiu”.

Informe de la Intervenció de la Generalitat de 2015

Com ja va informar aquest diari, fonts del grup municipal del PP a València consultades sobre l'operació de venda del 70% de la VIU van esgrimir un informe favorable de la Intervenció de la Generalitat de l'any 2015, ja amb el Govern del Botànic en el poder.

Segons l'esmentat document, al qual ha tingut accés aquesta redacció, l'informe “cobreix els aspectes merament comptables i econòmics, en constituir aquesta la nostra àrea d'actuació i, en cap moment, es refereix als aspectes o conseqüències legals d'aquests”. En aquest sentit, destaca també sobre la conveniència de l'operació que “atés que no hem disposat de les Actes del Patronat anteriors a 2013, desconeixem la forma en què la decisió es va anar forjant en el si d'aquest òrgan”.

Sobre els 5,7 milions d'euros en els quals es va valorar la VIU per a la venda del 70% a Planeta, afirma que “és adequada, ateses les conclusions de l'expert contractat i de les abocades per la Mesa, assessorada per PWC, en el document descriptiu final”, encara que també recull que és la presidenta, María José Catalá, qui formalitza el contracte amb l'expert independent que fa la valoració: “Pel seu import de 6.800 euros mereix la qualificació de contracte menor. Desconeixem si es van presentar diverses ofertes entre les quals triar a l'assessor, però no sembla probable que així fora, atés que transcorren només 3 dies entre l'acord del Patronat i la contractació formal. En tot cas, en 2013 no era preceptiva l'obtenció de diverses ofertes per a contractes d'aquest tipus”.