Cevisama aposta pel mercat nord-americà davant la incertesa global i l’estabilització de les exportacions

L’esperada fira de la ceràmica Cevisama, un de les trobades més importants per a la indústria ceràmica nacional –el principal clúster de la qual està a Castelló–, ha reunit durant aquesta setmana prop de 800 firmes amb presència de fins a 36 països. La importància que té per al sector el comerç exterior i l’ombra d’un possible alentiment de les exportacions –que ha motivat durant els últims mesos uns quants expedients de regulació d’ocupació (ERO) en més de 12 empreses–, han fet que empresaris, sindicats i treballadors hagen posat el punt de mira sobre aquesta edició, mentre esperen poder entreveure les pautes que segueix el sector durant els pròxims anys.

La fira, inaugurada per la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, i el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha pres el pols a un mercat que sembla reaccionar de manera positiva. Aquesta edició s’ha bolcat en un mercat internacional que ha augmentat la seua presència un 20% després d’un període de refredament de les exportacions, el qual s’espera que es mantinga durant el 2019. Especialment destacable ha sigut la presència de huit importadors nord-americans de gran magnitud, mercat que es perfila com a líder exportador del producte espanyol.

Manuel Rubert, president de Cevisama, valorava positivament una edició en què “estem veient entre corredors, i així ens ho fan saber les persones amb qui parlem, que els expositors estan contents per l’afluència i hi ha molt de moviment. Preveiem superar les xifres de l’any passat quant a visitants”. Pel que fa a la situació del mercat amb vista al 2019, Rubert pronostica que l’any pròxim no serà d’enlairament de les exportacions, sinó que tindrà una tònica molt similar al creixement del 2% d’enguany.

“No és que el sector haja anat a la baixa, sinó que ens trobem en una postura horitzontal. Alguns fabricants han venut més que la mitjana i uns altres no han arribat als objectius. En aqueix sentit, som positius”, declara Rubert.

Bona tònica, malgrat la incertesa internacional

Segons les dades oferides per l’Associació Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics (ASCER), el curs passat es va tancar amb la xifra 2.710 milions d’euros –malgrat el fre de les exportacions respecte del primer trimestre–. Segons declara Vicente Nomdedéu, president d’ASCER, “no s’ha de perdre de vista que vivim en un entorn global en què sempre sorgeixen incerteses. L’augment general del proteccionisme, els conflictes comercials sense resoldre, els dubtes sobre el Brexit o els problemes en les economies de mercats clau són factors que limiten la nostra capacitat exportadora”.

Així doncs, el mercat nord-americà –amb un augment de l’11’8%– i el canadenc es perfilen com a líders exportadors de la ceràmica made in Spain. Els països del golf Pèrsic continuen mantenint-se com un dels principals exportadors, malgrat els problemes que el sector hi ha tingut. La Federació Russa, de la seua banda, torna al top ten d’exportadors i està al voltant dels 70 milions d’euros d’exportació.

A grans trets, explica Rubert, “estem apostant molt fort pel mercat americà i el canadenc. Els nostres mercats europeus continuen ací, si bé és cert que, com a tots, ens afecta la incertesa pel Brexit. Això és una cosa generalitzada, ningú no sap com acabarà. És cert que tenim alguns problemes al golf Pèrsic, el mercat rus es manté a l’alça i els mercats asiàtics estan més receptius”.

Ceràmica i medi ambient, una relació conflictiva

Durant la fira també s’han pogut veure concentracions i protestes com l’organitzada per la Coordinadora por una Serranía Viva. La plataforma hi va denunciar el perjudici que les activitats derivades del sector –del qual depenen, de manera directa o indirecta, bona part de les ocupacions a la província de Castelló– produeixen en el medi ambient i van exigir un segell de bones pràctiques mineres per a certificar que aqueixes matèries primeres compleixen la normativa mediambiental i de seguretat laboral vigents.

Segons dades oferides per la Generalitat, únicament amb el transport de matèries primeres per al sector ceràmic, sense el magatzematge estanc escaient, es produeixen cada any més 1.200 tones de partícules en suspensió respirables, les quals poden resultar nocives per a la salut. Les mesures per a combatre aquesta situació passen per limitar aqueixos transports, que a l’entrada i l’eixida del complex els camions vagen coberts o instal·lar sistemes de neteja humida a l’eixida de les empreses.

No obstant això, en zones d’extracció de la comarca dels Serrans –on s’obtenen una bona part dels minerals per a la ceràmica castellonenca– aquestes mesures no es compleixen. Uns quants col·lectius ecologistes venen denunciant des de fa dècades els alts nivells de pols en suspensió i que posa en perill la salut dels veïns.