Catalá, sobre la recuperació del ‘bou embolat’ malgrat el patiment de l’animal: “No soc aficionada als bous, però no soc de prohibir”

“Jo no soc aficionada als bous, però jo no soc de prohibir. Soc més aficionada a la llibertat que als bous, però sí que és veritat que si hi ha una zona de la ciutat, que és puntualment Carpesa, on hi ha tradició de festejos taurins, no estic d’acord que per qüestions ideològiques i per imposició del que mana es prohibisca sistemàticament”.

L’alcaldessa de València del PP, María José Catalá, es va pronunciar en aquests termes dilluns en relació amb la polèmica suscitada després d’anunciar que el seu equip de govern restaurarà la possibilitat de fer actes taurins com el bou embolat i el bou amb corda en les pedanies de València. Aquestes modalitats estaven prohibides des de l’any 2016 per acord del ple amb els vots a favor de Compromís, el PSPV i València en Comú.

Catalá va justificar la recuperació d’aquests actes taurins en el fet que la prohibició vigent mancava d’informes jurídics i que altres municipis governats per Compromís i el PSPV també els permeten, obviant els informes que certifiquen que “l’animal és sotmés a un dolor innecessari”.

En concret, un informe del Consell Valencià de Cultura (CVC) afirma textualment que “en el cas de la modalitat del bou embolat”, resulta manifest que l’animal és sotmés a un dolor innecessari. Una reforma de la pràctica tradicional implicaria la supressió del bou embolat i la seua substitució per una mena d’activitat sense boles de foc o amb la substitució de l’animal per representacions d’animals, a pesar que el CVC és conscient de la gran presència que té en els últims anys (al voltant del 80% de les festes)“.

Per part seua, l’informe de la Universitat de València (complet en l’enllaç) afirma que, quant a la protecció de la integritat de l’animal, aquesta és “absolutament impossible” en les corregudes de bous, atesa l’existència del terç de vares, les banderilles i el sacrifici: “Però, també en la majoria de les modalitats del bou de carrer es donen pautes d’actuació que produeixen patiment a l’animal, més clarament presents en el bou embolat. La violència sacrificial i, per tant, el maltractament i la tortura, és un element indissoluble de la festa que, des d’una perspectiva contemporània, no pot ser inclosa en una declaració de bé patrimonial immaterial, per molt gran que siga l’arrelament històric i la implantació social”.

Catalá, no obstant això, va insistir: “Si a Carpesa hi ha tradició de festejos taurins, no estic d’acord que per qüestions ideològiques i per imposició del que mana es prohibisca sistemàticament. Una altra cosa és que hi haja una sol·licitud i puntualment es valore si es compleixen les mesures, però, a prohibir per prohibir, no soc aficionada”.

“Soc de generar un marc de llibertat, i prohibir sense cap informe em sembla imposar un criteri sense justificació”, va dir. També va qualificar d’“hipòcrita” que l’oposició critique una prohibició sistemàtica a València tot i que en altres localitats en què governen el PSPV o Compromís sí que s’autoritzen. Va posar com a exemples Foios o Bonrepòs.