La censura prèvia del PP amenaça el festival d'art urbà que va convertir Fanzara en un referent internacional

“Totes les intervencions artístiques o obres d’art que hagen de pintar-se, seran supervisades prèviament per l’Ajuntament. Per això, s’haurà d’entregar (...) un esbós de la intervenció a fer a fi d’obtindre l’autorització corresponent”. L’ordenança municipal, aprovada pel PP a Fanzara (l’Alt Millars), no deixa lloc a dubtes. El municipi, de tot just 294 habitants i situat en ple Parc Natural de la Serra d’Espadà, acull des de fa una dècada el Museu Inacabat d’Art Urbà (MIAU), un festival artístic capdavanter impulsat pels mateixos veïns que ha transformat el paisatge de la localitat. No obstant això, l’ajuntament governat pel popular Marc Diago des de les últimes eleccions municipals del 28 de maig passat ha aprovat una ordenança que imposa una mena de censura prèvia a les obres d’art, singularment als murals, i que posa en perill el multipremiat festival.

L’ordenança també posa en el punt de mira la llibertat d’expressió dels artistes. “No podran pintar-se en cap façana del municipi frases, dibuixos o similars de caràcter polític o qualsevol altra intervenció que puga ferir la sensibilitat de les persones o dels diferents col·lectius”, afig el text de l’ordenança.

Els organitzadors no pensen engolir-se la polèmica decisió de l’alcalde. “No transigirem amb la censura”, adverteix Javier López, membre de l’associació MIAU, en declaracions a elDiario.es. “Si es pretén la censura, el projecte s’ha acabat, nosaltres aquest canvi no l’acceptarem”, abunda.

L’origen de l’ordenança remet a un mural d’Elías Taño, un artista que ha patit diversos intents previs de censura, en què incloïa la llegenda “L’única pàtria digna en aquest país encara continua en cunetes”. L’obra, pintada en el marc de l’última edició del festival celebrada el juliol passat, ha molestat alguns veïns, segons al·lega el consistori.

La frase prové de Mi patria digna, una cançó del raper Toni Mejías, de Los Chikos del Maíz, i de Pablo de La Raíz. “Personalment, no faig art perquè agrade a tothom”, aclareix Elías Taño. “El motiu de l’art és també agitar consciències i, evidentment, ha de tindre els seus detractors”, abunda l’artista.

És la primera vegada que als organitzadors del festival d’art urbà se’ls planteja una situació d’aquest calibre. “No havíem tingut cap problema, mai s’havia plantejat censurar ningú”, afirma Javier López. L’associació estudia plantejar al·legacions a la nova ordenança, un text que qüestiona de pla l’esperit del projecte, basat en la llibertat dels artistes convidats.

A més, es tracta d’un festival d’art urbà plenament consolidat que ha comptat en les seues huit edicions (durant dos anys es va interrompre per la pandèmia) amb 107 muralistes i escultors participants al llarg de la seua trajectòria i 160 intervencions acumulades dins del museu.

L’acord d’ordenança, contra el qual es pot recórrer per la via contenciosa administrativa, preveu que l’ajuntament puga obligar a la “retirada immediata” de qualsevol mural que incomplisca la censura prèvia, estiga situat en una façana municipal o fins i tot privada. “En cas que l’obligat no el retire, l’alcaldia quedarà facultada per a fer-ho, i les despeses aniran a càrrec de l’obligat”, indica l’ordenança signada per l’alcalde del PP, Marc Diago.

L’associació organitzadora del MIAU, formada per huit persones, convida cada any artistes a conviure durant una setmana amb els veïns de Fanzara i després plasmar les seues obres en parets del municipi, convertint-lo en un autèntic museu a l’aire lliure. “Els nostres voluntaris són els veïns”, diu Javier López, que recorda que s’encarreguen de cedir les parets, allotjar els artistes i custodiar les exposicions.

L’artista Elías Taño lamenta l’intent de censura, encara que no el sorprén. El mural “té un sentit”, explica. El veí que el va acollir en l’última edició és fill del primer voluntari de la localitat en l’exèrcit republicà a l’inici de la Guerra Civil. Un artista anterior a qui havia allotjat el va retratar amb una bandera tricolor, un mural que va ser després empastrat. Taño va decidir retratar tant el veí que l’havia acollit com la seua filla i son pare republicà. “La pintura s’emmarca en aquest context”, afirma.

Reunió amb els veïns

L’associació ha decidit paralitzar el projecte, d’acord amb la nova ordenança municipal. El pròxim 13 de gener ha convocat una reunió amb els veïns per a explicar els motius de la decisió. “Es fomenta que els artistes convisquen amb els veïns i, del que convisquen, pinten sempre amb la màxima llibertat”, explica López.

A més, el consistori també ha sol·licitat a l’associació que desallotge la planta superior del local que tenia cedit des de fa quasi una dècada, una decisió que ha obligat a suspendre dues exposicions ja programades.

Un “projecte social de convivència a través de l’art”

La idea va nàixer com un “projecte social de convivència a través de l’art” després de les disputes i les tensions que hi hagué a conseqüència d’una proposta, impulsada el 2005 per un alcalde del PP, d’instal·lació en la localitat d’una planta de tractament i abocador de residus tòxics i perillosos. Amb la victòria del PSPV-PSOE en les eleccions del 2011, el projecte es va retirar, però va quedar un “problema de convivència” amb veïns enfrontats.

En resposta al pòsit que havia quedat en la localitat, va sorgir el Museu Inacabat d’Art Urbà, que també inclou dansa, música, entre altres disciplines, a més de xarrades i exposicions.

El MIAU ha convertit la petita localitat de l’interior castellonenc en una referència ineludible del turisme cultural en la zona. Encara que, més enllà dels múltiples reconeixements, l’esperit del festival és que “l’artista s’expresse lliurement”, segons recorda Javier López. La censura prèvia imposada pel nou alcalde del PP ha agranat d’una plomada el MIAU després d’una dècada aportant color a Fanzara.