Cimera a València sobre la jornada de quatre dies: “En els nostres dos restaurants l’apliquem, ara som més eficients i productius”

“Durant el confinament ens vam adonar de la importància de la conciliació i del suport escàs del Govern per a afavorir-ho, per això, quan al maig de 2020 vam tornar a eixir, ens vam plantejar què podíem fer com a empresa per millorar en aquest sentit. De les opcions que vam analitzar, ens vam adonar que la millor era aplicar la jornada de quatre dies. Encara que vam haver de canviar tota l’organització i invertir en tecnologia, ens ha fet molt millors”.

María Álvarez, propietària de la firma La Francachela que gestiona dos restaurants importants a Madrid, explica així la introducció de la jornada de quatre dies “en tota la plantilla” dels seus establiments, cosa que fa uns anys semblava impensable i que ja apliquen amb èxit empreses de diversos sectors: “El debat sempre és el mateix, uns diuen que és impossible i que tot se n’aniria a terra, però la realitat és que es tracta simplement de reorganitzar-se per ser més eficients i en aquest sentit hi ha una oportunitat molt bona després de la pandèmia pels canvis que s’han implementat en moltes empreses”, explica.

Álvarez participa des de divendres en la Cimera Internacional de la Setmana de 4 Dies que se celebra divendres i dissabte en el centre cultural La Petxina de València, juntament amb representants d’altres com ara Software Delsol, Big Buy, Hampa Studios, Perpetual Guardian o Swapcard, que explicaran les experiències que estan vivint amb aquest nou plantejament laboral.

En l’esdeveniment participen també líders nacionals com Yolanda Díaz, Íñigo Errejón, Unai Sordo, Mónica Oltra o Pepe Álvarez, i també internacionals com John McDonnell, Katrin Langensiepen o Gudmundur Haraldsson.

“El que determina la productivitat és la manera com s’organitza l’empresa i en aquest sentit hem modificat tot el nostre sistema de funcionament per mantindre els mateixos llocs de treball amb els mateixos sous, però amb una jornada de 35 hores distribuïda en quatre dies (la cosa més normal en l’hostaleria són sis dies). Per exemple, els clients poden demanar directament quan s’asseuen mitjançant una aplicació mòbil sense esperar que el cambrer els prenga nota de la comanda, això estalvia molt de temps que es pot dedicar a altres coses”, explica.

Segons la seua experiència, tot són avantatges amb aquesta modalitat: “Això implica una millora substancial en la qualitat de vida de les persones al mateix temps que es fomenta el consum, el fet de tindre un dia més lliure és temps que la gent inverteix en oci, en benestar, en cultura, en definitiva s’estimula l’economia”.

Ana Arroyo és responsable de recursos humans de Software Delsol, primera empresa d’Espanya a aplicar la setmana de quatre dies al gener del 2020: “Vam passar enquestes de clima laboral als treballadors i ens vam adonar que, després del sou, la conciliació i la disponibilitat de temps lliure era l’aspecte més valorat, cosa que ens va portar a plantejar-nos aquest canvi”.

Tal com explica, a diferència del relat d’Álvarez, en el seu cas sí que va caldre una inversió a ampliar plantilla, de manera que “es va fer un estudi de les necessitats per departaments per a aplicar la setmana de quatre dies sense que la qualitat del servei es veiera minvada i vam considerar necessari un augment de 20 empleats, i vam passar de 165 a 186”.

Una inversió que, segons afirma, ha sigut més que rendible: “La facturació ha augmentat un 20% i l’índex de satisfacció del client ha passat d’un 8,58 a un 8,91. Considerem que un treballador o treballadora que té benestar social i emocional és molt més productiu i això acaba beneficiant l’empresa”.

València s’ofereix un mes per a una prova pilot

L’alcalde de València, Joan Ribó, va proposar divendres desenvolupar a València un projecte pilot de jornada laboral de 4 dies setmanals que permeta dur a terme “un estudi rigorós, amb unes conclusions que servisquen per a elaborar un informe d’abast europeu i internacional que avalue l’impacte de la seua aplicació i les conseqüències quant a la productivitat, però també a l’oci, la mobilitat, l’economia, la salut de les persones”.

“Una experiència que ha d’anar precedida d’un gran acord social” i, per això, “volem obrir un procés de diàleg, juntament amb la Generalitat, amb els agents socials, les entitats veïnals i les institucions”.

L’alcalde va detallar “el gran canvi que ha viscut València en els últims anys, prioritzant tot allò relacionat amb el benestar de les persones”. Per això, ha instat a fer un pas més enllà, “i obrir el debat sobre mesures concretes que permeten fer un repartiment més equilibrat del nostre temps per poder conciliar tots els nostres espais”.

Per fer-ho, Ribó va oferir València, ciutat innovadora, com a escenari de desenvolupament d’un projecte pilot de jornada laboral de 32 hores setmanals, que es duria a terme durant un mes seguit.

“L’objectiu –va explicar– seria que durant un mes totes les valencianes i els valencians tinguen, de manera efectiva, una jornada laboral de 32 hores setmanals”. “L’experiència de València marcaria el full de ruta del futur laboral i dels drets de les persones a un treball digne i de qualitat que els permeta conciliar i millorar el seu benestar”, va afegir.

Unai Sordo (CCOO) veu necessària la negociació col·lectiva

El secretari general de CCOO, Unai Sordo, va advertir que la jornada laboral de 32 hores només pot implantar-se a manera d’“experiment puntual” si no hi ha negociació col·lectiva, encara que ha defensat que la reducció del temps de faena és un objectiu “perfectament viable” i ha d’adequar-se a cada empresa i sector.

“La jornada de 32 hores, com la de 35, la de 30 o la que siga, ha de situar-se fonamentalment a través de la negociació col·lectiva”, va declarar en un acte del sindicat a Sagunt. Precisament, la Generalitat Valenciana ha compromés ajudes públiques, dins d’un projecte pilot, per a les empreses que voluntàriament decidisquen aplicar la jornada de quatre dies.