Cinqué aniversari de l’Agència Antifrau: “La corrupció destrueix els fonaments de l’economia”

Acte d'aniversari de l'Agència Valenciana Antifrau.

L’Agència Valenciana Antifrau (AVA), l’organisme que dirigeix Joan Llinares, compleix cinc anys. L’AVA ha celebrat, amb motiu de l’aniversari, un seminari que ha comptat amb la presència d’especialistes en els efectes de la corrupció en l’economia i en el sistema democràtic. 

Francisco Alcalá, de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i autor d’un estudi de referència sobre els costos de la corrupció, ha reivindicat la independència i l’efectivitat del sistema judicial i dels mitjans de comunicació per a combatre la xacra del frau públic. Alcalá manté que la corrupció a Espanya ha suposat que el producte interior brut (PIB) deixara de créixer un 16%, entre 150.000 i 200.000 milions d’euros. “La corrupció és molt negativa per al funcionament de l’economia, genera desocupació, poca innovació i un teixit poc productiu”, assegura l’investigador de l’IVIE. 

Així doncs, argumenta Alcalá, els costos de la corrupció “van molt més enllà dels diners que s’hagen pogut robar o balafiar”. És un fenomen més ampli que “destrueix els fonaments del funcionament d’una economia”, afig. L’economista assegura que en països en què el sistema judicial compta amb els recursos necessaris i una independència “plena i efectiva”, no hi ha tanta corrupció. També “cal que hi haja fallades en la independència dels mitjans perquè brolle la corrupció”.

Francisco Alcalá ha lamentat l’efecte que la corrupció genera en la falta de qualitat democràtica d’un país i en la governança. De la seua banda, Francisco Cardona, consultor de l’OCDE, ha traçat la història de la criminalització de la corrupció i el suborn als funcionaris en les institucions internacionals. Cardona s’ha remuntat a la Guerra Freda per contextualitzar una època en què la corrupció era considerada un “fenomen domèstic nacional”. Va ser a partir de la presidència de Jimmy Carter que els Estats Units comencen a abordar la possibilitat de perseguir les grans empreses, especialment del sector de l’armament, que es dedicaven a subornar funcionaris d’altres països. 

“Va crear un sistema relativament complex de sancions administratives i penals per a ciutadans nord-americans que subornaren funcionaris estrangers”, ha recordat el consultor de l’OCDE. No obstant això, el resultat va ser que les empreses nord-americanes “perdien competitivitat davant de tots les altres que estaven subornant”, ha relatat Francisco Cardona, que ha recordat que era una època en què “el suborn als funcionaris estrangers era deduïble d’impostos com a despesa d’explotació”. 

Després de la primera resolució soft de l’OCDE el 1994, les Nacions Unides van dictar el primer Conveni internacional contra la corrupció, que propicia la creació d’agències nacionals. “Comença a canviar completament l’actitud dels organismes internacionals a posar condicionalitats per als préstecs internacionals que tenen a veure amb el combat de la corrupció”, explica Cardona. 

La “zona zero” de la corrupció

Fabiola Meco, professora de dret de la Universitat de València i exdiputada de Podem en les Corts Valencianes, va ser una de les encarregades de pilotar la proposta de llei per a l’aprovació de l’AVA, en la primera legislatura del Pacte del Botànic. Meco ha recordat el context “brutal” de “corrupció política i institucional” i s’ha referit a la frase de la difunta alcaldessa de València de “posar València en el mapa”. “Efectivament, la Comunitat Valenciana era la zona zero, el nucli irradiador de la corrupció”, ha afirmat Fabiola Meco en termes errejonians. 

“S’estima que uns 4.000 milions d’euros van ser sobrecostos trets de les arques”, ha postil·lat. Arran del moviment del 15M, hi hagué una reacció en el pla polític i legislatiu. Així doncs, l’aprovació de la llei de creació de l’Agència Valenciana Antifrau, un projecte que “es va gestar assumint els compromisos de les forces botàniques”. L’organisme ja té un lustre de trajectòria.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats