El Club de Tenis, la base d’operacions de Camps amb la xarxa Gürtel segons ‘El Bigotes’: “Paco m’ho havia adjudicat tot”

“Pel que fa a la meua relació d’amistat amb Paco Camps, he de dir que va anar consolidant-se cada dia més i més, fins a tindre uns llaços importants d’amistat”. Així descriu Álvaro Pérez El Bigotes, una de les cares més conegudes de la trama Gürtel, la seua relació estretíssima amb l’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps.

L’amistat –“amiguito del alma”, l’anomenava l’expolític del PP en una famosa conversa telefònica nadalenca intervinguda per la Policia– va incloure l’assistència de Camps al seu casament, sopars, “passejos interminables després de mítings” i “trobades prop del portal de sa casa a les nits o dies de festa”, segons la confessió d’El Bigotes que la seua defensa ha aportat en el marc del pacte amb la Fiscalia Anticorrupció en la peça del cas Gürtel relativa als contractes menors de la trama corrupta. El responsable de Gürtel a València reconeix que en peces anteriors del cas, lluny de col·laborar amb la justícia, es va dedicar a “protegir” altres acusats i a “desgastar el tribunal faltant a la veritat”.

“Encara que després de tot Paco Camps renegue de mi i del que em va ajudar, em va protegir i em va cuidar. Així com jo també ho vaig fer amb ell”, postil·la Álvaro Pérez, a qui els sis anys que ha passat entre reixes l’han dut a “reflexionar” sobre les conductes “normalitzades” de la xarxa Gürtel, però “absolutament reprotxables”.

La confessió sintetitza les interioritats de la trama i la relació de confabulació amb el Govern de Francisco Camps, que després de la marxa d’Eduardo Zaplana a Madrid com a ministre, “necessitava un posicionament o un llançament ràpid, amb una imatge fresca, dinàmica i moderna”. “Vam adquirir un compromís d’ajudar-nos mútuament, així com continuar amb aquesta gran amistat que cada dia anava creixent”, afig l’escrit.

Entre el 2004 i el 2009, el PP valencià va comptar amb l’empresa Orange Market en “tots i cadascun dels esdeveniments” que organitzava: “Aquesta era la meua faena, fer arribar al ciutadà, al votant, la imatge de Francisco Camps, ja que ell era un home tímid, amb una imatge poc coneguda, poc empàtic i distant”. La confessió d’El Bigotes no manca d’una certa nostàlgia: el seu gran amic “va viure els seus millors moments del seu mandat amb una imatge íntegra, impecable, això ell sabia que jo ho podria aconseguir”. “Jo vaig aconseguir el que buscava”, postil·la.

Álvaro Pérez desgrana com la trama Gürtel va aconseguir nombrosos contractes de la Generalitat Valenciana gràcies a la intervenció de dirigents del PP valencià de l’època com, entre altres, els consellers llavors Vicente Rambla, Alejandro Font de Mora o Alicia de Miguel, i el diputat autonòmic David Serra (amb qui comparteix “amistat”).

El Bigotes situa un lloc clau per a tancar negocis a la ciutat en aquella època: el Club de Tenis Valencia. El recinte, una institució elitista de la burgesia valenciana fundada el 1905 i situada en una exclusiva zona a tocar dels Jardins de Vivers, comptava entre els seus membres amb el president llavors de la Generalitat Valenciana Francisco Camps.

El 2004, després d’una reunió per a aconseguir patrocinis amb Luis Gómez i Juan José Gómez, president i secretari de la junta directiva del club, als responsables de la xarxa Gürtel se’ls van obrir de bat a bat les portes del selecte lloc de trobada de la burgesia valenciana, les instal·lacions del qual també han aflorat en el sumari del cas Azud. “A partir d’aquestes reunions, el president del club coneix l’empresa Orange Market”, els responsables de la qual passen a tindre “accés directe”.

Després d’aquesta primera incursió, la xarxa Gürtel va aprofitar l’afició al tenis de Francisco Camps. L’escrit de confessió, amb data del 5 d’octubre passat, detalla el paper d’Orange Market en la tercera edició de l’Open de Tenis de 2005, patrocinat per la Generalitat Valenciana, després d’un intent fallit l’any anterior. “Es va organitzar una trobada en el Club de Tenis de València per part de Paco Camps”, relata. El president llavors de la Generalitat Valenciana, que estava “practicant esport amb la seua família”, va demanar al seu amic que s’acostara i li va dir: “Ho fareu tot”.

“Paco m’havia adjudicat directament la producció de tot l’acte”, diu El Bigotes, que tot seguit comunica als seus caps de la trama Gürtel, Francisco Correa i Pablo Crespo, la feliç notícia: “La idea era molt clara, Orange Market treballaria directament per a la Generalitat”. No obstant això, en la reunió següent amb David Serra i IMG, l’empresa de màrqueting esportiu encarregada del torneig, van sorgir “tibantors” i intercanvis de “paraules grosses”. Álvaro Pérez relata que la firma els va exigir que contractaren l’empresa de servei d’àpats del tenista Juan Carlos Ferrero. “Em vaig enfadar moltíssim en aquella reunió, ja que no era, ni de bon tros, el que m’havia promés Paco Camps mateix”, indica en la seua confessió.

La farmàcia de la dona de Camps

Així doncs, va anar amb taxi a la cèntrica farmàcia de la seua “amiga” Isabel Bas, dona de Camps, per explicar-li l’“abús” que estava patint Orange Market i transmetre-li la seua sensació que “tot estava ja repartit”. Amb aquesta conversa “alguna cosa va canviar”, es “va arribar a un acord” i es va refer el pressupost en favor d’Orange Market. “Totes aquestes afirmacions es corroboren amb els documents que estan en la causa”, assenyala El Bigotes.

L’edició següent va ser a càrrec de la firma Octagon Esedos SL, d’un antic soci d’Iñaki Urdangarín, encara que va mantindre el mateix representant que l’empresa anterior, David Serrahima. Les faenes d’Orange Market es van facturar a “diferents institucions” i “amb diferents empreses”, amb el beneplàcit de David Serra.

El paper d’Orange Market en el torneig va anar en augment en les edicions següents a mesura que David Serra sol·licitava “altres serveis addicionals” i augmentava el nombre d’espectadors. “Va ser un bon aparador” per a Camps i els seus consellers, admet Álvaro Pérez, que destaca la presència del príncep d’Astúries llavors, Felip de Borbó, en l’edició del 2007.

David Serra sol·licitava les “factures desglossades i fragmentades” i les autoritzava. En totes les edicions, entre el 2005 i el 2008, “es va establir aquest sistema de facturació”. L’executiu autonòmic de Francisco Camps aprofitava el control absolut de l’Administració pública per a centrifugar els encàrrecs a la trama Gürtel. La Fundació La Luz de las Imágenes, la gerent de la qual María del Carmen Díaz Quintero també està acusada en la causa, va encarregar una exposició per a la primera edició de l’Open de Tenis. No obstant això, en dues edicions més “es va facturar sense exposar cap quadre o fotografia”, simulant la prestació del servei.

La confessió d’Álvaro Pérez detalla els tripijocs de la xarxa Gürtel amb els contractes menors de la Generalitat Valenciana que jutja l’Audiència Nacional. La trama corrupta va pescar fins a 1,8 milions d’euros en l’empresa pública Vaersa, en la Conselleria de Sanitat –gràcies a una “relació quasi familiar” amb el conseller llavors Vicente Rambla–, o amb l’estand de Fitur, una adjudicació de la qual la trama “va tindre informació privilegiada”.