El comandant de la Guàrdia Civil que volia “trencar-li les cames” a l’alcaldessa: oficial de “sang blava” i formes “despòtiques”

Des que elDiario.es va publica els enregistraments d’una reunió operativa del comandant de Paiporta, Eduardo Aranda, en què amenaçava de “trencar les cames” a l’alcaldessa o “rebentar l’Ajuntament”, el telèfon del diari no ha parat de sonar. Guàrdies, comandaments i membres de l’Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC) han relatat les seues relacions ben complicades amb l’oficial de l’institut armat durant tota la seua carrera: des dels GRS de Sevilla a les casernes de la comandància de Paiporta (València), passant per Ayamonte (Huelva), on va exercir com a capità. La immensa majoria dels testimoniatges assenyalen Aranda com una persona “dèspota” i d’unes maneres més que qüestionables, que va arribar a vegades a l’assetjament als seus subordinats. També ha rebut alguna mostra de suport que justifica les seues afirmacions contra la càrrec públic apel·lant a la “descontextualització” de les seues paraules. “És una bona persona i el que ha intentat és fer treballar els comandaments que estan sota les seues ordres, que s’han acarnissat amb ell”, explica una font que va coincidir amb l’oficial a la seua arribada a les casernes valencianes.

Més enllà de les nombroses queixes enviades sobre Aranda directament a aquest diari –més de mitja dotzena del seu pas per la Comunitat Valenciana i Andalusia–, la realitat és que, des dels inicis, el comandant Eduardo Aranda ha rebut nombroses denúncies per abusos, se li han obert uns quants informes reservats i fins i tot té dos procediments penals en marxa per sengles denúncies per assetjament i abús d’autoritat d’un sergent i un capità. Fonts de l’AUGC de diverses províncies han criticat durament la poca “mà dura” de la Guàrdia Civil amb aquest comandament. Les mateixes fonts ho atribueixen a la seua procedència de “sang blava”, apel·latiu que s’aplica als que provenen de l’Acadèmia General Militar. Aquests comandaments accedeixen a la carrera a través del selectiu i històricament han estat vinculats a les elits del mateix institut armat. Aquesta relació “sanguínia” és la que entenen en l’AUGC que ha permés que el comandant continue en el cos.

De moment, i pels àudios fets públics aquesta setmana, el comandant Aranda ha sigut traslladat de manera provisional a la comandància de València, on dilluns se li assignaran les noves tasques sense degradar-lo. Aquest canvi forçós es du a terme fins que acabe la informació reservada oberta per les amenaces contra l’alcaldessa de Paiporta, encara que en la seua nova destinació en la caserna de Patraix ironitzen que no caben més comandants en aquest emplaçament. Però aquesta polèmica només ha sigut l’última. Des de fa anys, aquest comandament de la Guàrdia Civil té un rastre de processos oberts que, de moment, no li han impedit continuar exercint i mantindre el sou.

El comandant Aranda ja va ser suspés tres mesos el 2019 per vexacions contra l’alcaldessa de Paiporta en reunions privades amb altres comandaments i guàrdies. “Aquesta m’ha de llepar el pardal”, va arribar a confirmar-se que va dir en la informació reservada que li van obrir arran d’aquestes afirmacions. La cautelar de tres mesos es va complir, però sense tancar-se l’expedient, en el qual no es va prendre declaració a ningú i es va produir l’eixida de la instructora després de denunciar pressions, segons va publicar el periòdic Levante-EMV. Uns fets que apuntalarien la versió de l’AUGC, que critica la laxitud amb què es tracten els excessos protagonitzats per aquest oficial.

Però els problemes disciplinaris dins de la Guàrdia Civil no deixen de créixer, així com les denúncies dels seus subordinats. Aranda està imputat en el Jutjat Togat Militar Centre número 1 per, presumptament, haver intentat impedir una investigació. Els seus subordinats van desmuntar una xarxa que venia deu vegades més cares les màscares en ple confinament i quan el mercat estava totalment desabastit. Després de queixar-se els subordinats a la jutgessa que instruïa la causa d’aquesta actuació, el comandant va prendre represàlies i ha desmantellat aquest grup d’investigació. 

El desmantellament del grup d’investigació i l’enviament d’aquests quatre guàrdies a serveis de patrulla, així com la substitució per quatre que no feien tasques d’investigació, ha sigut entés com una mena de porga, ja que els quatre guàrdies substituïts eren de la confiança del sergent, que continua de baixa des de l’incident amb el seu superior.

El Jutjat Togat Militar Centre número 2 Policia també té imputat aquest oficial, en aquest cas per una denúncia d’assetjament d’un dels seus subordinats.

El seu pas per Ayamonte no va ser menys polèmic. Allí, segons relata un membre de l’AUGC, un dels seus subordinats va abandonar la Guàrdia Civil. “Es va jubilar, perquè no aguantava més”, expliquen. En aquest sentit, un altre guàrdia que va treballar a les ordres del comandant assegura que el Ministeri d’Interior va fer un informe arran de les queixes i denúncies “d’una trentena de guàrdies”. “Ho van tapar tot”, lamenten. Després del seu pas pel post extremeny com a capità, Aranda va ser traslladat a Paiporta a portar una comandància amb més de 300 agents. L’ombra de la polèmica continua darrere d’aquest oficial.