L'oposició critica el 'camió VIP' de la Tomatina de Bunyol amb entrades des de 500 euros

Si l'any passat el nou govern de PP i X Bunyol es van despenjar cobrant fins a 900 euros als fotoperiodistes que participaren en la Tomatina, enguany la idea per a fer caixa és cobrar 500 euros per poder participar des dels camions des d'on es llancen les tomaques d'aquesta festa internacional.

L'executiu encapçalat per la popular Virginia Sanz anunciava la setmana passada la venda de 30 entrades VIP, per la qual cosa necessiten una modificació de l'ordenança municipal per a permetre la pujada als vehicles. Sanz confiava en aquesta proposta assenyalant “a veure si es venen i ens ajuden un poc a sufragar les despeses de la Tomatina i que la gent puga gaudir també del que és el camió”, assegurant que aquesta novetat respon a una “demanda brutal al poble” davant la “inaccessibilitat” fins a la data de poder accedir a aquests camions.

Però des de l'oposició no es veu des de la mateixa òptica. Així des del PSPV es critica que s'està obrint una Tomatina “per a l'elit”, alhora que adverteixen que ja hi ha portals per internet que embenen aquestes entrades i que són un 50%, més cares, arribant als 750 euros.

D'altra banda els socialistes asseguren que hi haurà 30.000 quilos menys de tomaques i que el contracte que ha eixit a licitació es fa per 12.000 euros menys que l'any anterior. A més critiquen que la festa està perdent la importància que tenia fins ara el comerç local, a més de que s'està deixant de percebre aportació econòmica de la Generalitat i de la Diputació de València.

Des d'Izquierda Alternativa de Buñol critiquen que la proposta afirmant que per a l'actual govern municipal “encara que deixe de ser ja una Festa popular l'important és quadrar pressupost”. Assenyalen així que “posar un camió VIP és un atemptat a una festa amb un esperit no discriminatori i igualitari”.

Per contra afirmen que l'Ajuntament de Bunyol hauria de centrar-se “a tornar al fet que [la Tomatina] siga rendible per a comerços i associacions, i deixar-se de mirar el melic dels comptes pressupostaris, què més dona invertir uns milers d'euros si el benefici social, cultural i comercial és incalculable”.