Villena detecta amb georadar indicis d'un possible refugi aeri de la Guerra Civil

L'informe sobre l'anàlisi amb georadar realitzat el mes de febrer passat al carrer Menéndez Pelayo i adjacents de Villena realitzat pel Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de la Universitat d'Alacant, confirma l'existència d'indicis que podrien apuntar a un refugi aeri de la Guerra Civil en el subsol de la ciutat. No obstant això, els autors de l'estudi, Juan Luis Soler Llorens i Nassim Benabdeloued, proposen davant la complexitat d'aquestes anàlisis en el subsol urbà, la realització de perforacions en els punts detectats pel georradar per a introduir una cambra que permeta certificar de manera definitiva l'existència del possible refugi.

L'informe és fruit de les tasques realitzades el mes de febrer passat –coordinats pel Semap– quan els tècnics van realitzar 118 perfils recorreguts transversals i longitudinals als carrers Menéndez Pelayo i Cervantes, que van sumar una longitud total de 1.588 metres, emprant antenes de 100 i 500 MHZ. El sistema d'exploració utilitzat es denomina GPR (Ground Penetrating Radar) o radar de penetració en el sòl, i s'emmarca dins de les tècniques de prospecció electromagnètiques que ho fan capaç de detectar possibles restes arqueològiques.

Segons han explicat els autors de l'informe, les dades dels radargrames obtinguts reflecteixen una sèrie de “anomalies, algunes d'elles amb forma de volta, entre les quals destaquen dos grups correlacionats units mitjançant una línia que delimita la possible existència d'una estructura en el subsol”.

Davant les explicacions dels experts de la UA i de l'equip tècnic del propi Semap, l'alcalde, Fulgencio Cerdán, ha expressat el seu suport a continuar amb els treballs necessaris per a verificar la presència i conéixer l'estat de conservació de la construcció subterrània.

Indicis d'un refugi

Aquesta investigació es va generar a conseqüència de la troballa fortuïta d'una cavitat voltada en el subsol al maig de 2022, després de l'enfonsament del ferm de la calçada durant unes obres. La inspecció d'experts espeleòlegs va confirmar que hi havia una infraestructura a mode de corredor pel subsol. A més, l'historiador local César López Hurtado, en la seua obra ‘Villena Roja 1936-1939. Repressió de guerra i postguerra’ ja apuntava a l'existència d'un refugi antiaeri en aquest carrer.