Concert de la filharmònica de Zaplana a Luxemburg

La Sala Tirant I de la Ciutat de la Justícia, que acull el judici del cas Erial, s’ha convertit només en una setmana en un referent de la música vocal. Ja supera en prestigi el veí Palau de les Arts. Gràcies als concerts de l’orquestra filharmònica de Zaplana, la seu permanent de la qual és Luxemburg. Després de la superba actuació del baríton Joaquín Barceló, Pachano, que va cantar l’ària “Jo només soc un testaferro, els diners són de Zaplana”, dimarts actuaven els tenors Juan Francisco García, Juanfran, ex-cap de gabinet del president, i els germans Vicente i José Cotino, els empresaris corruptors que van pagar les mossegades a canvi de les adjudicacions.

No van defraudar. Van complir el guió pactat amb el fiscal Pablo Ponce i van confessar a canvi de reduir pena. Si l’actuació de Pachano va ser més popular, de banda, amb més percussió, les de Juanfran i Vicente Cotino sonaven amb més corda, més dolces, sense resultar tan sanguinàries per a Zaplana. Com si el lutier Antonio Stradivari hi haguera ficat mà. Tant Juanfran com Vicente Cotino van admetre el tripijoc de les adjudicacions de les ITV i el pagament de mossegades a través d’operacions de compravenda d’accions entre firmes creades a Luxemburg (Imison Internacional i Fenix Investments) i altres a Espanya (Inversiones Imison i Inversiones Impega).

Mecànica i to de filharmònica, sí, però l’actuació no va estar exempta de pinzellades de música popular. De xaranga. Com carregar el mort a un mort. Fer cantar un vocalista mort: l’oncle Juan. Juan Gabriel Cotino Ferrer. Vicente Cotino va confirmar que el director general de la Policia va portar el famós maletí amb 640.000 euros a Luxemburg perquè Beatriz García Paesa muntara l’entramat de les comissions. Pel seu càrrec, l’oncle Juan passava sense problemes els controls de l’aeroport. Ell es va encarregar de lligar el tripijoc de les concessions i de pagar el 30% de la plusvàlua una vegada consumada la pilota. Van posar els diners, en accions, a nom de Pachano i de Juanfran.

Disparen a l’expresident amb silenciador

Juan Francisco García, que presidia la mesa de contractació, va confirmar que va haver-hi trampa. Que el gener del 1997, i en presència de Zaplana, Juan Cotino li va traslladar el seu interés. Es va acordar el frau i es va fer el vestit a mida. Va haver-hi poques mencions explícites a Zaplana. Implícitament, se li va penjar un barret amb un cartell que deia “La major part de la pasta era per a aquest”, però ahir, a l’expresident li van disparar amb silenciador i anestèsia.

Juanfran fins i tot va tindre un interés especial a negar que fora testaferro de l’excap del Consell. Auxiliat pel seu advocat, va voler proclamar que era “absolutament fals que regalara al senyor Zaplana dos milions i mig”. “És mentida i no té cap ni peus”, va sentenciar. Són els diners (2,3 milions) que van resultar de la venda de les accions d’una de les empreses luxemburgueses per a canalitzar les mossegades. Quantitat que Juanfran va declarar aprofitant l’amnistia fiscal de Montoro del 2012, que no va comptar amb el suport de Bildu.

Total, que Juanfran va presentar el model 750, va pagar 233.439 euros (el 10%) a Hisenda i va servir en safata a l’UCO i al fiscal una autopista en la investigació Erial. És com posar una falca en hora de màxima audiència: “Aquesta Fenix Investments de Luxemburg era meua. I ja sabeu a qui servisc jo”. A hores d’ara, Juanfran fa ja anys que va prendre consciència que li va caure el DNI en el lloc del crim.

El fiscal perplex

Juan Francisco García diu que n’està penedit. Del crim. I d’haver-se acollit a l’amnistia, segur que també. “No pensava que els diners tingueren un origen il·lícit, si ho haguera sabut no m’hi hauria acollit”, va amollar, després d’explicar com van falsejar les adjudicacions i com van cobrar en mossegades el 30% de la pilota. En el seu moment, Zaplana va anomenar això “poder valencià”, davant de la tacanyeria catalana del 3%. “Com que no sabia l’origen il·lícit?”, va preguntar el fiscal Ponce demanant a crits una tona d’Almax i d’Omeprazol.

Les declaracions d’ahir van ser expresses, curtetes i al peu del fiscal. Els vips de la banda no van exhumar més mossegades de les necessàries. No com Pachano, que va regalar al fiscal 5 milions a Andorra.

Una banda equilibrada

Potser un dels èxits de la banda de Zaplana és el seu equilibri. En estils, en formació i en fam. En la part de l’equip menys glamurosa milita Francisco Pérez López, “Paco el Gasofa”. Expresident del PP de Benidorm, és amic pota negra de la família de l’excap del Consell. “El Gasofa” és un self made man a força de vendre gasolina amb la seua empresa Zarcar SL. Té una estació situada en un lloc privilegiat, gràcies al fet que per amistat li van concedir una parcel·la de 10.000 metres en la zona de Terra Mítica.

Però Paco es guanya amb escreix la fortuna que atresora. “Arribaven a port i jo havia de netejar això de tots; el vaixell estava fet un fàstic. L’estiu té huit caps de setmana i no es posaven d’acord per a usar el vaixell”. Parlava del Lois, un iot atracat en el Luis Campomanes d’Altea, comprat per ell i altres i que la investigació atribueix a Zaplana. A Paco se l’acusa de patrocinar viatges a Zaplana i amics com a pagament de favors. En concret se li va preguntar per una factura de 23.000 euros pel lloguer d’un vaixell per a 8 o 10. El Gasofa diu que va fer la reserva, però que l’expresident li va transferir després els diners.

L’aplom de la fidel Mitsouko

El premi a l’elegància, el tremp en la declaració, i, especialment, la fidelitat a Zaplana se’l va guanyar l’eterna secretària Mitsouko Henríquez. És tan fashion que el Gmail el va anomenar dues vegades “gimeil”, mentre Zaplana l’observava com el pare que acudeix a la graduació de la xiqueta.

Igual que el seu cap, va confirmar que tots dos constitueixen un duo d’auxili desinteressat d’amics i coneguts, sense més interés que ajudar. Estan en mil operacions. Per mera solidaritat. Fins i tot gestionava la compra dels bitllets d’avió de Pachano. Què pintava ella gestionant amb Pachano assumptes del pis, fins i tot una factura de la mudança del barri de Salamanca si l’habitatge no era de Zaplana? I per què tenia clau de la casa? El fiscal no ho entén, però Mitsouko va explicar que té amistat amb Pachano des del 1994 i que li va dir que tinguera la clau per a quan ell anara a Madrid. També va admetre que va enviar a ell i a Zaplana els papers de l’acomiadament de l’empleada de llar. Primer a sou de l’expresident i després, va dir, assalariada del presumpte amo de l’habitatge. La dona cobrava menys de 500 euros al mes. I el privilegi de deambular per un casalici situat al carrer de Núñez de Balboa.

Mitsouko va negar que el testaferro uruguaià de Zaplana, Fernando Belhot, li entregara més de dos milions a través de canvistes. “Mai em va entregar diners per a Zaplana, mai he anat a una oficina de canvi”.

Traure diners sense estar autoritzada

Els líders d’aquestes organitzacions solen gaudir de l’empatia dels bancs, que no posen traves als emprenedors. El fiscal va preguntar a Mitsouko pels 50.000 euros que l’UCO va trobar en la seua bossa de mà quan va ser detinguda. “No va ser en la bossa, va ser en un sobre”, va aclarir. Doncs, resulta, va explicar, que els diners eren del compte personal de Zaplana. Que des del 1995, des que era president de la Generalitat, tenien el costum que Zaplana li estenia un xec al portador i ella anava al banc a traure diners del compte del seu cap. I altres vegades el polític telefonava a l’entitat perquè li donaren els diners, ella s’emportava el rebut, Zaplana li’l signava i ella el tornava a la sucursal. “Vosté trau diners d’un compte en què no està autoritzada i després li signen el rebut?”, va interrogar el fiscal, ja en estat depressiu. “Diga’m l’entitat i el nom del director”, va afegir amb prou energia per a envair Polònia. “Era el Sabadell de la Castellana, no recorde el nom”. La seua advocada li va tirar un capot per a intentar apuntalar la mecànica del xec al portador com a fórmula habitual d’aconseguir efectiu per a les despeses del dia a dia.

L’exitós Olivas

En els minuts en què va intervindre l’expresident José Luis Olivas va demostrar de nou que el Senyor no el va cridar per la senda del carisma. Se l’acusa de camuflar mossegades dels Cotino en una factura falsa de 580.000 euros emesa per la seua empresa Imarol. Ja va ser condemnat per cobrar aquests serveis no prestats. Ahir va defensar que va assessorar efectivament Sedesa en la venda de la seua participació en una concessionària del Pla Eòlic.

En matí de concert, Olivas va fer el do de pit: “El meu compromís amb Sedesa era d’èxit, si no aconseguien la venda i plusvàlues, no cobrava”. Va insistir que no va decidir res en les adjudicacions del Pla Eòlic. “No sé ni qui s’hi va presentar ni a qui van seleccionar”, va sentenciar en una declaració tirant a grisa. José Luis és més de números i de bitllets que de lletres. I més solista que no pas home d'orquestra.