Condemnat el bufet dels exministres Michavila i Acebes per un plagi de 55 pàgines d’una de les seues advocades

Una lletrada del despatx a València del bufet DT. Abogados, dels exministres del PP José María Michavila i Ángel Acebes, va copiar 55 pàgines dels fonaments jurídics d’un escrit d’una altra lletrada que defensava un demandat en un mateix plet. Una sentència ha condemnat l’advocada i el bufet a indemnitzar amb 1.000 euros a l’afectada per considerar que va haver-hi una infracció dels drets d’autor.

Les dues lletrades defensaven sengles clients demandats en el marc d’un procés civil en matèria de responsabilitat contractual davant el Jutjat de Primera Instància número 1 de Dénia. La lletrada de DT. Abogados va presentar una contestació a la demanda que va resultar ser una còpia literal del mateix escrit elaborat per la seua companya. L’afectada va plantejar reclamacions extrajudicials i l’autora del plagi es va disculpar per la seua conducta.

Malgrat les disculpes, l’advocada va demandar l’altra lletrada pel plagi. No obstant això, el Jutjat Mercantil número 5 de València va desestimar la demanda argumentant que en un procés en què ambdues exercien d’advocades “resulta admissible la coincidència de l’argumentació jurídica dels escrits respectius”. A més, la sentència inicial també adduïa que no va haver-hi cap plagi per haver-se citat l’autoria de l’extens text.

Per contra, després d’un recurs d’apel·lació, la secció novena de l’Audiència Provincial de València ha conclòs que el plagi de l’escrit “no resulta emparat pel dret de citació”, pel fet de tractar-se d’una “reproducció parcial, però extensa,” i “mitjançant un ús no autoritzat per l’altra lletrada”. La decisió, dictada el 9 de gener passat, sosté que l’afusellament de l’escrit va suposar una “lesió dels drets patrimonials” de l’advocada plagiada.

Es tracta d’una situació insòlita que planteja una controvèrsia jurídica amb antecedents “infreqüents”, adverteix la sentència, el ponent de la qual ha sigut el magistrat Eduardo Pastor Martínez.

L’afectada argumentava que “l’esforç professional plasmat en el seu escrit de contestació a la demanda i objecte de plagi reuneix, per la seua originalitat, les característiques d’una obra susceptible de gaudir de la protecció patrimonial i personal” prevista en la Llei de propietat intel·lectual.

La delegació a València del bufet de Michavila i Acebes, per part seua, negava el plagi per limitar-se l’escrit a la “reproducció de la fonamentació jurídica” elaborada per l’altra lletrada, “titulada com a tal i objecte de citació expressa”, per la qual cosa rebutjava que poguera englobar-se en el concepte d’“obra protegida”.

En la fonamentació jurídica de l’escrit en qüestió, del 27 de febrer de 2020, l’advocada indicava: “Fem nostres, en gran part, els fonaments de caràcter material al·legats pel codemandat (...), per ser encertadament aplicables i detallats, a més de citar i reproduir la jurisprudència més representativa respecte de l’objecte del plet”. A continuació incloïa mig centenar de fulls reproduïts tal qual.

L’escrit processal es considera “protegit com a obra”

L’Audiència de València argumenta que, d’acord amb la jurisprudència espanyola i europea en la matèria, l’escrit copiat ha de considerar-se “protegit com a obra” per la seua naturalesa, “perfectament subsumible” en les previsions de la Llei de propietat intel·lectual, i pel seu “caràcter professional”, resultat d’un “procés de presa de decisions successives i complexes” per part de l’autora.

L’afectada va formular en un primer moment una reclamació extrajudicial contra DT. Abogados pel que considerava una infracció dels seus drets de propietat intel·lectual. L’altra advocada, en una carta en resposta al requeriment, va demanar disculpes i va rebutjar que haguera comés cap infracció. Finalment, l’autora de l’escrit copiat va sol·licitar un rescabalament de 3.000 euros.

La sentència de l’Audiència de València ha rebaixat la xifra a 1.000 euros, a pagar solidàriament per DT. Abogados i la lletrada de la seua filial a València.

La sentència té en compte que ni el bufet ni l’advocada “van obtindre remuneració de cap mena” pel seu acompliment professional de representació del client demandat en el jutjat de Dénia, “almenys amb caràcter directe” (un perit designat judicialment va confirmar aquest extrem després de revisar la comptabilitat del bufet). A més, considera que el càlcul dels danys i perjudicis de la demandant és “obertament desproporcionat”.

També rebutja la indemnització per mal moral per no haver-hi indicis suficients, més enllà de l’“enuig” i la “frustració” que assegura haver patit l’afectada. La sentència tampoc adverteix un “mal concret al seu prestigi o reputació professionals de resultes d’aquests fets”.

La sentència no ha sigut recorreguda, segons ha pogut saber elDiario.es. La sentència allibera la condemnada i el despatx de l’abonament de les costes processals.