Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
ENCUESTA | El 60% de los españoles no confía en los jueces
Así funciona el plan de Israel para anexionarse la Cisjordania ocupada
OPINIÓN | 'Carajal', por Antón Losada

Condemnat un conegut local de València per acomiadar una cambrera que va exigir “un mínim de dignitat com a treballadors”

La Marina de València, amb el complex Marina Beach a la dreta de la imatge.

Carlos Navarro Castelló

0

“En aquest cas, l’actora ha acreditat que el mateix dia que va formular unes queixes a l’empresa en el xat de WhatsApp que servia de canal de comunicació amb l’empresa i que van determinar la seua eliminació immediata del grup, l’empresa la va donar de baixa en la Seguretat Social. I d’això cal inferir prou indicis de vulneració dels drets fonamentals invocats perquè, en aplicació de la doctrina esmentada, entre en joc la inversió de la càrrega de la prova, i ha d’acreditar l’empresa que aquest acomiadament no va constituir represàlia per les reclamacions i queixes de la treballadora, sinó que era emparat per altres causes suficients, reals i serioses justificatives del procediment empresarial. I l’empresa, s’anticipa ja, no ho ha acreditat”.

El Jutjat Social número 5 de València s’expressa en aquests termes en la sentència del 9 de maig passat, a què ha tingut accés elDiario.es, per la qual es condemna Recaba Inversiones Turísticas SL, empresa gestora de Marina Beach, al pagament d’una indemnització de 3.000 euros per coartar la llibertat d’expressió de l’empleada d’un dels restaurants del complex, a qui va despatxar després d’un intercanvi de missatges de WhatsApp, i obliga a readmetre-la. Contra aquesta sentència es pot recórrer.

Segons es desprén de la resolució judicial, el 18 d’abril de 2023 en el grup de WhatsApp de l’empresa denominat ‘Operativa sala marina’, de què formava part l’empleada, va tindre lloc la conversa següent que va encetar l’empresa a les 14.20: “Últim avís. Les persones que encara no tenen les motxilles transparents, porteu-les sens falta, ja que és política d’empresa fer-ho; la conseqüència que no ho facen serà que se’ls confiscarà la motxilla i les portaran a Regne, on hauran d’anar a arreplegar-les. Moltes gràcies per la vostra col·laboració”.

La treballadora va contestar a les 15.17 hores: “Genial que la política de l’empresa consistisca a exigir-nos cada vegada més i més. I, per contra, no es plantegen polítiques per a cobrir necessitats bàsiques, com que tinguem un vestidor en què deixar les nostres coses sense córrer el risc que ens les roben (situació que s’ha donat més d’una vegada) o en què poder canviar-nos després de torns de 14 hores, tenint un mínim d’intimitat. Aquestes polítiques es plantejaran en algun moment o haurem de continuar aguantant exigències sense rebre cap mesura a canvi que, almenys, ens proporcione un mínim de dignitat com a treballadors?”.

A les 15.26 hores respon l’empresa apuntant que el comentari “és molt vàlid”, però que aquest “no és el canal per a exigir-ho, per tant, seguint les instruccions de l’empresa, tots els treballadors heu de complir aquesta política. Moltes gràcies per la vostra col·laboració”. Al cap de pocs minuts s’afig: “Això és molt fàcil, ací et requereixen unes condicions, potser no són les correctes, però són les que hi ha, si aquestes condicions no són del nostre grat, ja sabem què cal fer, ningú se l’obliga a treballar ací, però és el que exigeix l’empresa, per tant, si tu no compleixes les condicions, les persones afectades són els responsables en aquest moment i és a ells a qui recau, simplement demanem una mica de col·laboració, gràcies”.

La treballadora va contestar a les 15.35 hores: “Sí, a nosaltres l’empresa ens requereix unes condicions. Però, la llei també requereix unes condicions a l’empresa i no es compleixen. Llavors, hem d’acatar unes condicions tot i que l’empresa no compleix les condicions que li exigeix la llei envers els seus treballadors?”.

Després d’això, un administrador canvia els ajustos del grup i permet que només els administradors pogueren enviar missatges. Uns quants minuts més tard, el mateix número de mòbil va eliminar l’empleada del grup. Aquest dia mateix, el 18 d’abril de l’any passat, l’empresa va cursar la baixa de la treballadora, fet de què va ser sabedora l’endemà mitjançant un missatge de la Seguretat Social, i va passar a percebre prestació per desocupació des de 19 d’abril fins al 18 d’agost de 2023.

Segons els fonaments de dret de la sentència, “després de la baixa, l’empresa no es va tornar a posar en contacte amb la treballadora i va deixant de comptar amb la mateixa per als quadrants de treball, i de fet la treballadora va sol·licitar i va obtindre prestació de desocupació”.

L’empresa ha justificat en l’acte de judici que, “posteriorment a la baixa esmentada, però en data no concretada, va tornar a donar d’alta la treballadora, va confeccionar una carta d’acomiadament de la treballadora per motius disciplinaris de data 23 d’abril de 2023 amb efectes de la mateixa data, fundada en absències al seu lloc de treball els dies 15, 16, 22 i 23 d’abril de 2023”. Aquesta carta “figura firmada per dues persones identificades amb DNI, però no consta que fora firmada ni entregada a la treballadora, com ha negat ella mateixa en l’acte de judici”.

Tot això sembla revelar, prossegueix la resolució judicial, “una maniobra per a tractar de desvirtuar la baixa de la treballadora com a represàlia a les seues crítiques sobre la política empresarial, això és, un intent de dotar d’aparença d’acomiadament disciplinari per absències la baixa fulminant de l’actora després dels seus missatges reivindicatius en el grup del treball”.

Consegüentment, no es pot sinó concloure que, “a la vista de l’actuació, s’ha produït lesió de drets fonamentals a la llibertat d’expressió” , assenyala la sentència. “Cosa que imposa la qualificació del cessament d’acomiadament nul i determina obligació de l’empresa de procedir a la readmissió immediata de la treballadora, amb abonament dels salaris deguts deixats de percebre, a raó de 17,41 euros diaris, deduïts si escau els períodes d’alta incompatibles amb la prestació de serveis de l’actora”.

Finalment, el jutjat considera que, “ateses les circumstàncies del cas concret i tenint en consideració que la infracció podria ser prestigiosa d’infracció molt greu de l’article 8.12 del text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social (Trlisos), s’estima que escau quantificar la indemnització en la suma de 3.000 euros”.

El despatx d’advocacia i mediació El Rogle, que ha exercit de defensa de l’empleada, ha comentat a aquest diari que, de moment, l’empresa encara no s’ha posat en contacte amb ella i considera que, encara que haguera recorregut contra la sentència, haurien de tornar a donar-la d’alta i ella hauria de reprendre el seu lloc de treball per a poder cobrar el que s’ha estipulat.

Etiquetas
stats