Conflicte territorial amb eleccions en l’horitzó: el transvasament Tajo-Segura enfronta Ximo Puig amb Pedro Sánchez i amb García-Page

“Reflecteix el que el Govern regional pretenia: que hi haja un increment gradual en els nivells del cabal ecològic”. El conseller de Desenvolupament Sostenible de Castella-la Manxa, José Luis Escudero, va mostrar d’aquesta manera la seua satisfacció el 3 de gener passat després de rebre per part del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic l’esborrany del nou Pla del Tajo elevat al Consell d’Estat.

Aquestes declaracions del conseller del president socialista, Emiliano García-Page van fer saltar les alarmes en el Govern valencià que presideix el seu company de partit Ximo Puig, pel fet de suposar la confirmació del que en l’executiu valencià havien sospitat en les últimes setmanes i que finalment s’ha complit: el Ministeri de Transició Ecològica que dirigeix la vicepresidenta tercera, la també socialista Teresa Ribera, ha eliminat de l’esborrany del reial decret que regula el transvasament Tajo-Segura una disposició addicional pactada en el Consell Nacional de l’Aigua, fet que, en la pràctica, redueix a la meitat l’arribada d’aigua als regants d’Alacant l’any 2027.

Aquesta decisió, que des del Palau de la Generalitat Valenciana s’ha rebut amb incredulitat, ha obert un conflicte territorial amb el Govern que dirigeix Pedro Sánchez fins al punt que el president Puig ha mostrat el seu suport a la manifestació convocada a Madrid dimecres 11 de gener pel Sindicat Central de Regants de l’Aqüeducte Tajo Segura (Scrats) a què assistiran els regants d’Almeria, Múrcia i Alacant.

Encara que Puig no hi acudirà en persona, sí que estaran presents la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Isaura Navarro, de Compromís, partit que comparteix la visió dels socialistes pel que fa al Tajo-Segura. Amb ella estaran els seus dos secretaris autonòmics, el socialista Roger Llanes i Francisco Candela, de Compromís.

A més, el Govern valencià té previst presentar al·legacions a l’esborrany del Consell d’Estat esmentat (el termini acaba dimarts) i, en cas de ser desestimades, es planteja un recurs contenciós administratiu.

Sobre la situació política generada, els dirigents socialistes valencians consultats per elDiario.es s’han mostrat convençuts que la situació es podrà reconduir, perquè a cap de les parts els interessa allargar aquest clima de conflictivitat entre comunitats i cap a un Govern del mateix color polític.

El senador de Compromís Carles Mulet va registrar dilluns una sol·licitud de compareixença de Teresa Ribera davant la decisió “injustificable” de retallar 105 hectòmetres anuals el transvasament Tajo-Segura i al mateix temps deixar els regants sense alternatives.

Contingut de la disposició addicional eliminada

La vicepresidenta tercera del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, va defensar dilluns la necessitat de retallar els recursos hídrics del transvasament Tajo-Segura per complir cinc sentències del Tribunal Suprem que obligaven a establir un cabal ecològic per al riu Tajo, però va assegurar que d’ací al 2027 s’escometran inversions per a garantir 120 hectòmetres cúbics d’aigua addicionals per a Almeria, Múrcia i Alacant, principalment mitjançant dessaladores, mantenint la subvenció del seu preu.

No obstant això, no és aquesta la qüestió que ha sollevat la Generalitat Valenciana, sinó l’eliminació de la disposició addicional novena esmentada de l’esborrany del reial decret, que es va acordar en el Consell Nacional de l’Aigua.

L’esborrany aprovat per aquest organisme, que va comptar amb el vot favorable de Castella-la Manxa i amb l’abstenció de la Comunitat Valenciana, inclou un cabal ecològic (cabal mínim per a poder transvasar aigua) de 7 metres cúbics per segon el 2023, de 8 metres cúbics el 2026 i de 8,65 metres cúbics per segon el 2027.

A més, la disposició eliminada ara establia que “si amb les mesures aplicades es compleixen els objectius ambientals fixats per a aquestes masses d’aigua, no caldrà aplicar els escalons previstos en el pla hidrològic a partir de l’1 de gener de 2026”, o cosa que és el mateix: no caldrà incrementar els cabals ecològics al seu pas per Aranjuez, cosa que garanteix l’arribada de l’aigua procedent del Tajo fins a la conca del Segura. En definitiva, es tracta de fer un seguiment abans del 2026 que permeta revisar els cabals previstos en funció de l’avanç de les mesures correctores per compensar amb aigua dessalada la menor aportació del transvasament.

43 anys de debat a Castella-la Manxa

L’aigua a Castella-la Manxa és objecte de debat polític des que es va aprovar el primer transvasament cap al Segura, allà pel 1979. L’aqüeducte Tajo-Segura s’havia dissenyat el 1966 per pal·liar el dèficit hídric de la conca del Segura amb aigua dels embassaments d’Entrepeñas (Guadalajara) i Buendía (Conca).

Quasi mig segle després, el conflicte continua latent. Les noves polítiques de transició ecològica impulsades arran de l’arribada de Pedro Sánchez al Govern d’Espanya i les exigències de la Unió Europea assumeixen que l’aigua és un bé escàs i les regles del transvasament han canviat.

Ara, el 2023 s’entrelluca –de nou– com a eix central de la campanya electoral i no sols a Castella-la Manxa. La ‘guerra de l’aigua’ torna a la dialèctica i enfronta, fins i tot, barons del PSOE com Ximo Puig i Emiliano García-Page.

Un enfrontament intern que ha aconseguit eludir el PP. De moment. No se sap res de l’anunciada “cimera” del PP a l’octubre i afavorida per líders de la formació murcians i valencians, amb el suport del president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla. Alberto Núñez Feijóo va demanar públicament a les conques receptores d’aigua del transvasament que moderaren les seues demandes. El missatge va arribar i els barons del PP se la van embeinar.

El 29 de novembre Castella-la Manxa va votar a favor del nou Pla de Conca del riu Tajo al·legant que en el document es mantenien els cabals ecològics que reclama la comunitat autònoma i això, en la pràctica, suposa reduir els enviaments d’aigua.

A Castella-la Manxa es va veure com una victòria per al riu Tajo, per a la seua sostenibilitat d’una banda, i per a salvaguardar aigua en la capçalera del riu de l’altra. L’objectiu és derivar recursos cap a províncies com Ciudad Real, via canonada manxega, només per a consum humà, com ve insistint l’executiu castellanomanxec i, de manera excepcional, per al parc nacional de les Tablas de Daimiel.

La veritat és que el nou pla hidrològic del riu encara no és definitiu. Està en la teulada del Consell d’Estat que presideix l’exconsellera castellanomanxega i exministra de Treball Magdalena Valerio. Els presidents de les comunitats autònomes afectades estan demanant-li audiència. Entre ells Emiliano García-Page i també Ximo Puig. El president castellanomanxec addueix que “no es pot abusar més del Tajo” i en les últimes hores el seu conseller de Desenvolupament Sostenible incideix en la necessitat d’una trobada “vist que hi ha altres comunitats autònomes que pretenen fer al·legacions per a canviar en l’últim moment un document que defensa els interessos comuns”, en al·lusió a la Comunitat Valenciana o la Regió de Múrcia.

Dilluns, el Govern de Castella-la Manxa afegia nous arguments a la seua tesi per a reduir els enviaments d’aigua a través de l’aqüeducte Tajo-Segura i, de passada, tractar de desmuntar els dels que es manifestaran a Madrid a favor del transvasament dimecres, 11 de gener. Escudero assegura que la comunitat castellanomanxega no està en contra dels agricultors ni els ramaders, però sosté que “no es pot continuar esprement” el Tajo per “mantindre de manera artificial” els regadius.

“Els que es manifestaran ho fan per seguir, d’alguna manera, exigint que es derive fins a l’última gota del Tajo per mantindre d’una manera artificial regadius les conseqüències dels quals estan veient-se en espais naturals com la Mar Menor”. Una altra cosa diferent és derivar aigua per al consum humà, matisava.