Les ‘kellys’, en el Congrés: “Es parla de codis ètics del turisme, però no hi ha ètica si se sustenta en la precarietat laboral”

El col·lectiu de cambreres de pis, les kellys, és l’emblema de la precarietat en el sector turístic de l’Estat espanyol. Dones precaritzades, subcontractades en el millor dels casos, que cobren a pocs euros la neteja de cada habitació en un hotel. El col·lectiu de kellys de Benidorm, un dels municipis turístics per excel·lència, ha acudit dilluns al Congrés dels Diputats a comparéixer en la Comissió de Reconstrucció per la COVID-19.

La seua portaveu, Yolanda García, ha sigut la primera compareixent de la vesprada i ha omplit els deu minuts de temps de reivindicacions i ha relatat les contradiccions del sector. Mentre que en el turisme creixen els beneficis de manera anual i la seua aportació al PIB del país, les treballadores eventuals i externalitzades “van ser despatxades de manera improcedent, i van quedar fora de l’ERTO per força major”. Això les ha deixades en una situació de “desemparament”, sense possibilitat d’acollir-se a les ajudes aprovades pel Govern. “Moltes companyes han d’acudir a les cues de les ajudes socials per al manteniment de les seues famílies. Alguna cosa no quadra, no els sembla?”, interpel·lava García els diputats.

“Hem d’evitar que les persones siguen tractades com a objectes, com a coses. El valor afegit el proporcionen aquestes mans, les nostres mans, les que treballen”, reclamava García, reivindicant la seua professió; un sector feminitzat, precaritzat i d’edat avançada, amb malalties cròniques provocades per la càrrega de faena. Potser, planteja, per això no les escolten els legisladors.

Un 67% de les cambreres de pis acaben amb malalties cròniques, segons l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball, ha enunciat la portaveu. No totes les malalties que pateixen són reconegudes com a malaltia laboral en els convenis, encara que el Tribunal Superior canari sí que va reconéixer en una sentència la síndrome del túnel carpià com a tal.

Amb motiu de la COVID-19 la seua càrrega de faena s’ha incrementat; la neteja ha de ser més exhaustiva i, per tant, han de dedicar-hi més temps. Segons denuncia, no totes les empreses han proporcionat els equips de protecció que necessiten. Reclamen formació específica, la incorporació de la prevenció de la COVID-19 en els plans de riscos laborals, la revisió de les avaluacions de risc adaptant-les a les noves circumstàncies, que els hotels “com a empresa matriu” exigisquen a les empreses externes el compliment de les condicions i el material de protecció, fins i tot l’“abolició” de les subcontractes.

Respecte als codis i els segells ètics en el turisme, la portaveu planteja que “han d’estar lligades al compliment dels convenis d’hostaleria i de la prevenció de riscos laborals. Es parla de codis ètics del turisme, però no hi ha ètica si se sustenta en la precarietat laboral”.