La cultura patriarcal no es desprén de la universitat espanyola: dues investigacions revelen l’absència d’estudis de gènere

Dues investigacions publicades per l’editorial Tirant Humanidades sobre les desigualtats de gènere en l’àmbit educatiu assenyalen que, a la universitat espanyola, en línies generals, li queda camí per recórrer per dirigir la seua estructura acadèmica a la senda de la igualtat.

En el titulat Políticas de formación e investigación en género en la universidad española: estudios de masculinidades, l’autora, María Quiles Bailén, reconeix que, si bé en les assignatures específiques de formació en gènere brillen per l’absència els currículums docents de qualsevol període educatiu a Espanya, és en la formació superior que hauria d’advocar-se “per assolir coneixements especialitzats” en aquesta matèria, i no es fa.

“Sembla molt curiós en una època en què cada vegada és més gran l’interés social que desperta aquest tema, quan arriba l’hora d’implementar de manera pràctica polítiques educatives específiques que introduïsquen la perspectiva de gènere, acaben deixant-se en segon pla, més encara si tractem els estudis de masculinitats com una àrea especialitzada i específica dins dels estudis de gènere”, explica aquesta doctora per la Universitat Miguel Hernández dins del programa de Doctorat en Estudis i Investigacions sobre les Dones, Feministes i de Gènere.

Perquè la seua inclusió hauria de respondre al compliment de la llei, que defensa, això sí, de manera genèrica i, apunta l’autora, pecant de “falta de concreció”, la implantació de graus, assignatures i matèries relacionats amb la igualtat de gènere. L’estudi analitza 83 universitats espanyoles, 50 de públiques i 33 de privades i, des del punt de vista qualitatiu s’arriba a la conclusió que hi ha escassetat de línies d’investigació i d’assignatures existents sobre l’estudi de les masculinitats igualitàries.

“Es tracta d’una àrea de coneixement absolutament minoritària en el nostre sistema universitari, de fet, no s’imparteix actualment cap grau oficial i, d’un total de 25 màsters oferits, tan sols 2 tenen assignatures específiques de masculinitats (en un cas una d’optativa i, en un altre, una d’obligatòria, de 4 i 3 crèdits respectivament). Entre un total de 12 títols propis sobre gènere, només en tres s’ofereix una assignatura específica sobre masculinitats. I per desgràcia, en l’apartat d’investigació, les dades no són més falagueres: de 9 programes de doctorat sobre gènere, absolutament cap oferta línia específica de masculinitats”, conclou aquesta professora de ciències polítiques.

D’altra banda, respecte als plans d’igualtat (PI) de les universitats públiques espanyoles, els doctors Modes Salazar-Agulló i Emilio A. Martínez-Marco recorden al principi del seu document, publicat el 2019, que les dones van eixir “en pitjors condicions de les que van entrar en la crisi econòmica del 2008”, la qual cosa es va traduir en més precarietat laboral, més temporalitat i una bretxa salarial més gran, anticipant-se, doncs, a les seqüeles que podria estar portant la crisi actual de la Covid-19 per al sexe femení.

En concret, l’estudi ha pretés conéixer el pes que el terme masculinitat té en els plans d’igualtat de les 50 universitats públiques espanyoles, i ha donat com a resultat que la qüestió masculina només figura com a objecte d’estudi en sis pians d’igualtat: la Universitat Jaume I de Castelló, Pablo de Olavide de Sevilla, Universitat de Còrdova, Universitat de Lleida, Universitat Rovira Virgili i en la Universitat de Sevilla.

Després de més d’una dècada des de l’aprovació de la Llei d’igualtat 3/2007, Salazar i Martínez observen que “moltes universitats han fet l’esforç de posar en marxa els PI, però encara hi ha un huit per cent d’universitats que no en tenen”, per la qual cosa dedueixen que “l’èmfasi inicial no s’ha mantingut, perquè més de la meitat de les universitats tenen caducat el pla i sembla que la renovació és costosa”. Només quatre universitats ja han desenvolupat el tercer pla, que, en algun cas, arriba fins a l’any 2022.

En definitiva, sentencien que “sembla que l’acompliment dels plans d’igualtat obeeix més a un compliment formal de la llei que a una aposta seriosa i decidida de la voluntat d’implantar la igualtat real, possiblement per la inèrcia d’una universitat que encara arrossega una forta cultura patriarcal”.

Tendència positiva

No obstant això, i malgrat les evidències d’aquests dos estudis, els autors reconeixen que la tendència dels últims anys els convida a pensar de manera optimista. “Sí que hi ha cert interés en els equips d’investigació sobre el tema de les masculinitats en tant que, malgrat aquesta dificultat, des de l’any 2007 fins al 2018 s’han llegit un total de 46 tesis doctorals relacionades amb aquesta qüestió en les nostres universitats”, assegura María Quiles.

Sobre això, la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx va presentar fa una setmana el primer Observatori de la Masculinitat que hi ha en una institució acadèmica de llengua hispànica amb l’objectiu de convertir-se en un “referent” de consulta per als que vulguen investigar sobre masculinitats amb perspectiva de gènere i enfocament feminista.

Dirigit per la professora d’antropologia social del Departament de Ciències Socials i Humanes, Anastasia Téllez Infantes, està impulsat pel grup d’investigació Economia, Cultura i Gènere (Eculge) de la UMH i sorgeix arran de la celebració el 2019 del I Congrés Internacional sobre Masculinitats i Igualtat.

Una altra de les novetats d’aquesta universitat és la posada en marxa, a mitjan gener, del postgrau del Títol d’Especialista en Masculinitats, Gènere i Igualtat, que en la primera edició ha depassat les expectatives amb la matriculació de 30 alumnes: 23 homes i 7 dones.