Darío Moreno, alcalde de Sagunt: “Amb l’arribada de Volkswagen es tanca definitivament la ferida que va obrir el tancament dels Alts Forns”

El 23 de març passat, la multinacional alemanya Volkswagen feia públic que instal·larà la seua gigafactoria de bateries a la ciutat de Sagunt, una actuació que comporta una inversió milionària –el projecte d’electrificació que concorre als Perte del vehicle elèctric i del qual formen part més de 60 empreses està valorat en uns 10.000 milions d’euros per a tot Espanya, dels quals la companyia alemanya aportarà 7.000 milions, 3.000 dels quals per a la nova factoria de Sagunt– i la creació de 3.000 llocs de treball directes i un anunci que, com reconeix l’alcalde de la ciutat valenciana, el socialista Darío Moreno, va tindre una gran repercussió a escala global, més de 500 milions d’impactes: “Això és posar Sagunt en el mapa”.

Dijous es va presentar el projecte en Parc Sagunt, amb la presència del màxim dirigent de Volkswagen i del president del Govern, de manera que la gent ja s’ho pot creure, que la planta es construirà a la ciutat...

Això, per descomptat, demostra una aposta seriosa, sòlida i realista per part de Volkswagen, que són els que han impulsat aquest acte; no han sigut ni la Generalitat ni el Govern d’Espanya, ha sigut l’empresa. Fins ara només teníem un anunci i dijous vam veure l’aterratge amb el projecte ‘Electrificant Espanya’ de transformació del seu model productiu per a passar a fer cotxes elèctrics, que inclou actuacions a Martorell i Pamplona i tenen com a fita principal la gigafactoria de bateries. Que la companyia continue insistint en el seu missatge inicial és molt positiu, perquè el que volem és que la inversió arribe en el mínim temps possible. Ara tenim el gran repte d’anar, a poc a poc, cremant etapes.

A més, dijous va estar a Sagunt Pedro Sánchez, tot i que durant setmanes es va parlar que el Govern apostava per altres enclavaments per a aquesta inversió, com Extremadura... No obstant, com digué el president Ximo Puig dijous, Espanya tenia un deute amb la ciutat des de fa quatre dècades.

El Govern d’Espanya ha posat els mitjans adequats per a intentar captar aquesta mena d’inversions internacionals. Recordem que Volkswagen el que havia anunciat és que volia crear sis gigafactories a tot Europa, sense especificar en quins països. Els primers dos anuncis van vindre per a Suècia i Alemanya, i el repte que tenia Espanya era ser aquest tercer emplaçament definitiu. A partir d’ací, l’executiu va posar en marxa tot un programa d’ajudes a través dels Perte per intentar captar aquestes inversions, en aquest àmbit i en altres –també està la indústria agroalimentària, la indústria naval o el tema de microxips, processadors i semiconductors, tot això que forma part de com volem transformar l’economia per al dia de demà ser més competitius–. El Govern d’Espanya ha estat ací i ha generat aquestes condicions, independentment de la rumorologia, i Volkswagen ha volgut convidar el Govern i la Generalitat com a agents que han sigut importants a l’hora de tirar avant aquesta inversió.

Sagunt, des del tancament dels Alts Forns a mitjan anys huitanta del segle passat estava immersa en una crisi recurrent. La ciutat ha vist que molts anuncis que es van fer no van acabar de quallar (la BMW, la Ciutat de les Arts o el mateix Parc Sagunt, que va tardar molts anys a enlairar-se) i que empreses importants tancaven les portes o amenaçaven de fer-ho (Bosal, Galmed, Tumesa, AGC i, fa més poc, Pilkington...). L’arribada de Volkswagen pot acabar definitivament amb aquesta mena de depressió col·lectiva?

Jo no parlaria de depressió. El que és clar és que amb el tancament de la siderúrgica ens van obrir una gran ferida, que llavors es va considerar una ferida de mort –parlàvem de la mort d’un poble–, i hui, amb aquest gran anunci i amb aquesta gran inversió, comencem a tancar aquesta ferida. Amb anuncis com aquest estem molt més prop de tancar definitivament aquella ferida que es va obrir en els anys huitanta.

En aquest sentit, durant la campanya electoral passada, jo posava l’accent principalment en el fet que, honestament, no volia vindre per posar damunt la taula un altre gran macroprojecte, sinó que el que tocava era materialitzar moltes d’aquestes grans promeses que s’han fet, com és el cas de Parc Sagunt 2 i el potencial que tenia. Ara caldrà veure com anem cremant etapes.

Quines són les repercussions per a Sagunt d’un projecte d’aquesta envergadura?

Hui dia són incalculables. És molt difícil poder arribar a posar una dada com a tal. Hem parlat d’aquestes 3.000 ocupacions directes, i un càlcul conservador reflecteix que per cada lloc directe se’n generen quatre d’indirectes, per la qual cosa podríem parlar d’uns 12.000 llocs de treball més. I per descomptat aquesta inversió té moltíssim de potencial en si mateixa. Però, el gran repte que tenim les institucions és que aquesta gran actuació no es quede com una inversió bambolla, sinó que la pretensió que tenia el Govern, que és que aquests grans projectes servisquen de palanca de canvis o punt de suport per a poder transformar l’economia, realment es duga a terme.

Què vull dir amb això. Hi ve Volkswagen i genera un impacte gegantesc en inversió i contractacions, però no ens podem oblidar, per exemple, del teixit empresarial que ja hi ha. I hem de posar les eines a la seua disposició perquè, conjuntament amb l’arribada d’aquesta inversió, ells es transformen i es facen més competitius perquè puguen dur a terme, ja no sols projectes d’energies renovables, sinó fins i tot d’internacionalització gràcies a poder experimentar de primera mà i en la seua pròpia regió amb projectes de primera tecnologia. Jo crec que això ens permetria que aquest efecte, que serà brutal, vaja acompanyat en tots els nivells. I ací també té un paper importantíssim la formació, que tinguem treballadors que, d’una manera complementària o de reciclatge, hagen afegit competències i competències extra que els preparen per al món de demà. Tot això forma part del repte que tenim per davant.

Però encara queda molt per fer, sobretot en l’àmbit de les infraestructures...

És cert. Està pendent la finalització del moll central de la segona dàrsena del port marítim; la connexió ferroviària amb la infraestructura portuària, que està en marxa; el Corredor Mediterrani; el Corredor Cantàbrico-mediterrani... És imprescindible que totes aquestes actuacions es duguen a terme en el mínim temps possible, però jo crec que si Volkswagen ha apostat per Sagunt és perquè per fi ha vist unes administracions públiques que sí que eren sensibles que teníem en el nostre territori i s’estan començant a donar solucions. Ho veiem amb la connexió ferroviària al port marítim, que realment ajuda molt a aquesta intermodalitat que serà clau per a la logística del segle XXI; també amb la licitació del moll central de la segona dàrsena; veiem passos en el Corredor Mediterrani, encara que lamentablement són llarguíssims, tot i que sí que es veu l’aposta; esperem que també hi haja aquesta aposta per a la connexió amb Terol i Saragossa, que considerem que serà clau, i més encara quan Volkswagen té una planta a Pamplona. En qualsevol cas, aquest Ajuntament continuarà amb aquesta vena reivindicativa, tot que també hi ha una part de reconeixement per part de la companyia alemanya, que ha vist aquesta preocupació i voluntat per part de les administracions de portar la nostra ciutat un pas més enllà pel que fa a aquest nuc de comunicacions.

L’ampliació del by-pass és una altra qüestió amb què l’Ajuntament de Sagunt és crític, perquè cal mesurar molt bé l’impacte en el territori de grans infraestructures, calcular el cost-benefici, i hui dia no sembla que el by-pass entre Sagunt i Castelló estiga saturat. A més, aquesta infraestructura creixeria cap a la ciutat, amb l’impacte negatiu que això comportaria, per la qual cosa cal repensar-ho molt bé.

 Una vegada urbanitzats i completats Parc Sagunt 1 i 2, caldrien més ampliacions?

Necessàriament no. Amb el desenvolupament de les dues fases, Sagunt ja faria un salt qualitatiu i es posaria en el mapa. Ara bé, jo crec que hem de ser ambiciosos. Cal veure, ja no sols com a ciutat sinó com a Comunitat Valenciana, si tenim la capacitat de continuar atraient inversions i en quins llocs té millor encaix. Sempre des de la perspectiva de la minimització de l’impacte al territori. Caldrà fer una anàlisi que vaja més enllà del nostre municipi, que tinga en compte tot el territori, que vegem quins són els encaixos que podem donar-li i plantejar actuacions de futur. Crec que ni Sagunt ha d’encabotar-se en el fet que totes les inversions han de vindre ací, perquè no es tracta d’això, però tampoc hem d’estar tancats a opcions potencials de futur. En aquest difícil equilibri d’anàlisi i ponderació dels diferents elements en joc és on hem de moure’ns, i per descomptat nosaltres volem fer un paper molt actiu per a continuar dient que estem ací, que per descomptat volem continuar avançant i creixent, i caldrà veure com podem trobar aquests equilibris.

Es parla d’exportar el model Parc Sagunt...

Una de les claus de l’èxit de Parc Sagunt és la permeabilitat a quines són les necessitats reals de les empreses; això ha sigut clau. I s’ha intentat adaptar en la mesura que siga possible, sempre minimitzant l’impacte en el territori, a les necessitats de cadascuna de les empreses per intentar captar aquestes inversions. D’altra banda, parlem d’una sincronització total entre les tres administracions que tenen ací un paper crucial –el Govern d’Espanya a través de Sepides, la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Sagunt–-. És cert que l’entitat pública Parc Sagunt s’ha transformat en Espais Econòmics Empresarials i ha modificat el seu àmbit geogràfic, i ací l’Ajuntament continua tenint presència, però no hem de ser tancats i egocèntrics. No podem perdre inversions, perquè o van a Sagunt o no van enlloc. El que hem de buscar és el millor encaix per a totes, i ací tenim moltíssima experiència que poder vendre a altres zones. Espais Econòmics Empresarials està analitzant altres zones en el territori valencià per intentar trobar encaix a totes les demandes que ens arriben, perquè no tot cap a Sagunt, com és lògic. Intentarem, en la mesura que siga possible, continuar avançant, per descomptat fent créixer econòmicament la nostra ciutat, i per això està representat l’Ajuntament de Sagunt, per defensar els nostres interessos, però també entenent que no competim amb l’empresa de la cantonada o amb la ciutat veïna, sinó que anem molt més enllà i competim com a regió, i com a regió és essencial que la Comunitat Valenciana atrape totes les inversions que puguem i siguem màximament competitius, perquè aquesta és la realitat del segle XXI en un món interconnectat i globalitzat com l’actual.

Sobre aquest tema, i sobre les sinergies que es poden crear, una de les conseqüències de la instal·lació de la gigafactoria de la multinacional automobilística alemanya en la capital del Camp de Morvedre és la continuïtat de Ford a Almussafes...

Crec que això és essencial. Parlava abans d’evitar inversions bambolla, de manera que es puga interconnectar amb el teixit ja existent, perquè aquest n’és un exemple clar. Si hi havia dubtes sobre la continuïtat de Ford, el que hem d’aconseguir és que aquesta gran fita ajude a la seua permanència i trobem un pla de viabilitat, no per als dos anys següents, sinó per al llarg termini d’un agent econòmic essencial en el nostre territori, com és la planta de Ford. Aquest és un exemple que les sinergies i les potencialitats van més enllà de la nostra ciutat, igual que en el seu moment vam veure que Ford va atraure a la nostra ciutat, que no està ni a deu ni a quinze quilòmetres, indústria auxiliar de l’automòbil. Hem de ser conscients que l’impacte de la instal·lació d’aquesta planta ací no serà comarcal, sinó que afectarà positivament les províncies de Castelló i València i fins i tot diria jo que tindrà ramificacions més enllà, a Terol o fins i tot a Alacant. Per això és molt important el paper de les entitats empresarials i que hi haja molta comunicació.

Comprenc que hi ha moltes coses que no es poden contar, però quan i com sorgeix la possibilitat que Volkswagen vinga a Sagunt?

A principis del mandat, veient l’èxit que havia sigut Parc Sagunt 1, la Generalitat, el Govern d’Espanya a través de Sepides i nosaltres, l’Ajuntament, vam mantindre converses per decidir si tiràvem cap avant amb Parc Sagunt 2 o no. Vam analitzar totes les demandes que havíem rebut per a Parc Sagunt 1 i a què no havíem pogut donar resposta, perquè la majoria eren parcel·les molt grans, i això no existia. I la Generalitat ens aporta la dada que no n’hi ha a Sagunt, però que pràcticament tampoc existeixen en cap altre lloc de la Comunitat Valenciana, i si la Comunitat Valenciana vol competir a poder atraure aquestes inversions que requereixen grans extensions de terreny, hem de poder donar-hi resposta. A partir d’ací, vam prendre la decisió definitiva que sí, que tiràvem avant amb Parc Sagunt 2 i es van començar a fer tots els passos administratius necessaris de manera que, en un any i mig, malgrat la pandèmia i de la conjuntura existent, vam muntar administrativament i urbanísticament tot el que serà Parc Sagunt 2. Parlem d’un projecte que en el primer semestre del 2022 ja tenia pràcticament per a aprovació preparat el pla especial i té a punt de finalitzar les expropiacions, amb la qual cosa parlem de la plena disponibilitat dels terrenys. Durant aquests dos anys hem anat avançant i intentar parlar amb els que havien mostrat interés en Parc Sagunt o que tenien interés en inversions a Espanya. S’ha fet una gran tasca, des de l’entitat i la Generalitat, perquè les empreses potencials conegueren la nostra localització i els avantatges que teníem davant d’altres enclavaments. Ha tirat avant amb Volkswagen i n’estem molt contents, però no han sigut les úniques converses que hem mantingut, i continuarem mantenint contactes amb múltiples empreses i agents que han mostrat interés.

És a dir, hi ha més portes obertes...

Sí, hi ha més portes obertes, per descomptat, i seguirem en aquesta línia, intentant captar inversions.

D’aquest calibre?

[Silenci] Això és difícil de dir, i diria que entra dins de la confidencialitat...

Parlant de discreció, com es duen a terme unes negociacions a aquest nivell?

Sota una premissa clàssica, que és que si no mantens la confidencialitat, perds la inversió, que és la realitat. Des de 2015 el president Puig ha demostrat que volia que la serietat fora una marca de la Comunitat Valenciana, el seny, el coneixement... i jo crec que això ha format part de totes les persones que, d’una manera o una altra, hem estat implicats en aquestes negociacions. Òbviament, havíem de ser molt discrets, perquè qualsevol cosa que isquera a la premsa podia fer descarrilar l’operació, i era l’última cosa que volíem.

El 2026 per a començar a produir?

Això és el que ha dit l’empresa, i nosaltres el que hem de fer és adaptar-nos (pel que fa a fases d’urbanització) als seus cronogrames (a les seues necessitats). Per exemple, nosaltres estàvem en disposició d’aprovar el pla especial, però, una vegada s’ha confirmat una inversió d’aquest calibre, volem assegurar-nos que aquest pla especial ja conté totes les especificacions corresponents per evitar que hàgem de fer modificacions una vegada aprovat definitivament. Estem ja en aquest procés i veurem com Volkswagen acaba d’aterrar, esperem que reben la confirmació que rebran les ajudes del Perte ràpidament i, a partir d’ací, poder tancar el capítol del pla especial abans que acabe l’any.

Per acabar, volia preguntar-li sobre un tema que ha esmentat abans, el port marítim. Existeix el projecte per a la construcció d’una tercera dàrsena a Sagunt, i fins i tot hi ha sectors que consideren aquesta possibilitat com a alternativa a l’ampliació del port de València. Quina és la seua opinió sobre aquest tema?

Quan parlem d’aquestes infraestructures, crec que no s’han de plantejar projectes megalòmans sense testar si realment hi ha interés per part del sector privat perquè això supose un avantatge competitiu respecte d’altres localitzacions. Sembla que sí que s’ha demostrat aquest interés privat pel que fa a l’ampliació del port de València, malgrat les crítiques per part ecologista o veïnal, i crec que és una falsa dicotomia plantejar el debat que la inversió ha de ser ací o allí. Crec que el port marítim de Sagunt té molt de potencial a què fins al moment no s’ha tret partit, perquè ha sigut històricament una mica un calaix de sastre del que no eren contenidors, i això és una falta d’estratègia que va corregint-se en els últims anys. La direcció actual de l’Autoritat Portuària de València ha assumit la necessitat d’invertir en el nostre port, però crec que és prompte per a poder parlar d’una ampliació potencial, perquè el moll central de la segona dàrsena no està acabat hui dia; tenim una gran campa que es dedica únicament a emmagatzemar-hi automòbils. És aquesta la millor manera de traure profit a tota aquesta infraestructura? Jo crec que no, considere que hi deu haver alguna altra manera de traure més rèdit a tots aquests metres quadrats que tenim disponibles. A curt i mitjà termini cal fer moltes actuacions per traure més partit al nostre port abans de plantejar-nos la macroconstrucció d’una tercera dàrsena. A partir d’ací, que en el futur pla estratègic es plantege si sí o si no aquesta tercera dàrsena, fenomenal. Jo vull escoltar tots els arguments, veure si sí o si no, que es demostre que hi ha un interés privat, parlar amb Volkswagen i altres agents que puguen estar presents a la nostra ciutat per veure si això ens fa més competitius. Però per descomptat no soc partidari de llançar-nos a aquesta aventura sense dur a terme una anàlisi prèvia de quina és la situació.