L’exsecretari autonòmic d’Educació desmenteix la faula de la ‘llibertat’ d’elecció de llengua en col·legis i instituts

El que va ser secretari autonòmic d’Educació durant les dues legislatures del Botànic, el socialista Miguel Soler, ha valorat la consulta impulsada per la Conselleria que dirigeix el popular José Antonio Rovira per a l’elecció de la llengua base en els centres educatius (el referèndum, a què estan convocades 570.000 famílies valencianes, comença dimarts 25 de febrer i es prolonga fins al pròxim 4 de març).

Soler pretén desmuntar, en una sèrie de tres vídeos, algunes de les “falsedats” que s’amaguen en les afirmacions vessades pel conseller Rovira i les implicacions “tan negatives” que tindrà en el sistema educatiu l’aplicació de l’anomenada Llei de ‘llibertat’ educativa. “Primer, parlen de llibertat educativa i de llibertat d’elecció de la llengua en què les famílies volen que estudien els seus fills; doncs, cal aclarir que en molts llocs no es respectarà llengua triada: hi ha uns dos-cents centres a la Comunitat Valenciana que només tenen un grup per cada nivell educatiu, amb un màxim de 25 alumnes, i eixirà una opció determinada com a llengua majoritària i si les votacions queden, posem, tretze a dotze, aquests tretze imposaran als dotze la llengua en què han de cursar, no hi haurà una altra opció; per tant, llibertat, de què?”.

L’exsecretari autonòmic posa un altre exemple, que resulta més sagnant: “Moltes vegades no aniran tots a votar, i si van a votar onze de vint-i-cinc, sis famílies podran decidir la llengua en què estudien vint-i-cinc alumnes del curs”. “Però anem a un altre exemple més majoritari, els centres que tenen dos grups per nivell, i suposem que hi ha quaranta alumnes en total i voten trenta en valencià i deu en castellà, es constituiran dos grups: un en castellà i un altre en valencià”, relata Soler, que recorda que, per llei, un grup no pot tindre més de 25 alumnes, “per tant, el que es farà és que cinc alumnes que han triat estudiar en valencià se’ls derivarà a l’aula de castellà; i si no volen, se’ls buscarà un altre centre del mateix municipi, o d’un altre”. Per tant, sosté, ja hi haurà famílies que no podran cursar els seus estudis en la llengua triada perquè els números “no quadren”.

I si no arriben a deu, prossegueix, els alumnes estudiaran en la llengua majoritària: “Per tant, ací tampoc hi ha la llibertat de què parlen per a triar la llengua en què les famílies volen que estudien els seus fills”.

Xarxa llibres

Pel que fa al programa “Xarxa llibres”, l’exresponsable d’Educació amb el Botànic recorda que aquest programa es crea perquè hi ha un banc de llibres en cada centre: “Si cada any les famílies voten si volen com a llengua majoritària el castellà o el valencià, és evident que, si es canvia d’un curs a un altre d’opció, és evident que no tindran els llibres per a mantindre la gratuïtat”. L’única manera de complir l’afirmació “rotunda” de Rovira és que els centres tingueren un banc de llibres en castellà i un altre en valencià per a cada curs, “i és evident que això no es complirà”.

Pel que fa a l’organització de grups, Soler adverteix que hi haurà grups al màxim possible (25 alumnes en castellà o valencià) i altres amb deu, onze... alumnes: “Un contrasentit”. En l’actualitat, comenta, s’intenta que els grups estiguen equilibrats, “aquesta és la millor manera que no es creuen classes gueto i es puga donar la millor resposta educativa”. La nova llei, no obstant això, “provocarà que l’únic criteri triat per a configurar els grups siga la llengua triada per les famílies, en els casos en què es respecte, cosa que vol dir que el desequilibri pot ser total i l’exemple més clar és l’alumnat amb necessitats educatives especials”.

També explica que cada alumne compta un vot, i en els casos de pares separats en què cada progenitor vota per una cosa diferent, aquests vots, segons la norma, s’anul·len i el centre assignarà l’estudiant, “sense cap mena de criteri establit”, a un dels grups constituïts “mentre es produeix un pronunciament judicial”. “Portarem al jutjat el debat sobre qui ha de decidir la llengua base?”, es pregunta l’exsecretari autonòmic d’Educació.

Soler també insisteix que es perdran hores de reforç per a desdoblar hores en castellà i valencià, perquè la Conselleria “no pensa posar personal de reforç”; les famílies votaran al començament de cada cicle (Infantil, Primària o Secundària), “però es votarà cada any en el cas de les famílies que canvien de centre” en el moment de l’admissió, “i en els centres que tenen més demanda que oferta, votaran més famílies de les que finalment s’hi matricularan, i hi haurà famílies que votaran en centres en què després no cursaran els estudis els seus fills”.

En resum, Soler subratlla que aquesta llei “no resoldrà cap problema, perquè no hi havia cap problema, tret d’algun centre en concret”; “crearà problemes que no existien en els centres entre famílies, entre famílies i professors, entre professors...”; problemes de recursos a les famílies si desapareix el banc de llibres “en un parell d’anys”; problemes per la reducció de professors que duen a terme activitats de reforç, desdoblaments... “Per això demanem que es retire la llei, la consulta i que deixem de crear problemes on no n’hi ha”, reclama Soler, i demana posteriorment que la Generalitat “se centre a resoldre els problemes reals del sistema educatiu valencià”.