Escolta, Juanfran

No hi ha dret al que esteu fent amb els mestres i professors de l’educació pública en vaga. No esteu negociant seriosament, sinó esperant ofegar-los amb l’esgotament de reserves familiars. Tens una consellera de part, que no negocia, sinó que humilia. Les sospites que tot això és premeditat per afonar la pública en favor de la privada concertada, incloent les escoles que segreguen per sexe, augmenten i són cada vegada més consistents.

No tens vergonya. T’has inhibit, com si la més gran vaga educativa de la història recent no anara en tu que teòricament ets el president dels valencians. Has delegat o has fet fugina. Igual com qui fou el teu president i que et va nomenar a tu, Carlos Mazón, que davant una DANA que va costar més de 240 morts va preferir continuar amb les seues coses al restaurant El Ventorro i va delegar de manera innoble en la consellera Salomé Pradas, amb una conducta que avui es ventila als jutjats. Una conducta irresponsable i a judici de molts, criminal. Sobre la qual tu bades boca, perquè t’has limitat a defensar el teu cap d’aleshores.

Tu fas el mateix que ell, que Mazón. No dones la cara. No intentes resoldre un conflicte en el qual els mestres i professors tenen moltes raons, compartides pel conjunt  de la comunitat educativa, les famílies i sectors socials creixents. Amb l’excepció, clar, dels privilegiats i sectaris de torn.

Els mestres i professors de la pública són del millor que tenim, els valencians. Igual a tu això t’és indiferent. Tu, què representes? No la majoria social autòctona que parla valencià, o el sap, i la població immigrada, que té en l’escola pública una promesa d’integració social, d’inclusió i de promoció. Representes sobretot un sector molt concret, en el qual has fet carrera i has prosperat: l’especulació immobiliària. Una visita al teu poble ho mostra clarament. I si no és així, demostra-ho amb fets. Et ve molt gran l’alta dignitat de president de la Generalitat Valenciana. Altrament, hauries actuat.

L’escola pública i els seus professionals -com la sanitat pública- és una de les millors coses que tenim, com a poble, com a societat, els valencians. Ja sé que a tu no t’agrada dir que com a País. Ja digueres que “no som un país, sinó una comunitat autònoma”. El país per a tu és Espanya. Per a mi és el País Valencià. Però compartim poble, compartim societat. I la visió tant del País com d’Espanya no és en exclusiva la teua i la de Vox. Una majoria social no està d’acord a negar la valencianitat en sentit fort i a acceptar una Espanya castellana excloent.

Els mestres i professor de la gran vaga educativa de la primavera valenciana del 2026 tenen moltes raons al seu favor. Crec que tenen la raó. En tots els terrenys: ratios per aula, instal·lacions, recursos, substitucions, remuneracions, etc.

No s’entén com us entesteu a no negociar seriosament, com no siga que vulgueu enquistar el conflicte amb la vana esperança que s’esgotarà per ell mateix. No coneixeu bé els valencians (agermanats, maulets, resistents, quan toca). De vegades ens plantem. I ara és l’hora.

Juanfran, de veritat, negocia i escolta les reivindicacions dels i les mestres i professors valencians. Aprèn de la resolució del conflicte a Catalunya. Horror! He dit Catalunya? Ja m’hauràs qualificat. Però no.

Cal negociar, pactar, acceptar reivindicacions justes. Menys sectarisme i més patriotisme valencià, en el sentit més planer i just de la paraula. Patriotisme valencià? A tu això et fa urticària. Segur que no saps la  lletra de l’himne de la coronació de la Mare de Déu dels Desemparats: “la pàtria valenciana s’empara baix ton mant”...

La versió de la dreta que promous tu en col·laboració amb l’extrema dreta de Vox i que al final vos va difícils de distingir, és la pitjor de la història. Tu concretament segueixes les passes de Mazón i de Zaplana... Però teniu precursors molt més dignes, que heu oblidat i negat, com Teodor Llorente, Ignasi Villalonga, Joaquim Reig, Lluís Lúcia, Ximo Muñoz Peirats o Joaquín Maldonado Almenar. Però clar, tu d’això no en saps res... Ni ganes. A obeir ordres de Madrid, i punt. Quina llàstima!