El Defensor del Poble remet a la Fiscalia per segona vegada la situació dels menors tutelats per la Generalitat Valenciana

El Defensor del Poble ha tornat a enviar a la Fiscalia la situació d’alguns menors tutelats per la Generalitat Valenciana que, quan compleixen la majoria d’edat, no obtenen el permís de residència. En una resposta a una queixa de la campanya CIEs No, el Defensor del Poble en funcions, Francisco Fernández Marugán, assegura que, “tenint en compte la quantitat de menors tutelats pels serveis de protecció de la Generalitat Valenciana que accedeixen a la majoria d’edat sense tindre autorització de residència i sense documentació acreditativa, siga passaport o cèdula d’inscripció, s’ha suspés l’actuació amb els serveis de protecció valencians”.  

La campanya CIEs No va denunciar davant el Defensor del Poble el cas d’un menor, la guarda provisional del qual va assumir la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives fins que va complir la majoria d’edat i a qui no es va tramitar el permís de residència. La Direcció Territorial d’Igualtat i Polítiques Inclusives argumenta en un informe que no va poder documentar la filiació del menor i que, a més, no havia transcorregut el termini de nou mesos des que va assumir la seua guarda. El Defensor del Poble considera “erroni” el termini per a instar la residència dels menors (el termini de nou mesos és el límit màxim per a atorgar la residència al menor). 

L’organisme públic retrau l’actuació de la Generalitat Valenciana en el cas concret d’aquest menor. “Es comprova la irregularitat de la falta de tramitació de l’autorització de residència de l’interessat, que li ha provocat greus perjudicis, entre altres, dificultat per a accedir a recursos d’extutelats [i] per a sol·licitar la renda valenciana d’inclusió”, indica la resposta a CIEs No. A més, el Defensor del Poble rebutja que la conselleria no tinguera documentada la filiació del menor, “ja que comptava amb la identificació policial pertinent i la inscripció en el registre de menors estrangers no acompanyats, així com el decret dictat pel ministeri fiscal en el procediment de determinació d’edat incoat”.

Fernández Marugán recorda que el protocol marc de menors estrangers no acompanyats considera que un termini de tres mesos des de la posada a la disposició del menor en un centre de protecció “és temps suficient” perquè l’entitat pública de què depenga sol·licite l’autorització de residència. El Codi civil atorga la responsabilitat tutelar als serveis públics competents en el territori en què es localitze el menor. 

“La guarda provisional”, assenyala el Defensor del Poble, “mentre es duen a terme les diligències per a identificar-lo i constatar el seu desemparament, no és obstacle per a l’adopció de totes les mesures oportunes de protecció, de manera especial, la de tramitar la seua autorització de residència, tenint en compte els greus perjudicis de l’accés a la majoria d’edat sense això”.

La campanya CIEs No exigeix en un comunicat que “les administracions implicades” adopten de manera urgent les mesures necessàries perquè els joves puguen accedir a la documentació i a una plaça en la xarxa valenciana d’Emancipació per a Joves Extutelats. Les ONG que formen la plataforma també demanen que s’adopten mesures per evitar que cap altre menor accedisca a la majoria d’edat sense que se’n tramite el permís de residència i un recurs d’emancipació. 

Fonts de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives matisen que en el procés per a la concessió de l’autorització de residència hi ha qüestions que escapen a les competències autonòmiques, bé perquè són referides als països d’origen dels xics i xiques, o bé perquè són de competència estatal. 

Les fonts també argüeixen que, en alguns casos, els menors “arriben a la Comunitat Valenciana amb una edat molt pròxima a la majoria d’edat, i pot passar que l’autorització no estiga completa en aquesta data”. En aquestes situacions, quan els terminis per a la concessió de l’autorització són molt breus, s’opta per prolongar l’estada dels xavals en els centres d’acolliment a pesar que ja hagen complit la majoria d’edat; i en els casos en què el tràmit s’allargarà més en el temps, es fa un procés d’acompanyament bé a través dels habitatges d’emancipació (en els xavals que hagen d’estar en aquests recursos), o bé a través de la xarxa d’oficines Mentora, que durant 2020 han fet 649 actuacions.