Desestimada la pretensió de Torrevieja Salud de cobrar a la Generalitat Valenciana 7,8 milions per una manipulació del dèficit en l’època del PP

La Generalitat Valenciana s’ha salvat de pagar 7,8 milions d’euros a l’empresa Torrevieja Salud, concessionària de l’hospital de la localitat del Baix Segura i propietat del grup Ribera Salud. La secció cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) ha declarat la inadmissibilitat d’un recurs de l’empresa que demanava la revisió de les liquidacions dels exercicis 2006 a 2012. La sentència conclou que la via escollida per l’empresa “no és vàlida” pel fet d’haver-hi resolucions fermes que “amb caràcter definitiu” aproven el reajustament anual de les liquidacions. 

El contracte de gestió per a la concessió sanitària integral del Departament de Salut de Torrevella, signat amb la Generalitat Valenciana quan José Luis Olivas era el president, estableix el preu a abonar a la concessionària mitjançant una “prima per capita” (calculada multiplicant la prima per persona per la població protegida). 

A més, per assegurar el finançament de les prestacions sanitàries, una de les clàusules preveu una actualització anual de la partida capitativa (el resultat de la divisió entre el pressupost d’assistència sanitària de la Generalitat i la població protegida). Per aplicar aquesta fórmula, el contracte té en compte un sòl –l’IPC– i un sostre màxim (l’increment anual de la despesa sanitària pública consolidada de l’Estat). El resultat en cap cas pot ser inferior a l’actualització en funció de l’IPC ni superior al percentatge d’increment anual de la despesa sanitària pública consolidada de l’Estat per a cada exercici. 

Així doncs, la Generalitat Valenciana actualitza la partida capitativa amb dues primes per capita: la provisional i la definitiva, al final de l’exercici. El conseller de Sanitat llavors, Manuel Llombart, va aprovar el 30 de desembre de 2014 el reajustament anual corresponent als exercicis entre el 2006 i el 2012, unes resolucions “que es notifiquen a l’empresa concessionària i no van ser recorregudes”, motiu pel qual la sentència considera que els exercicis “estaven tancats”.

Torrevieja Salud pretenia aprofitar les conclusions de l’informe de la Comissió Europea sobre la manipulació de les estadístiques pressupostàries d’Espanya per a cobrar més per la concessió sanitària. L’informe va concloure que la Intervenció General de la Comunitat Valenciana “va incórrer en negligència greu per l’absència de registre de despeses sanitàries” i l’Estat espanyol va notificar incorrectament les dades del dèficit públic. Així doncs, el Consell de la Unió Europea va imposar a Espanya una multa “de ni més ni menys que 18,9 milions d’euros a causa de la manipulació de les dades del dèficit a la Comunitat Valenciana”, diu la sentència. Això va ocórrer en l’època dels governs del PP.

El Tribunal Superior de Justícia de la UE va desestimar el recurs del Govern espanyol contra la multa milionària el 20 de desembre de 2017. L’endemà passat, Torrevieja Salud va presentar davant la Generalitat un escrit de reclamació de quantitat per l’actualització incorrecta de la capita. L’empresa sol·licitava 13,1 milions per als exercicis 2006 a 2012, a més de l’abonament dels interessos de demora meritats. La Conselleria de Sanitat va acordar desestimar la resolució. 

La concessionària va interposar un recurs de reposició en què incloïa la reclamació dels 7,2 milions pels exercicis del 2013 al 2015. En aquest escrit, Torrevieja Salud va sol·licitar que, en el cas que Sanitat entenguera que en el recurs de reposició no procedia la reclamació d’aqueix últim període, es tractara com una “reclamació nova i independent”. I així va ser: la conselleria va desestimar la reclamació dels 13,1 milions i va considerar que la que corresponia a l’últim període havia de ser resolta en un expedient diferenciat. 

La lletrada de la concessionària, Rosa Vidal, argumentava en el seu recurs que “el falsejament dels comptes per la no aplicació de les despeses reals sanitàries en l’exercici pressupostari en què s’han meritat efectivament implica l’actualització incorrecta de la capita per a l’any en qüestió, així com per a la resta dels exercicis posteriors, atés el seu efecte d’acumulat”. En definitiva, al·legava l’empresa, l’augment de la despesa d’assistència sanitària real a la Comunitat Valenciana implica, segons les clàusules del contracte, un augment de la despesa real capitativa. 

L’Advocacia de la Generalitat, per part seua, considera que les liquidacions dels exercicis del 2006 al 2012 de la concessió de Torrevieja Salud “estan aprovades, prèvia revisió per la Comissió de Seguiment, des de desembre del 2014, i són fermes i consentides per la concessionària”. Les liquidacions, insisteix l’Advocacia, estan fiscalitzades per la viceintervenció general de l’Administració sanitària. 

La resolució del 2014 aprova “amb caràcter definitiu” el reajustament anual que reclamava Torrevieja Salud, amb la qual cosa “la via escollida per la part demandant no és vàlida”. La sentència, que declara la inadmissibilitat del recurs de l’empresa, no és ferma i s’hi pot presentar en contra recurs de cassació davant el TSJ-CV o davant el Tribunal Suprem.