El dilema de València amb els seus estalvis: 32 milions a reducció de deute o a la disposició de l’Estat a canvi d’incentius

Reducció de deute o préstec al Govern a canvi de diferents incentius i avantatges? Aquesta és la pregunta que es fa en aquest moment l’equip de Govern de l’Ajuntament de València compost per Compromís i PSPV sobre la millor destinació dels 32 milions d’euros que la corporació municipal té estalviats en aquests moments.

El ple municipal del dijous passat va aprovar dedicar aquesta quantitat, equivalent al 90% del romanent de tresoreria municipal, a amortitzar deute, cosa que donaria la possibilitat amb vista a l’any que ve de sol·licitar crèdits per a destinar a inversions a la ciutat, amb unes condicions millors.

No obstant això, la Federació de Municipis i Províncies (FEMP) va acceptar dilluns el document del Ministeri d’Hisenda que habilita una fórmula perquè els ajuntaments i les entitats locals utilitzen el seu superàvit, cosa que ha frenat l’execució d’aquesta mesura fins a conéixer en profunditat els detalls d’aquest acord.

Després de nombroses reunions i votacions posposades, l’últim document proposat pel Govern va aconseguir un empat en la Junta de Govern de l’organisme que aglutina els ajuntaments d’Espanya, després que Unides Podem passara del no a l’abstenció arran dels últims canvis introduïts en el document pel departament de María Jesús Montero. Els representants del PSOE han votat sí i els de PP, Ciutadans i Junts per Catalunya, no. L’empat l’ha desfet amb el seu vot de qualitat el president de l’organisme, l’alcalde de Vigo, Abel Caballero, del PSOE.

El text aprovat ofereix als ajuntaments que posen els seus romanents a la disposició de l’Estat una aportació dels pressupostos generals de l’Estat de 5.000 milions d’euros a fons perdut i incorpora una “resolució política” d’última hora que atén les entitats locals sense liquiditat, un dels punts més reivindicats per les formacions polítiques.

Sobre aquest tema, des de Compromís, l’alcalde de València, Joan Ribó, va manifestar dilluns el desig d’“esperar a veure com es tradueix aquest acord en la pràctica i veure la lletra menuda” abans d’executar l’acord esmentat en el ple. Entre altres qüestions, els ajuntaments que se sumen a l’acord podran accedir a un fons de 400 milions per al transport públic urbà.

Per part seua, la vicealcaldessa socialista Sandra Gómez es va mostrar més partidària de sumar-se a l’acord entre el Govern i l’FEMP: “La prioritat ara ha de ser fer uns pressupostos de reconstrucció, no amortitzar deute, ja que hem fet molts esforços durant aquests anys per sanejar els comptes a l’Ajuntament de València i, per això, ara en plena crisi, no podem permetre’ns que el deute siga un dogma, sinó tot el contrari”.

Gómez va afegir que “entre pagar deute o tindre més fons per a ajudar a reactivar l’economia local o ajudar les famílies, totes les persones que han estat en un ERTO, autònoms…, és el moment de prioritzar la segona qüestió”.

La vicealcaldessa va insistir que “cal esperar a veure el contingut complet del Decret, però, si acollir-nos al que ha aprovat l’FEMP és més beneficiós, haurem de canviar la destinació dels 32 milions d’euros que havíem de destinar al deute”, ha conclòs Sandra Gómez.

Condicions de l’acord entre l’FEMP i Hisenda

La Llei d’estabilitat pressupostària aprovada el 2012 amb els vots de PP, l’antiga CiU i UPiD, hereua directa de la reforma de l’article 135 de la Constitució d’un any abans, impedeix als ajuntaments, de manera general, gastar el seu superàvit. El departament de Montero ha buscat una solució, sense canviar la llei, per a dotar les entitats locals de 5.000 milions d’euros entre el 2020 i el 2021.

De manera succinta, la proposta consisteix que els ajuntaments que vulguen presten a l’Estat tot el seu superàvit i romanents de tresoreria, uns 14.000 milions en total. A canvi, el Govern els torna una part de manera directa enguany i l’any que ve aquests 5.000 milions. A més, en un termini de deu anys que començaria a comptar el 2022 es tornarà el préstec íntegre que han fet els ajuntaments, amb els interessos corresponents.

L’acord entén que els ajuntaments podran usar aquests diners en actuacions que es desenvolupen en l’àmbit de l’agenda urbana, mobilitat sostenible, atencions de proximitat i cultura a fi que les entitats locals tinguen un paper destacat en la reconstrucció del país després de l’emergència sanitària.

Segons la resolució aprovada, es crearà un grup de treball en la Comissió d’Hisenda de l’FEMP encarregat de proposar mesures i actuacions dirigides als governs locals sense romanents i amb problemes de finançament local, a més d’un “seguiment detallat” en l’àmbit local de la distribució de recursos procedents dels fons europeus.

També preveu amb càrrec als pressupostos un fons extraordinari de 275 milions per a compensar el dèficit dels serveis de transport de competència municipal durant la pandèmia. Aqueix fons es podrà ampliar fins a 400 milions d’euros.

Les entitats locals podran participar de manera directa com a beneficiàries del fons de recuperació aprovat per la Unió Europea i es constituirà una mesa de treball per a la futura reforma del finançament local.