Un directiu del projecte Castor qüestiona que els sismes “estigueren connectats” amb l’extracció de gas

Recaredo del Potro, directiu de l’empresa adjudicatària del projecte Castor, s’ha assegut aquest dilluns en el banc dels acusats de l’Audiència Provincial de Castelló per un presumpte delicte mediambiental. Del Potro ha insistit que la plataforma podria haver continuat injectant gas en el magatzem subterrani situat davant de la costa de Vinaròs si no s’haguera decretat la paralització de l’activitat. 

L’acusat ha limitat les seues funcions a l’“assessorament i la representació davant l’Administració” i ha declarat que sabia la relació que podia haver-hi entre la injecció de gas i la sismicitat. 

Els sismes que va detectar l’Observatori de l’Ebre, ha defensat Del Potro, se situaven a 15 quilòmetres de Castor i ha assegurat que cap sismicitat es va sentir pels ciutadans mentre estava injectant-se gas. 

A més, també ha assegurat que, quan l’Observatori de l’Ebre va recomanar reduir el cabal d’injecció de gas a conseqüència dels sismes que estaven produint-se, l’empresa ja l’havien reduït a la meitat. Escal UGS, ha afegit, va informar el Ministeri d’Indústria, la Sotsdelegació del Govern i l’Ajuntament de Vinaròs dels sismes que estaven produint-se.

L’altre acusat, el conseller delegat José Luis Martínez Dalmau, ha reconegut que, abans d’iniciar la injecció de gas, era conscient de la possible sismicitat. També ha defensat que si no s’haguera decretat la paralització de la injecció de gas, probablement el projecte podria haver seguit amb més monitoratge. 

Martínez Dalmau ha al·ludit a les auditories “tremendament exhaustives” i ha negat la “correlació espacial” entre la injecció de gas i els terratrémols (si que ha reconegut, en canvi, la correlació temporal). 

Els 123 afectats pels terratrémols, representats pel despatx BCV Lex, sol·liciten a Escal UGS i als dos directius 1,8 milions d’euros pels danys morals a conseqüència de l’“onada de pànic” que van propiciar els sismes. El ministeri fiscal, de la seua banda, demana una pena de sis anys de presó per a cadascun dels dos directius i una multa de 189.000 euros per a l’empresa, participada majoritàriament per la constructora ACS.