Dona, migrant i treballadora domèstica: el perfil invisibilitzat que agreuja l’assetjament sexual

D. va nàixer a Veneçuela i amb 33 anys va emigrar a Espanya el 2019, amb una situació administrativa considerada irregular. Poc abans de la pandèmia, va començar a buscar faena com a empleada de la llar per a tasques de neteja i va optar per publicar anuncis en diverses plataformes. Les primeres respostes que va rebre, totes d’homes, eren “suggeriments sexuals que no tenien res a veure amb la faena”. Un home va contactar amb ella perquè netejara el seu domicili i va acabar tancant-la a sa casa per intentar abusar d’ella. Després d’un forcejament que va permetre a D. escapar, l’home va cridar a la Policia i la va acusar de voler robar-li. D. va contar el cas als agents i va denunciar l’agressió un dia abans que es declarara l’estat d’alarma.

La història de D. es recull en l’informe Violència sexual a dones immigrants del sector de les cures, elaborat per l’associació ‘Calala fons de dones’ i ‘Per tu, dona’. El document recull conclusions d’altres estudis previs, com que una de cada 10 dones que treballen en el sector domèstic narren alguna situació d’assetjament sexual, des d’agressions verbals a físiques, però la seua especial vulnerabilitat dificulta les denúncies. Sobre aquest perfil s’encreuen diverses violències que converteixen aquestes dones en especialment vulnerables: la violència patriarcal que pateixen per ser dones, la violència per ser migrants en situació irregular –i estar i sentir-se desprotegides– i la violència per no tindre reconeguda la seua faena com una ocupació i, per tant, no poder optar a prestacions ni protecció laboral. Si als ulls de l’Estat no existeixes, no hi ha xarxa de suport pública per a sostindre’t.

La situació administrativa irregular és una de les principals traves de les dones per a denunciar, mentre que el fet de treballar sense contracte dificulta l’anàlisi estadística de la problemàtica. L’informe denuncia que l’assetjament sexual en la faena “continua sense ser perseguit quan les víctimes són dones que estan treballant en l’economia submergida”, cosa que atorga impunitat als agressors. Una situació que, sumada a les llacunes legals de la situació de les dones migrants que provoca la Llei d’estrangeria, perpetuen l’assetjament sexual. Així doncs, indiquen que “les múltiples vulnerabilitats a què són exposades les dones immigrants dificulten en gran manera la intervenció, perquè, darrere d’un episodi de violència, hi ha nombrosos condicionants sobre els quals també cal incidir”.

Dels testimoniatges recollits en el document es desprén que les dones migrants que han patit agressions en la faena acaben recorrent a associacions i ONG per protegir els seus drets. Les dones demanen acompanyament psicològic, però també assessorament legal, i en molts casos no disposen d’una llar a què acudir o necessiten ajuda econòmica per als seus fills.

D. va passar per un procés complex en el terreny emocional, amb el suport d’una teràpia psicològica i del seu entorn més pròxim, poc inclinada a contar el que havia viscut als seus familiars: “Em veia malament, perquè vaig deixar de menjar, vaig tindre problemes amb el menjar. Vaig estar molt temps sentint ràbia i frustració. Sent alleujament de pensar que no va arribar a passar res, que no vaig arribar a ser violada, però moltes dones sí que han passat per això”, expressa aquesta dona, que va optar per desaparéixer de la xarxa i buscar faena d’una altra manera per por. “Em vaig llevar el perfil d’Internet i vaig perdre moltes oportunitats, però em feia por que l’agressor em tornara a trobar o que un altre home tinguera les mateixes intencions. No he tornat a buscar faena en aquesta mena de plataformes i ja no he treballat en el sector de la neteja”, expressa.

Les autores de l’informe destaquen el paper de l’Estat com a garant de drets i exigeixen responsabilitat especialment amb els sectors més vulnerables: “El paper de l’Estat en aquesta qüestió és crucial, perquè si bé és el principal garant dels drets d’aquestes persones, al seu torn articula discursos i desenvolupa pràctiques fortament arrelades en la cultura patriarcal. La violència institucional actua a vegades com l’avantsala que predisposa moltes dones a ser víctimes de violència sexual”, denuncien.

Entre les recomanacions que destaquen les autores està ratificar els convenis internacionals per a la protecció de les empleades domèstiques i la seua inclusió en el sistema de Seguretat Social, agilitació de les adaptacions dels títols universitaris per a persones migrants, modificació de la Llei d’estrangeria que implique el tancament dels CIE i l’ampliació de les concessions de sol·licituds d’asil, arrelament i agilitació dels tràmits per a aconseguir el permís de treball a través de la residència o la nacionalitat. Tot això en paral·lel a una educació social contra les violències masclistes: “Cal promoure més conscienciació social sobre aquesta problemàtica, fent-la visible a través de campanyes de sensibilització i incidint en la base del problema: el patriarcat i la cultura de violació”, conclouen.