Gas amb accent espanyol en regasificadores flotants: així soluciona Alemanya els seus problemes de subministrament per la guerra d’Ucraïna

El mes de juliol passat, el Govern alemany anunciava el lloguer de quatre regasificadores flotants de gas natural liquat (GNL) per a substituir el subministrament de gas rus des de finals d’any i durant el 2023 (les dues primeres terminals han d’estar disponibles el 2022 en els ports de Wilhelmshaven i Brunsbüttel a la Mar del Nord i les altres dues se situaran a Stad i Lubmin, en la costa de la Bàltica). Es tracta de les primeres plantes regasificadores amb què compta Alemanya –a què se’n sumarà una cinquena d’iniciativa privada.

Divendres passat, la planta de regasificació de Saggas, al port de Sagunt, va fer la càrrega de 167.000 metres cúbics de gas natural liquat al Hoegh Esperanza, el primer vaixell que funcionarà com a planta flotant d’emmagatzematge i regasificació o FSRU (Floating Storage and Regasification Unit en anglés) a Alemanya.

Després de carregar a Sagunt, el Hoegh Esperanza ha arribat al port de Wilhelmshaven, amb la qual cosa la terminal de Sagunt ja està contribuint a reforçar la seguretat de subministrament energètic del país.

Tal com ha indicat Rosa Nieto, directora de serveis tècnics d’Enagás Transporte i actual presidenta de Saggas, l’operació que està duent-se a terme a Sagunt “és una mostra més de la capacitat del sistema gasista espanyol per a contribuir a garantir el subministrament de gas natural de manera solidària a Europa”.

Garantia de subministrament energètic

Espanya compta amb un dels subministraments més diversificats del món. Gràcies a les sis plantes de GNL en operació amb què compta el sistema gasista (Sagunt, Mugardos, Barcelona, Bilbao, Cartagena i Huelva), els preus del gas natural a Espanya s’han situat entre els més baixos de tota la Unió Europea des que va esclatar la guerra d’Ucraïna.

Les infraestructures gasistes espanyoles continuen operant amb una disponibilitat del 100%, cosa que permet continuar reforçant la seguretat de subministrament d’Espanya amb vista a l’hivern i contribuir a la d’altres països europeus, en un context internacional marcat per la guerra d’Ucraïna i la volatilitat dels mercats.

Proveir Europa

La guerra d’Ucraïna i la dependència de Rússia va recuperar el projecte que pretén convertir Espanya en un magatzem de gas per a Europa, recuperant la possibilitat de construir un tercer gasoducte amb França. El canceller alemany, Olaf Scholz, es va mostrar el mes d’agost passat a favor d’aquesta infraestructura que transportaria GNL des d’Espanya i Portugal cap a la resta d’Europa a través dels Pirineus i que serviria per a tallar l’actual dependència del gas rus.

I no sols gas natural. El futur corredor d’hidrogen verd entre Espanya i França, que tindrà un cost aproximat de 2.500 milions d’euros segons les primeres estimacions, que podrà transportar uns dos milions de tones (el 10% del consum d’hidrogen de la Unió Europea) per al 2030. El projecte, que serà sufragat al 50% per la UE, tindrà dos traçats fonamentals, des de Celorico da Beira (Portugal) fins a Zamora i una canalització submarina entre Barcelona i Marsella (França).

La regasificadora de Sagunt dispara la seua producció

Saggas, una instal·lació clau per al subministrament energètic, ha disparat la seua producció a causa de la crisi d’Algèria i la guerra d’Ucraïna. En els primers sis mesos de l’any es van triplicar les importacions, que van passar de 672.033 tones el primer semestre del 2021 a 1.849.854 el 2022. L’agost la regasificació s’havia incrementat quasi un 55%, s’havien descarregat el mateix nombre de vaixells –38– que en tot l’any anterior i els vaixells gasístics carregats per a l’exportació van passar de cinc en tot el 2021 a 16 en la primera meitat d’enguany.