Els pactes del PSOE amb Sumar i ERC obrin la porta a la condonació de deute de la Comunitat Valenciana, la pitjor finançada

El pacte entre el PSOE i Esquerra Republicana de Catalunya per a la investidura de Pedro Sánchez obri una via d’oxigen per als comptes de Generalitat Valenciana. La condonació d’un 20% del deute que Catalunya té amb l’Administració estatal és traslladable a altres comunitats autònomes, segons va anunciar el ministre de Presidència, Félix Bolaños, després de l’acord, advertint que es revisaria cas a cas. La quitació seria especialment beneficiosa per a la Comunitat Valenciana, la segona més endeutada amb l’Estat i la pitjor finançada juntament amb Múrcia, una deficiència crònica que ha incrementat severament el seu deute. A això s’afig el pacte entre el PSOE i Sumar, que es compromet a la reforma del finançament autonòmic i a una compensació a la Comunitat Valenciana.

L’acord entre el PSOE i ERC subscrit dijous fa referència a una modificació legal que permeta “l’assumpció per part de l’Estat de part del deute autonòmic amb aquest, originat per l’impacte negatiu del cicle econòmic; per fer-ho, es determinarà quina part de l’increment de deute obeeix a l’impacte del cicle”, en referència a la crisi econòmica del 2008 i els anys següents. També obri la via a “la cancel·lació del deute en el cas d’endeutament amb tercers diferents de l’Estat”. Al voltant de la crisi financera del 2008 es va produir una desfeta dels ingressos autonòmics que va reduir en un 30% el finançament efectiu mitjà per habitant ajustat del 2009 a la Comunitat Valenciana respecte del màxim del 2006, que el 2019 encara no s’havia recuperat, segons un informe de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE).

L’autonomia valenciana té un problema afegit: el 2009 es reforma el model de finançament, que la relega a la cua en el repartiment de recursos, i la força a endeutar-se encara més per a sufragar els serveis públics bàsics. Els experts xifren entre un 75% i un 80% el deute valencià derivat de l’infrafinançament, que obliga a recórrer als préstecs, i és ja tan elevat que fa inviable que el territori acudisca als mercats, perquè els interessos serien inassumibles.

Darrere de Catalunya, la Comunitat Valenciana és la que més deute té amb l’Estat. És la segona més endeutada en termes absoluts i la primera en relació amb el seu PIB. Dels més de 57.000 milions d’euros de deute de l’Administració autonòmica valenciana, 48.300 milions (el 84%) són conseqüència del Fons de Liquiditat Autonòmic, una fórmula que va inventar l’executiu de Mariano Rajoy durant la crisi que implica préstecs a les comunitats per a pagar les seues factures. La condonació seria, com a mínim, de 9.700 milions d’euros, si s’aplica l’estimació del 20% que dijous es va fixar per a Catalunya. Només en el pressupost per al 2024 el Govern valencià de PP i Vox preveu 8.000 milions d’euros de deute, una quarta part del pressupost total.

IMATGE EDITORIAL - EVOLUCIÓ DEL DEUTE VIU DE LA COMUNITAT VALENCIANA DES DE 2004. / GVA

Per a mesurar l’impacte del cicle econòmic i el deute, la singularitat de l’infrafinançament valencià ha de tindre’s en compte. Hi ha una relació directa entre infrafinançament i creixement del deute, segons apunten els experts en finançament autonòmic valencià: a mesura que creix l’infrafinançament, creix el deute en més proporció. Si per cada euro d’infrafinançament s’augmenta en 0,30 euros el deute, quan l’infrafinançament supera el 20% l’impacte creix fins a 0,70 euros. A la Comunitat Valenciana, on s’ha superat el 30%, cada euro d’infrafinançament es tradueix en un euro de deute, segons va apuntar l’economista Francisco Alcalá en unes jornades de l’IVIE sobre deute públic.

El 2008, any que es pren com a referència per al cicle econòmic negatiu, el deute valencià era de 13.696 milions d’euros. El sistema de finançament es reforma el 2009 i el FLA comença a operar el 2011. Entre el 2011 i el 2012 és quan es produeix el gran salt, i passa de 21.800 milions a 30.000 milions d’euros. El 2015 el deute ja era de 42.000 milions d’euros, més del triple que abans de la crisi i la reforma del model, més del doble que abans del FLA.

En les dues últimes legislatures, els partits d’esquerres en el govern (PSPV, Compromís i Unides Podem) van reclamar insistentment una condonació del deute, avalats per informes d’experts en finançament. La reivindicació ha sigut habitual també dels agents socials. Dijous, poc abans de conéixer-se l’acord, es va reunir la plataforma Per un Finançament Just, de què també forma part el PP valencià, que va difondre un manifest en què reclama la reforma del model de finançament autonòmic, l’exigència d’inversions concordes al pes poblacional i la condonació del deute provocat per l’infrafinançament. Tots els partits amb representació parlamentària, llevat de Vox, donen suport al manifest. Sobre l’acord, Compromís ha especificat que només donarà suport a la condonació del deute si s’inclou el valencià, mentre que els dirigents del PP han eixit en tromba a carregar contra la possibilitat.

Els socialistes valencians celebren l’acord amb ERC i amb Compromís-Sumar, que incorpora les tres reivindicacions bàsiques que ha fet l’autonomia durant el mandat de Ximo Puig. El secretari general del PSPV ha explicat divendres que, “gràcies a les mesures acordades en el pacte, la Comunitat Valenciana és l’autonomia que més diners s’estalviarà, fins a 1.800 euros d’estalvi per cada valencià i valenciana”. El dirigent socialista ha posat en valor que, a més de la condonació del deute, “l’acord [amb Sumar] reconega de manera expressa que som la comunitat autònoma pitjor finançada de tot Espanya i aborde, des d’una perspectiva global, la reforma del finançament autonòmic per a garantir la igualtat entre territoris”. El portaveu de Compromís, Joan Baldoví, ha considerat que “s’obri una porta interessant” que significarà “més recursos per a poder fer política en clau social, d’habitatge i econòmica” i ha demanat al president valencià, del PP, que aprofite aquest recurs.

El Govern valencià encara medita què fer sobre aquest tema, si bé és cert que el marge d’actuació és molt ampli, atés que l’acord implica un mecanisme legal supeditat al fet que hi haja Govern, cosa encara en l’aire. Preguntada per esta qüestió, la portaveu del Consell, Ruth Merino, ha considerat “vergonyós” i “indecent” l’acord amb ERC. “El que passa és una compra de vots”. “S’ha deixat de parlar de les comunitats infrafinançades i s’ha començat a parlar de la crisi del 2008”, ha denunciat Merino, que critica la incertesa per a la resta de les comunitats. “Exigirem, almenys, el mateix tracte, perquè aquesta comunitat sí que està infrafinançada”, ha sentenciat. “No deixarem d’exigir el que és just”, insisteix Merino, que subratlla la necessitat de la reforma del model de finançament.

Fins hui, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, s’ha mostrat molt crític amb la possibilitat de condonar el deute. El dirigent popular l’emmarca en una concessió a l’independentisme, que es negocia en “una cambra fosca”, i dijous al matí va considerar que “no és el més seriós”. Això sí, posats a condonar, va demanar que la seua comunitat fora la primera. Dijous mateix, una vegada conegut l’acord del PSOE i ERC, va manifestar que “crea una divisió injusta entre comunitats”, malgrat que les del PP estan entre les més beneficiades. Mazón ha reclamat nombroses vegades una compensació per l’infrafinançament, però ha evitat contradir la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, pel que fa a la condonació del deute.

Divendres, després de la reunió amb la plataforma Per un Finançament Just, Mazón ha al·ludit a l’“excepcionalitat valenciana” i ha afirmat que té una “doble justificació” per a fer la reclamació, perquè no sols és un territori infrafinançat, sinó que a més ho ha acreditat. “Arribem amb els deures fets per haver treballat intensament i bé”, una faena que s’ha dut a terme “independentment de la conjuntura, de les propostes o el context”, ha afirmat, i després ha incidit en el fet que no es convertisca en una batalla entre territoris. Agafar la via oberta per Esquerra Republicana li suposaria un notable alleujament en els comptes, unflats en 2.000 milions d’euros d’ingressos.