Els zombis confessos de Taula: pagats amb diners públics per a treballar en el PP i jugar en el club de futbol d’Alfonso Rus

La tercera sessió del judici per la peça separada B del cas Taula ha suposat una estocada en tota regla per a les defenses d’Alfonso Rus, expresident ‘popular’ de la Diputació de València, i de Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners. Una desena d’acusats han confessat que van ser contractats per la presumpta trama corrupta en empreses públiques per treballar per al PP, fer gestions personals de Benavent i fins i tot jugar en el club de futbol de Rus. Tot abonat amb diners públics. Els zombis confessos han arribat a pactes de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció, que apuntala així l’acusació pública en el segon judici del cas Taula.

El primer acusat que ha confessat la seua condició de zombi ha sigut José Estarlich, testaferro del ionqui dels diners condemnat en el primer judici del cas Taula. Després d’haver exercit d’home de palla de Benavent en l’empresa pantalla que va servir per a exhaurir i blanquejar fons públics, Estarlich va patir una situació econòmica “precària” i necessitava “una mica de liquiditat”, segons ha relatat davant el tribunal de la secció segona de l’Audiència Provincial de València.

La “solució” de Marcos Benavent va ser contractar-lo el 2009 (durant quatre mesos) en Imelsa, l’empresa pública de la Diputació de València de la qual el ionqui dels diners era gerent. Amb aquest “paperot”, va percebre 14.340 euros i es va dedicar a fer “gestions particulars” de Benavent.

El segon zombi confés ha sigut el futbolista Miguel Ángel Mullor, jugador de l’Olímpic de Xàtiva, el club d’Alfonso Rus. “Tenia contracte en el club, però cobrava d’Imelsa com a futbolista”, ha declarat l’esportista.

De les quatre temporades que va militar en l’equip, en les dues últimes (el 2009 i el 2010 quan el club estava en primera regional preferent i en tercera divisió) va cobrar 57.325 euros d’Imelsa com a presumpte assessor del diputat provincial del PP llavors Isidro Prieto. El jugador també va ser regidor del PP a l’Ajuntament d’Ontinyent.

L’acusat, com a part del pacte de conformitat amb Anticorrupció, ha tornat la totalitat dels diners que va cobrar indegudament. L’equip de futbol protagonitza la peça separada C del cas Taula, en què els investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil han acreditat que Alfonso Rus va disparar els ingressos del club un 860% amb presumptes mossegades d’empreses contractistes de la Diputació de València que presidia l’expolític del PP.

El lletrat d’Alfonso Rus ha sol·licitat al tribunal aportar nova prova documental per intentar justificar que el jugador també va cobrar de l’equip de futbol. El fiscal anticorrupció, Pablo Ponce, ha advertit que la comptabilitat de l’Olímpic de Xàtiva “va ser completament destruïda”. I és que, tal com consta en un informe policial, quan els investigadors de l’UCO van registrar les instal·lacions del club, a penes hi van trobar uns rebuts.

“Ens estranya que es puga arribar a justificar aquesta situació quan no existeixen aquests llibres [de comptabilitat]”, ha dit el fiscal. Finalment, el president del tribunal ha acceptat la documentació, encara que ha advertit que, en cas que es tracte de “quatre papers tinyosos”, així seran valorats.

Els zombis amb contractes d’alta direcció

Dos acusats més han reconegut que van ser contractats en l’empresa pública Ciegsa, la funció de la qual era la construcció de col·legis, a pesar que van treballar en la seu del PP a València. Manuel Gómez Pérez estava en atur amb 60 anys i va repartir el seu currículum “a tothom”, incloent-hi Alfonso Rus (encara que en la seua declaració en la fase d’instrucció va dir que el va entregar a l’entorn de l’expolític del PP).

L’edil ‘popular’ va ser contractat en la mercantil pública entre el 2005 i el 2009, amb una retribució anual de 18.866,09 euros bruts. “On feia majorment la meua faena era en la seu del PP”, ha reconegut l’home, que va ser regidor ‘popular’ de l’Ajuntament de Requena entre el 1987 i el 1995 i primer tinent d’alcalde fins al 2003.

Un altre zombi confés va ser Antonio Gil Monteagudo, contractat en Ciegsa entre el 2005 i el 2012 amb un contracte d’alta direcció pel qual va percebre 203.743,39 euros. L’home, també afiliat al PP, ha defensat en la seua declaració que sí que va treballar per a Ciegsa, a les ordres de Máximo Caturla, conseller delegat de l’empresa pública i també acusat. Gil ha al·legat que assistia a “primeres pedres” (en referència a les inauguracions dels col·legis) i visitava alcaldes, complint el seu horari. “Tinc un currículum irreprotxable”, ha afirmat.

La versió inicial que ha mantingut ha causat sorpresa en el ministeri públic, atés que l’acusat havia arribat a un pacte de conformitat per a confessar que era un treballador zombi. No obstant això, el tribunal ha acceptat una petició inusual de la seua lletrada per a ampliar la declaració (“no ha sabut explicar-ho”, ha dit l’advocada). Així doncs, també ha reconegut que després d’un període d’un any i mig en l’empresa pública, va passar a treballar en la seu del PP.

Un altre zombi de Ciegsa, Juan Sanchis, també va ser agraciat amb un contracte d’alta direcció entre el 2005 i el 2011 pel qual va percebre 227.480 euros. No obstant això, no va efectuar cap tasca. Una versió que es contradiu amb el que va declarar tant en la fase d’instrucció com en una comissió d’investigació en les Corts Valencianes. “Vaig declarar tot això, perquè tenia un advocat [anterior al seu lletrat actual] que em va incitar a dir això, la veritat és el que dic ara”, ha al·legat l’home.

A continuació, l’acusada Eva Luisa Sarrión, mestressa de casa, ha declarat que va ser contractada entre el 2012 i el 2015 com a assessora d’Imelsa. La dona, que ha tornat els 89.243,98 euros que va cobrar de l’empresa pública, passava per dificultats econòmiques i va demanar ajuda al ionqui dels diners, per tal com tots dos eren veïns de Xàtiva. No va fer cap faena, segons ha reconegut penedida.

Deutes amb Engloba

Els acusats Óscar Pavón i Salvador Tormo han confessat que estaven contractats en Imelsa sense treballar-hi. Es tracta de dos treballadors de José Adolfo Vedri, conegut empresari valencià del sector de la comunicació i molt pròxim al ionqui dels diners.

Vedri, també acusat, ha declarat que Imelsa mantenia un deute amb una de les empreses filials del Grupo Engloba. “Vaig demanar a Benavent que em resolguera el pagament d’aquestes factures i la solució que se’m va donar va ser compensar aquest deute amb els quatre mesos [de contracte en Imelsa] dels treballadors, que eren més o menys l’import del deute”, segons ha confessat Vedri. Així doncs, Óscar Pavón i Salvador Tormo van cobrar, respectivament, 19.330 i 17.518 euros, quantitats que l’empresari d’Engloba ha tornat íntegrament.

Raúl Pardos, exconseller socialista en Imelsa, ha reconegut que va signar dos certificats en què constava que José Javier Cañizares estava adscrit al grup socialista en la Diputació de València. Cañizares, en una petició insòlita a l’inici del judici, va renunciar a la seua advocada per pèrdua de confiança total (motiu pel qual el tribunal es va veure obligat a processar-lo en una peça separada) i va reconéixer que es dedicava a tasques de manteniment per al PSPV-PSOE.

Així docs, l’acusat Raúl Pardos ha explicat que “un funcionari” li va comentar que Cañizares estava contractat per l’anterior conseller d’Imelsa. En un primer moment va dubtar i es va negar a signar, però més tard hi va accedir: “Comet l’error de signar-los, però no sabia que estava assignat a mi i que no estava treballant per a mi”, ha dit davant el tribunal.