Eulàlia Sanjaume: “L’ampliació del port de València pot afectar l’Albufera, amb l’erosió de les platges es pot salinitzar”

La catedràtica Eulàlia Sanjaume.

Eulàlia Sanjaume va nàixer el 10 de juliol de 1949 a Barcelona, encara que amb tan sols 11 anys es va traslladar amb la seua família a València, on ha transcorregut tota la seua vida. És catedràtica de geografia física i autora de la tesi doctoral publicada en 1985 per la Universitat de València en forma de llibre amb el títol Les costes valencianes; sedimentologia i morfologia.

A més, va publicar un dictamen el 2007 amb motiu del primer projecte d’ampliació nord del port de València denominat ‘Costos mediambientals del projecte d’ampliació nord del port de València: l’afecció a les platges urbanes’, un treball que assegura que continua estant plenament vigent.

Sanjaume, que es reunirà el pròxim 12 de maig amb altres experts citats per l’alcalde de València, Joan Ribó, per intercanviar impressions respecte al polèmic projecte portuari, té clar el grau de responsabilitat del port en la regressió de les platges del sud, alerta del perill que corre l’Albufera i proposa possibles actuacions per pal·liar els danys. A més, considera que s’hauria de fer una altra declaració d’impacte ambiental (DIA).

Comencem per les últimes notícies pel que fa a l’ampliació del port. Creu que pot xocar amb la revisió del pla d’ordenació de recursos naturals (PORN) de l’Albufera, motiu pel qual la Conselleria d’Emergència Climàtica ha instat la paralització del projecte?

Crec que sí que pot xocar-hi, ja que l’erosió accelerada de totes les platges pot generar la intrusió d’aigua marina, fet que destrossaria una de les zones humides més important per a donar descans i aliment als ocells en les seues migracions. A més, en la zona més pròxima a la gola del Perellonet podrien perdre el lloc per a fer-hi el niu.

Quin grau de responsabilitat té el port de València en la regressió de les platges del parc natural?

Per respondre a aquesta pregunta ens hem de remuntar als anys 60, perquè és un procés en què hi ha hagut una antropització galopant. La construcció de pantans ha fet que es reduïsca molt l’aportació dels sediments dels rius a la mar. Després, les urbanitzacions costaneres han destruït les dunes i això evita el moviment d’arena, no pot haver-hi intercanvis. Les dunes són el principal element d’equilibri de les platges, perquè en un temporal les ones erosionen la base de les dunes, però després, en moments de calma, aquesta arena torna a la platja i torna a les dunes i així va desfent-se i refent-se. En tercer lloc està la contaminació i l’augment de temperatura de l’aigua de la mar. Quan augmenta la temperatura, l’expansió tèrmica augmenta la làmina d’aigua. Tot això són fenòmens globals. Però la presència d’espigons i les ampliacions dels ports, això ja no és global i el que provoca és acumulació d’arena al nord de l’espigó del port i erosionar el sud.

Per què es produeix aquesta erosió?

Perquè les onades, quan trenquen, posen en suspensió una sèrie de materials que, per una sèrie de factors físics, generen un corrent en la mateixa vora i tots els sediments, en posar-se en suspensió, es desplacen en la resultant del règim de vents i d’onatge, que en les nostres costes és de nord a sud fins a Dénia. D’aquesta manera, quan els rius aportaven sediments, anaven desplaçant-se des de la desembocadura cap al sud per l’efecte d’aquest corrent de deriva. Quan fas un espigó o un port, aquest sediment s’acumula, però al sud no pot ser substituït i es produeix una erosió.

És això el que passa amb el port de València?

Sí, però no sols això, sinó que també cal tindre en compte la disposició dels dics. Al nord sabem que hi ha acumulació d’arena i al sud, erosió per efecte de la falta de substitució de sediments. Però a més cal tindre una altra cosa en compte. La major part dels temporals venen del nord-est i, en ajuntar-se la mar de vent i mar de fons, fa que les onades tinguen més energia, que es dissipa en el moment del trencament de l’onada. Abans, en platges com la del Saler, el pendent de la platja des de la vora era mínima, calia caminar molt per a arribar als rompents, però ara, a causa de l’erosió, això ha canviat i són molt més grans, de tal manera que l’onatge ja no trenca a 30 metres o a 20 metres de la vora, sinó que dissipa la seua energia en la vora mateixa.

Quines conseqüències pot tindre aquesta situació?

Doncs, és una cosa molt important des del punt de vista del port i de com estan disposats els seus dics, perquè cal tindre en compte una cosa que es diu ombra d’onatge. Els onatges del nord-est, després de l’ampliació del port, en compte d’afectar la platja de Natzaret, que ja no existeix, o la de Pinedo que és la que afectava abans, ja comencen a afectar l’inici de la platja de la Devesa, la platja de l’Arbre del Gos, després la zona del poblat del Saler. En l’actualitat la zona de màxima afecció és la de la Garrofera, i ara ja està afectant més enllà de la Gola del Pujol.

Coincideix amb les conclusions del seu dictamen del 2007?

En el meu dictamen que em va encarregar el PSPV de l’Ajuntament, el que jo deia és que pensava que a causa d’aquesta ampliació l’afecció de les platges del sud arribaria fins al Perellonet i el Perelló i desgraciadament no em vaig equivocar. No estan tan afectades com la zona del centre de la Devesa, però si que noten una erosió que no notaven abans i això és per l’ampliació nord del port de València.

Llavors, creu que el que queda per fer de l’ampliació pot tindre efectes addicionals en la regressió de les platges?

És possible que sí, sobretot si draguen aquest canal d’accés a 18,5 metres de profunditat, perquè això pot provocar alguna distorsió en l’onatge, però de totes maneres això no ho puc afirmar amb rotunditat, perquè no ho tinc estudiat. Però en realitat ja no necessitem més afecció, les platges del sud ja s’han destruït i continuaran sent destruïdes pel port, l’afecció seguirà com en l’actualitat, que ja és bastant, perquè la Devesa es pot haver reduït més de 20 metres i això es pot anar notant cada vegada més al sud.

Hi ha alguna solució més enllà de tirar arena cada cert temps, cosa que s’ha vist que no és efectiva?

Des de fa molts anys en molts ports als Estats Units, per donar permisos per a ampliar-los, els obligaven a tindre una draga permanent que agafava amb una embarcació material que s’acumulava al nord del port i aquesta draga la portaven al sud del port. És a dir, feien de manera artificial el que de manera natural hauria fet el transport de sediments de la deriva litoral. Amb això no hi ha problema. Si traus de la platja de les Arenes i aboques a Pinedo, s’alimentaran les platges. Però l’arena no ha de depositar-se a la vora, sinó a una profunditat que permeta que les onades de manera natural se l’emporten cap al sud. Això no s’ha fet mai i seria una bona solució, una draga permanent. Això s’havia d’haver fet des del 2007 i no s’ha fet res. Quant a la regeneració, s’hauria de fer de tal manera que supose retornar el pendent suau i dissipatiu que tenien abans aquestes platges perquè l’onatge trenque lluny de la vora i no erosione més. Però per fer-ho cal canviar el sistema, perquè consisteix a abocar l’arena dins de l’aigua de manera que es vagen generant perfils suaus, abocar-la fora no serveix de res.

Milloraria una mica la situació retirar els dics de recer?

L’ombra d’onatge no avançaria tant com ha avançat, però l’erosió al sud, per menut que siga l’espigó, pot continuar causant una enorme erosió. En el moment en què s’altera la dinàmica marina, les conseqüències són impredictibles. Per a mi la solució passa per la draga contínua i la regeneració de platja submergida fins a 3 metres de profunditat perquè el pendent de la platja siga molt suau.

Corre perill l’Albufera?

En aquests moments ja està perill. L’erosió està produint-se a les platges del sud i ja arriba a la Gola del Pujol, és una de les zones més estretes. Si això continua avançant, l’Albufera de València es pot salinitzar. Si la restinga s’erosiona massa, pot haver-hi filtració d’aigua marina dins del llac. Si se salinitza, la fauna es perdrà i molta de la vegetació que hi ha no aguantaria. Les filtracions encara no s’han produït, però si les coses segueixen així, és una cosa que pot arribar a produir-se. El que no pot ser és que pel creixement del port s’estiga atacant una joia ecològica que tenim en aquesta ciutat.

De qui diu que els dics de recer de l’ampliació nord no tenen una afecció addicional, que va ser l’ampliació la que ha causat l’erosió, què opina?

El dic de recer que es va fer a partir del 2007 és la que ha fet més mal, perquè es van fer més llargs i més profunds i l’ombra d’onatge se n’ha anat molt cap al sud. Des del 2007 tots els problemes de la Devesa del Saler s’han agreujat, i molt.

Considera llavors que caldria fer una altra DIA?

Jo crec que sí, perquè ni la contaminació acústica, ni la de l’aire, ni la de l’aigua de la mar, ni la paisatgística s’han tingut en compte. És impressionant la quantitat de vaixells que hi ha moltes vegades esperant per entrar al port. I mentre estan ací deixen anar tots els residus dels depòsits que aniran a parar a les platges del Saler. És un problema important. No estic en contra de l’existència dels ports, però no comprenc que els beneficis de l’existència del port no es dediquen a qüestions ambientals, com la draga permanent que he comentat.

Creu que ampliar a Sagunt tindria menys impacte ambiental?

Sagunt té una cosa que València no té, i és que a causa de l’existència dels alts forns deixaven anar les escòries i les tiraven a la mar. Aqueixes escòries se n’anaven al sud i amb l’aigua de la mar i el temps es consolidaven en l’arena i han construït una sèrie de roques. Són com dunes fòssils. L’existència d’aquestes roques fa que l’erosió al sud del port de Sagunt siga mínima respecte del que passa a l’Albufera. Aquesta és la part bona de Sagunt, però si sobrepassen la zona de les roques i arriben a l’arena, es carreguen la marjal dels Moros. Seria una solució perfecta sempre que no s’amplie massa de manera que faça mal a la marjal.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats