Expertes defensen la regulació europea de l’edició genòmica per a mitigar els efectes de la sequera en els cultius

La Comissió Europea treballa en una directiva que regule l’edició genètica en espècies vegetals, una tècnica que els científics veuen com una oportunitat per al sector agroalimentari. Aquestes pràctiques, entre les quals destaquen les eines d’edició genètica CRISPR, premiada amb el Nobel de Química el 2019, produeixen varietats més resistents a fenòmens adversos, estan encara vetades a la Unió Europea, que va amb un cert retard en el camp de la biotecnologia.

Les tècniques proposades, diferents dels transgènics, impliquen introduir canvis precisos en les plantes com els que s’esdevenen en els organismes vegetals de manera natural i es fan a mà pels agricultors, però dirigits a aconseguir característiques específiques, com millorar la seua resistència o augmentar el seu rendiment. La investigació resulta especialment rellevant en un context en què el canvi climàtic ha intensificat fenòmens extrems com la sequera, que es cobra bona part de les collites a Espanya. La diferència principal és que, en els anomenats transgènics, s’introdueix en una planta codi genètic forà, mentre que en aquestes noves tècniques només modifiquen el genoma de la planta mateixa o hi introdueixen material equivalent.

Expertes en biotecnologia han defensat divendres la regulació de les tècniques de cisgènesi i multigènesi en la jornada “Les noves tècniques genòmiques, una oportunitat per a la investigació i l’agricultura mediterrània”, inaugurada pel secretari general del PSPV, Ximo Puig. Les conferències, organitzades pel Grup Socialistes i Demòcrates del Parlament Europeu a través de l’eurodiputada del PSPV-PSOE Inmaculada Rodríguez-Piñero, s’han centrat en la divulgació de les tècniques i de la normativa com una oportunitat.

En la primera taula, formada per la científica i investigadora del CRAG i del CSIC Ana Caño i Irene Sacristán Sánchez, cap de la Unitat de Biotecnologia en la Direcció General de Salut i Seguretat Alimentària de la Comissió Europea, i moderada per l’eurodiputada Inmaculada Rodríguez-Piñero, les ponents han defensat la necessitat de regulació i han reclamat més confiança en els avanços científics.

Les expertes apunten que hi ha un rebuig de postures científiques alimentat pel desconeixement i reclamen a les institucions augmentar la pedagogia. Segons exposa Caño, a la Xina, el Canadà o els Estats Units hi ha grans avanços en el desenvolupament d’aquestes tècniques, com en les oliveres, que podrien adaptar-se als cultius espanyols. També ha esmentat avanços en investigació en llavors de maduixes, tomaques i melons, a l’espera de la regulació per a incorporar-se al mercat. “La societat i els polítics han de tindre més confiança en els científics. Els agricultors ja fa anys que duen a terme millores genètiques i ara ho podem fer d’una manera més ràpida i eficient. És una manera més moderna de la que feien els nostres avis. I és el mateix, perquè no es pot diferenciar. Són hortalisses que són més resistents a una pesta o a la sequera”, ha exposat la biotecnòloga.

Sacristán, per part seua, ha defensat la proposta de la Comissió Europea que en aquests moments treballen el Parlament i el Consell, que probablement quede pendent d’aprovació per a la legislatura següent. La regulació dona seguretat i certesa jurídica, defensa. “Intentem satisfer el foment de la transició verda i el progrés de l’agricultura”, ha dit, alhora que ha reforçat el rigor de la proposta, en defensa de la transparència: “Hem estat dos anys fent consultes i dos anys investigant. Tenim l’informe de l’Agència Europea de Seguretat Alimentària del 2021 i dos anys d’avaluació d’impacte. Per tant, hem oferit totes les dades perquè el Parlament tinga una posició més que fonamentada”, insisteix.

Segons ha explicat Rodríguez-Piñero, hi ha una demanda important de plantes NGT (pel nom en anglés) arreu del món, a causa del seu potencial per a contribuir a afrontar els reptes actuals del sistema agroalimentari. L’eurodiputada socialista ha indicat que la situació és “crítica” i ha relatat els grans problemes a què s’enfronta la sobirania alimentària a Europa: “Segons els científics del clima de l’ONU, el canvi climàtic ha reduït ja la producció d’aliments i estimen que els cultius agrícoles a la Mediterrània podrien descendir un 17% el 2050. Sabem que, a causa del canvi climàtic, s’ha reduït ja un 5% la productivitat dels tres principals cultius en el món, dacsa, blat i arròs. Una dada molt contundent és que quasi la meitat de la població mundial, entre 3.300 i 3.600 milions de persones, viuen en contextos altament vulnerables al canvi climàtic”. Unes dades que ratifica Caño, que apunta que en els seus treballs ha trobat agricultors a Castella i Lleó que han perdut fins al 70% de la collita de cereal per la sequera, o a Almeria, on els productes d’horta corren un risc extrem.

També han participat en el fòrum el científic de la Universitat Politècnica i divulgador José Miguel Mulet; el secretari general de la Unió Llauradora, Carles Peris; la secretària general del Comité de Gestió de Cítrics, Inmaculada Sanfeliu i el secretari general d’AVA, Juan Salvador. Per part seua, el secretari general del PSPV-PSOE, Ximo Puig, ha defensat que aquestes tècniques suposen un avanç en el benestar de la població i dels agricultors: “Les noves tècniques genòmiques permeten reduir ús de plaguicides, la resistència a plagues i disminueixen les quantitats de desaprofitament; es tracta d’aplicar el sentit comú al bé comú”. El líder socialista ha anunciat que el seu partit impulsarà juntament científics i el sector agrícola valencià un fòrum per a donar suport a la Unió Europea al reglament sobre noves tècniques genòmiques per a produir aliments resistents a plagues i sequeres. “Estem davant aquest pas cap avant decisiu que ens pot consolidar com una potència agrària en què les tècniques genòmiques poden ser definitives. El camp valencià té la potència necessària per a aprofitar-la, un gran clúster tecnològic i un sistema investigador robust”, ha conclòs.