La factura de la COVID per a la Generalitat en el primer any de pandèmia va ascendir a 1.213 milions d’euros

El Síndic Major de Comptes, Vicent Cucarella, ha lliurat dijous a les Corts i al president de la Generalitat l’informe de fiscalització del Compte General de l’Administració del 2020. Els auditors no han trobat situacions de què es derive responsabilitat comptable, mentre que Cucarella creu que la majoria dels contractes duts a terme pel Govern valencià durant la pandèmia van ser “correctes”. “En general, els comptes de la Generalitat compleixen els principis comptables i la normativa aplicable, amb algunes excepcions i deficiències”, apunten.

El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha destacat “l’esforç de la Generalitat per a fer front a la pandèmia de la COVID-19 durant el 2020 i especialment en allò relacionat amb la despesa educativa, social i, per descomptat, sanitària” després de conéixer el contingut de l’informe.

En aquest sentit, Soler ha reiterat que l’actuació economicofinancera de la Generalitat durant el 2020 va estar marcada i condicionada per la lluita contra la crisi sociosanitària i, per això, s’ha mostrat “satisfet” que l’informe de la Sindicatura reflectisca “la prioritat que per al Consell va ser la despesa sanitària, la defensa dels serveis públics fonamentals i la protecció de la ciutadania amb l’increment de despesa extraordinària que això va suposar”. En concret, segons les dades de la Conselleria d’Hisenda, a data 31 de desembre del 2020 la factura de la COVID-19 superava els 1.213,2 milions d’euros.

Factura COVID 2020

Soler ha posat així d’exemple les dades relatives a l’increment “significatiu” de la despesa en personal, que va augmentar el 2020 –tal com queda recollit en l’informe– un 8,4% respecte al 2019, ja que ha passat de 6.091,5 milions el 2019 a 6.602,3. Un increment que es produeix a conseqüència “de l’augment important en les contractacions de personal temporal sanitari i docent per a atendre les necessitats derivades de la pandèmia de la COVID-19, així com de l’increment del 2% per a les retribucions del personal de la Generalitat, personal de concerts educatius o universitats”, indica l’informe.

En concret, la Sindicatura assenyala que els programes que més increment van registrar van ser el relatiu a assistència sanitària, amb un increment del 9,3% (fins a 2.887,2 milions d’euros); així com els d’ensenyament secundari (1.477,8 milions, un 7,1%) i el d’ensenyament primari, amb un increment del 7,7% fins a 1.133,6 milions d’euros. De fet, aquestes àrees d’activitat representen del total de les obligacions reconegudes del capítol 1 el 43,6% en el cas del personal sanitari i el 39,6% en el cas del personal educatiu.

Si s’atén el nombre total de personal treballant, s’observa, igualment, un increment del 9,9% respecte al 2019, ja que ha passat de 138.163 persones a la xifra històrica de 151.836 treballadors i treballadores el 2020 “a causa de la necessitat d’atendre els serveis bàsics que presten de manera temporal, especialment per a l’atenció continuada en l’àrea de sanitat”, tal com reflecteix l’informe, al mateix temps que la conselleria ja ha comunicat que la major part d’aquest personal temporal, 6.000 en total, s’estabilitzarà en plantilla.

També relatiu a la lluita contra la pandèmia, i especialment per a atendre la despesa sanitària, l’informe dels auditors de la Sindicatura reflecteix l’increment notable de les despeses extra-COVID del capítol II o despeses de funcionament, que el 2020 van ascendir a un total 4.092,5 milions d’euros, en què el 65,1% corresponia al programa “Assistència sanitària” i en concret, a la compra de material sanitari i subministraments de productes farmacèutics, seguretat i neteja de centres residencials, sanitaris, educatius o de transport públic, etc.

A això cal sumar l’increment de les transferències corrents, ajudes i subvencions com, per exemple, els 25,6 milions destinats a compensar les universitats per les despeses extraordinàries derivades de la crisi del COVID-19 en el curs acadèmic 20-21 o l’impuls de l’ajuda financera del Consell a través de l’IVF amb l’aportació de 20,3 milions per als instruments financers del programa FEDER; 20,2 milions d’euros pels reavals fallits de la SGR perquè poguera continuar aportant avals a les noves operacions de finançament sol·licitades per les empreses per a fer front a la pandèmia o els 2,2 milions del fons d’últim recurs, Fininval.

De fet, segons les dades de la Generalitat, si s’analitza la factura COVID del 2020 per capítols de despesa, s’observa que l’esforç principal es va dur a terme en les despeses de funcionament, amb un import total vinculat al coronavirus de 529,08 milions d’euros, seguit de les despeses de personal (299,71 milions d’euros) i les transferències corrents, amb despesa directament imputable a la factura de la COVID per import de 298,37 milions d’euros.

“La Generalitat va fer en un any tan extraordinari com el 2020 un esforç important econòmic i de gestió de recursos perquè els valencians i valencianes tingueren garantida una atenció sanitària adequada i que el conjunt de l’Administració i de serveis públics continuara funcionant amb normalitat, amb les màximes mesures de seguretat i amb totes les prestacions necessàries”, ha assenyalat Soler, que ha indicat que, malgrat totes les “excepcionalitats”, la Sindicatura de Comptes “no ha trobat cap excepció rellevant” i ha posat de manifest que els comptes públics “reflecteixen en tots els aspectes significatius la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera de la Generalitat, sense que s’hagen trobat situacions en què poguera incórrer la responsabilitat comptable”.

Recursos del Govern central

El responsable d’Hisenda, Vicent Soler, ha incidit també en el fet “l’esforç econòmic important que ha dut a terme la Generalitat el 2020 no hauria sigut possible sense l’increment decidit dels recursos aportats pel Govern central per garantir la suficiència de les comunitats autonòmiques i el manteniment de l’estat del benestar”, tal com reflecteixen les dades de la Sindicatura.

En concret, el 2020 la Generalitat va rebre d’ingressos del sistema de finançament un total de 13.123,8 milions d’euros, cosa que representa un 35,37% més que els ingressos assignats el 2015, en què la Generalitat va disposar de 9.694,6 milions del sistema de finançament, cosa que es va traduir en un grau de cobertura de les obligacions no financeres de tot just el 68,4%; i un 5,3% més que el 2019, en què els ingressos del sistema de finançament van ascendir a 12.465,1 milions“.

Juntament amb això, com detalla el síndic, el Govern va injectar a la Generalitat recursos de caràcter extraordinari a través del Fons Covid 2020 per import de 1.485,6 milions d’euros per fer front a les despeses derivades de la pandèmia. “Entre els ingressos del sistema de finançament i el Fons Covid, les transferències del Govern van ascendir a 14.609,4 milions d’euros, cosa que suposa un 50,7% més que el 2015 i un 19,6% més que el 2019”, destaca Soler, que subratlla que gràcies a això “la taxa de cobertura de les obligacions no financeres de la Generalitat va arribar al 83,2%, la més alta de la sèrie”.

La Generalitat també va rebre del Govern 72 milions més per a altres ingressos finalistes derivats de la pandèmia i 1,2 milions en donacions obtingudes per particulars, cosa que dona una suma total de 1.558 milions d’euros addicionals.

No obstant això, el conseller ha incidit que “l’increment puntual de recursos ha garantit la suficiència financera de les CA, però ara la cosa fonamental és que els recursos extraordinaris es consoliden de manera estructural” i ha recordat que “els ingressos del sistema de finançament per a la Comunitat Valenciana, encara que han millorat, no han sigut en cap cas prou per a cobrir les obligacions de despesa en serveis públics fonamentals de la Generalitat, per la qual cosa, per a poder gastar per habitant igual que la mitjana de les autonomies, no hem pogut més que recórrer a més endeutament”.

D’aquesta manera, tant Soler com l’informe de la Sindicatura incideixen en el fet que l’obtenció de recursos a través del FLA “dificulta l’assoliment dels objectius de dèficit i deute”. “Si els fons arribaren a través del sistema de finançament autonòmic, com reclamem des de la Generalitat, no s’incrementaria l’endeutament, com passa actualment”, ha lamentat Soler, després de reclamar de nou la necessitat “no sols que el Govern aborde la reforma del model de finançament de manera urgent, sinó també que es cree fins llavors un mecanisme transitori per a les autonomies pitjor finançades que iguale els nostres recursos als de la mitjana”.

Així doncs, el conseller destaca que el síndic reconega que la discriminació financera sistemàtica de la Comunitat Valenciana pot comprometre “l’accés dels valencians als serveis bàsics en condicions d’igualtat amb la resta de les comunitats autònomes”. “Fins i tot el síndic mateix es mostra convençut que, malgrat l’infrafinançament, no podem deixar de garantir els serveis essencials als valencians i valencianes per a igualar-los a la mitjana espanyola” ha reiterat Soler després d’incidir en el fet que “a la Comunitat no tenim un problema d’excés de despesa, sinó de falta d’ingressos”.

Modificacions pressupostàries per a lluitar contra la pandèmia

La Sindicatura de Comptes recull així mateix en el seu informe l’aprovació de modificacions pressupostàries per un import conjunt de 4.334,1 milions d’euros, per la qual cosa el pressupost definitiu va ascendir el 2020 a 27.356,1 milions d’euros (un 18,8% més). Entre aquestes destaquen per valor de 1.762,4 milions d’euros les generacions de crèdit, que s’han finançat principalment mitjançant les diferents transferències de l’Estat i Fons COVID per fer front a la pandèmia.

Si s’analitzen les modificacions pressupostàries per seccions i ingressos, s’observa que la Conselleria de Sanitat concentra gran part de les modificacions pressupostàries de l’exercici, amb un total de 1.714,4 milions per als capítols de despeses de funcionament (1.121,7 milions); increments de despeses de personal (335,9 milions) i transferències corrents (221,9 milions d’euros).

La Conselleria d’Igualtat, amb 207,6 milions d’euros per l’increment fonamental de les transferències corrents; i la Conselleria de Política Territorial, amb 112,4 milions fonamentalment per a despeses de funcionament i transferències corrents, completen els departaments que han registrat més modificacions pressupostàries.

Reducció de factures pendents i creditors de la Generalitat

L’informe dels auditors també destina en part de l’anàlisi a la composició del conegut com a Compte 413, que fa referència a la despesa pendent d’imputar al pressupost, que ha registrat un descens significatiu del 13,65%, ja que ha passat de 945,2 milions el 2019 a 816,2 el 2020.

“Fins i tot en plena pandèmia, hem fet un esforç significatiu per a reduir els saldos creditors de la Generalitat, reconéixer i abonar despeses i factures pendents i reduir el volum elevat de despesa pendent d’imputar al pressupost que vam heretar de governs anteriors”, ha assenyalat Soler, que ha posat en valor, especialment, l’esforç per reduir aquestes factures per part de les conselleries, en què Sanitat ha registrat més saldos creditors per import de 234 milions d’euros, dels quals 167,8 corresponen a adquisicions de productes farmacèutics.

“És evident que ningú esperava a l’hora dissenyar els pressupostos del 2020 que hauríem de fer front a la pandèmia més virulenta dels últims segles, però una vegada més queda reflectit l’exercici de responsabilitat i gestió eficient dels diners públics per part del Consell, que es va comprometre amb l’abonament de factures a proveïdors i creditors perquè pogueren disposar de la liquiditat necessària”, ha assenyalat el responsable d’Hisenda, i ha recordat que “la gestió del pagament a proveïdors per davall de 30 dies de manera continuada des d’agost del 2020 ha permés a la Generalitat eixir del control financer del Govern, pel fet de complir la normativa de morositat, cosa que no havia passat des del 2012”.

En conjunt, els comptes creditors de la Generalitat s’han reduït al llarg de l’exercici dels 4.010,6 milions del 2019 als 2.895,7 milions d’euros del 2020 (un 27,80%), i són les reduccions més significatives les registrades per operacions de gestió tant de l’exercici 2020 com d’exercicis anteriors.

S’ha incrementat, no obstant això, un 2,5%, al llarg de l’exercici 2020, el nombre d’expedients per enriquiment injust per un import total de 1.763,3 milions d’euros, com a conseqüència, principalment, de l’increment d’expedients de la Conselleria de Sanitat per a fer front a l’emergència sanitària derivada de la pandèmia, que va comportar despesa sobrevinguda i extraordinària, seguida de la Conselleria d’Igualtat.

En concret, el departament sanitari ha registrat enriquiments injustos per valor de 1.602,4 milions d’euros (el 90,9% del total) especialment en les obligacions reconegudes amb càrrec al capítol 2 del pressupost d’aquesta conselleria. De la seua banda, Igualtat ha registrat enriquiments per valor de 120,1 milions d’euros i, finalment, Agricultura 107 expedients per valor de 20,4 milions d’euros, en totes dues conselleries derivats de despeses de funcionament de capítol II per a fer front a la pandèmia.

El 95,1% del pressupost executat

Segons assenyala la Sindicatura, el grau d’execució pressupostària del 2020 ha sigut del 95,2%, 1,4 punts més que el 2019, malgrat la pandèmia, amb un grau de compliment o de pagaments del 91,4%. És a dir, en termes absoluts el 2020 el Consell va executar un total de 26.039 milions d’euros, 3.204,1 milions d’euros més que en l’exercici anterior.

Per seccions, les conselleries de Sanitat i Educació concentren el 47,2% del total d’obligacions reconegudes de l’exercici, mentre que, per programes de despesa, el servei del deute, l’assistència sanitària, l’ensenyament primari i secundari i, finalment, les prestacions farmacèutiques representen el 74,4% de les obligacions reconegudes, un total de 19.381,6 milions d’euros.

Si s’analitza per capítols, destaca la reducció important de les despeses financeres d’un 23,3%; així com l’increment en un 18,1% de les inversions reals fins a 487,6 milions d’euros i de les despeses de funcionament, que el 2020 van arribar a 4.092,5 milions d’euros, un 14,6% més que el 2019.

“Malgrat les complicacions pressupostàries derivades de l’atenció urgent a l’emergència de la Covid, hem fet l’esforç de garantir no sols els serveis fonamentals de Sanitat, Educació i Serveis Socials, sinó també augmentar les prestacions i les inversions, impulsant l’activitat econòmica i garantint els recursos i la liquiditat suficient a ciutadania i empreses”, ha sentenciat el responsable d’Hisenda després d’assenyalar que la liquidació pressupostària també recull una millora substancial del resultat pressupostari no financer (capítol 1 a 7), que passa dels -2.456,19 milions d’euros en l’exercici 2019 a -1.806,16 milions d’euros el 2020.

Endeutament vinculat a l’infrafinançament

Pel que fa al deute financer, l’informe de la Sindicatura posa de manifest “la dependència de l’endeutament que té la Generalitat per a fer front als serveis públics fonamentals com a conseqüència davant la falta de recursos procedents del sistema de finançament”, tal com ha assenyalat el conseller Soler.

En concret, dels 52.449,2 milions d’euros a què ascendeix el 2020 el deute financer, 42.935 corresponen a les operacions de crèdit formalitzades amb l’Estat. “Des del 2012 el finançament total obtingut dels mecanismes estatals de finançament ascendeix a 65.208,8 milions d’euros, exemple clar que els recursos que haurien d’arribar a la Comunitat sense cap cost a través del sistema de finançament per a fer front a les despeses de la nostra Sanitat, Educació i Serveis Socials estan arribant a través del FLA i amb interessos”, ha assenyalat el responsable d’Hisenda.

D’aquesta manera, el responsable d’Hisenda ha afirmat que, a més de la reforma immediata del model i de la necessitat que s’aprove un fons compensatori, “el Govern ha de plantejar com més prompte millor quina és la solució per a la totalitat del deute històric derivat de l’infrafinançament”.

El 2020 s’han registrat drets per un import de 10.449,2 milions d’euros dels quals 8.160,6 milions d’euros corresponen a préstecs a llarg termini pel FLA del 2020 i l’extra FLA del 2019 amb què la Generalitat ha pagat deutes financers i comercials, així com deute pendent del sector públic instrumental, les entitats firals o les universitats; i 2.288,5 milions per catorze préstecs amb entitats financeres amb l’objectiu d’amortitzar anticipadament operacions de crèdit amb el FLA d’exercicis anteriors amb més càrrega financera, per millorar-ne les condicions.

Actuació eficaç en matèria de ciberseguretat

La Sindicatura de Comptes fa una reflexió en el seu informe de fiscalització sobre la necessitat d’augmentar la seguretat de tots els sistemes d’informació i comunicació que hi ha en la funció pública i que provoca que les administracions siguen més vulnerables davant els ciberatacs.

Sobre això, l’informe de control considera destacable que des de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic haja impulsat dins del seu organigrama una sotsdirecció general dedicada exclusivament a la ciberseguretat “amb un avanç significatiu en la dotació de recursos” així com el fet que la Generalitat haja establit dins del seu Pla Estratègic de Transformació Digital, GEN-25, com a la seua primera línia estratègica la lluita contra els ciberatacs.

Baixa un 13,4% el risc viu per avals de la Generalitat

L’informe de control de la Sindicatura de Comptes destaca que el risc viu per operacions avalades a Aerocas , CACSA, EVha, EPSAR, FGV i l’SGR s’ha reduït un 13,4% l’últim any, en què s’ha situat en 530,1 milions d’euros davant dels 611,8 milions del 2019. A més, cal tindre en compte que el risc viu d’avals de la Generalitat s’ha reduït progressivament des del 2015 i només en dos anys la disminució s’ha situat en un 35%.