Què és aixó que anomenem “deute històric” i per què es calcula en 14.380 milions
La Sindicatura de Comptes ha inclòs el terme “deute històric”, així, entre cometes, en el seu informe de fiscalització de l'any 2015, que acaba de lliurar. No és la primera vegada que l'organisme fiscalizador dedica un apartat del seu informe a denunciar l'infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana i els seus efectes sobre els comptes de la Generalitat. Però els càlculs que aporta en aquesta ocasió sobre el dèficit de recursos procedents de l'Estat i el deute acumulat per això resulten claus quan comença l'any en el qual, finalment, amb diversos exercicis de retard, el Govern de Mariano Rajoy abordarà la reforma del sistema.
El “deute històric” no és un invent valencià. Va ser Andalusia la comunitat que va introduir el terme en el seu Estatut d'Autonomia del 1981 per a referir-se als diners extres que havia de rebre cada any pel dèficit amb el qual van ser transferides les competències d'habitatge, sanitat i educació a causa de la situació de retard de la qual partia. En pagament d'aqueix “deute” Andalusia va aconseguir 1.200 milions d'euros el 2010. No va ser l'única. També Extremadura va esgrimir el seu deute històric. I ho han fet recurrentment, a més de Catalunya, altres autonomies, encara que en molts dels casos venia referida, no al finançament corrent, sinó a la marginació en les inversions territorializadas de l'Estat, que és un altre concepte.
Després de constatar que el deute de la Generalitat Valenciana, incloses les empreses i entitats públiques, ascendia l'any 2015 a 42.019 milions d'euros, el document que signa el Síndic Major de Comptes, Vicent Cucarella, recorda que la valenciana és la comunitat més endeutada en relació al PIB i que no pot complir els nivells de dèficit exigits pel Programa d'Estabilitat. “La situació financera valenciana no és sostenible”, conclou la Sindicatura. I apunta com de paradoxal resulta que el nivell de despesa per habitant de la Generalitat Valenciana està “molt per sota de la mitjana (un 12% inferior en el període 2002-2015), però obté uns ingressos també notablement menors en termes per càpita (un 16% inferiors)”.
El major dèficit valencià es cobreix amb “mecanismes especials de finançament, via endeutament”, com el Fons de Liquiditat Autonòmic, que opera mitjançant préstecs. Uns mecanismes que, ressalta la Sindicatura en apuntar al centre de la reivindicació del canvi de l'actual model, “haurien de substituir-se per la reforma del sistema de finançament autonòmic, de manera que es dotara la Comunitat Valenciana amb recursos similars a la mitjana de la resta de comunitats autònomes”.
Dit això, el Síndic es pregunta “quina part del deute públic valencià s'haguera pogut evitar en el supòsit d'haver rebut un finançament per càpita equivalent al de la mitjana de les comunitats autònomes de règim comú?”. I n'ofereix la resposta: “S'observa que un finançament equivalent a la mitjana haguera reduït l'endeutament en 14.380 milions d'euros (sota el supòsit de mantenir la mateixa despesa realitzada)”.
La xifra es desglossa en dues parts: 11.131 milions procedeixen del menor finançament entre 2002 i 2015 i 3.249 milions equivalen als interessos pagats per aqueix endeutament addicional. I afegeix una anotació molt significativa: “Ha de recordar-se que la Comunitat Valenciana té assumides les principals competències autonòmiques (educació i sanitat) des de mitjan dècada dels anys vuitanta del segle passat. Si s'estimara l'infrafinançament autonòmic des d'aquells anys, l'import total del 'deute històric' de l'Estat amb la Comunitat Valenciana seria bastant superior als 14.380 milions calculats només per al període 2002-2015. És a dir, que no va ser sols Andalusia la que va carregar d'origen amb competències deficitàriament finançades, encara que els valencians tardaren a adonar-se que acumulaven un deute estructural.
És segur que el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, en la pròxima conferència de presidents, i el conseller d'Hisenda, Vicent Soler, en el Consell de Política Fiscal i Financera i en altres fòrums de negociació, posaran aqueix “deute històric” sobre la taula. L'Acord del Botànic, signat pel PSPV-PSOE, Compromís i Podem, sobre el qual es recolza el Govern valencià, va fer del “finançament just” un dels seus eixos. En el document de la seua ampliació, que està pendent de signatura per les tres forces, a més de la “negociació urgent” del nou model, es planteja la “reestructuració del deute per mitjà d'una combinació de reducció del deute, dèficit a càrrec del deute històric, quitació i ajornament del deute amb el Govern mitjançant una comissió bilateral”.
En altres paraules, la Generalitat Valenciana no solament aspira a acabar amb l'“espoli” que suposa un sistema de finançament injust sinó a retallar el seu endeutament i pal·liar-ne els efectes de la resta del deute sobre els seus comptes. Un objectiu per al qual planteja una negociació bilateral, més enllà dels organismes que agrupen totes les comunitats autònomes. En aqueix marc cal interpretar el discurs de cap d'any del president Puig, que va postular “el principi de la fi de la discriminació”; així com la carta del portaveu socialista en les Corts Valencianes, Manuel Mata, al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, reclamant que anul·le el deute que està mutualizat per a compensar el dèficit històric, un deute “que davant Europa ja és deute del Govern central i podria alliberar a la Comunitat Valenciana”.
