La Fiscalia rebaixa a dos anys de presó la seua petició de pena per als capitostos del saqueig de la depuradora de Pinedo en el judici pel frau de l’IVA

La Fiscalia ha rebaixat la pena sol·licitada per als tres acusats pel frau de l’IVA, de tres anys i sis mesos a dos anys de presó per a cadascú, en el marc del saqueig de la depuradora de Pinedo. El tres acusats –el facturador de la trama, Jorge Ignacio Roca; l’expresident d’Emarsa Enrique Crespo; i l’exgerent de l’entitat Esteban Cuesta– ja han sigut condemnats pel Tribunal Suprem a penes de presó llargues (Roca ingressarà la setmana que ve a la presó de Terol per complir-hi les condemnes pendents). 

La fiscal, malgrat haver rebaixat la seua sol·licitud de pena, ha demanat que no es tinga en compte l’atenuant de confessió a Roca: “El que no pot és adherir-se a la qüestió de nul·litat com a pla A i com a pla B reconéixer els fets”, ha dit la representant del ministeri fiscal. Tampoc mereix, afirma la Fiscalia, la rebaixa per dilacions indegudes, tenint en compte que el facturador es va escapolir a Moldàvia, on va ser detingut amb un passaport fals. “Si algú no mereix l’atenuant de dilacions indegudes és Roca”, ha dit la fiscal, que ha recordat que la instrucció d’un cas tan complex com el saqueig d’Emarsa es va fer en un “temps bastant raonable”. 

L’última sessió del judici pel frau de l’IVA en la facturació falsa de la trama del cas Emarsa ha comptat amb la declaració de dos perits de l’Agència Tributària, que han confirmat que les factures eren una mera simulació per a esprémer l’empresa pública i obtindre més beneficis amb les liquidacions de l’IVA. “Jo he estat en aquesta sala set vegades”, ha assegurat un dels perits que signen l’informe. 

El funcionari va detectar que les factures de les empreses de Roca corresponen a una “faena fictícia”. Les empreses del facturador aparençaven tindre uns costos que en realitat eren pura fantasia: “Emeten factures irregulars a Emarsa que no obeeixen a operacions reals”, ha explicat el perit d’Hisenda, que declarava per videoconferència des de Barcelona (les empreses de Roca estaven domiciliades a la ciutat comtal). 

El facturador, expert en dreceres fiscals, no tributava per aquestes factures, encara que les incloïa en les seues declaracions. “No té locals, costos reals ni mitjans productius”, ha afegit el perit. Roca unflava “artificialment” les factures fins a obtindre uns marges de beneficis de fins al 300%, un resultat que no té “cap justificació econòmica”. L’acusat, que ha sigut titlat de cervell de la trama, residia a l’estranger (abans d’escapolir-se a Moldàvia vivia al sud de França) i les seues empreses estaven en “domicilis il·localitzats”, llevat d’una mercantil que estava domiciliada en una gestoria (a partir d’ací els investigadors van seguir el fil).

Roca va disposar de fons a través de caixers automàtics, fins a 600.000 euros. Així doncs, els perits van detectar “grans retirades de fons que no obeeixen a cap criteri econòmic de caràcter empresarial”, si no era amb l’objectiu d’“ocultar el destinatari real de les operacions”. El facturador va admetre dilluns passat durant la primera sessió del judici que els capitostos de la trama usaven les targetes de crèdit a nom seu per esprémer còmodament els fons públics de la depuradora en caixers automàtics. “Senzillament es van emportant els diners”, ha resumit un dels perits. 

La investigació també va detectar desviament de fons a Malta, mitjançant quatre transferències per un valor total de 670.000 euros. “Aquesta operació que es declara com a adquisició intracomunitària serveix només per a traure recursos financers cap a Malta, però no obeeix a una operació real”, afirma un dels perits. Els diners públics va anar a parar al facturador, expert en aquesta mena d’operacions, aquesta vegada a Malta. 

Roca, tal com va rememorar en la primera sessió del judici, facturava al 7% i refacturava al 16%. “Són perfectament conscients que el tipus per als llots és del 7%”, però “com més IVA repercutisques, més diners t’arribaran”, ha argumentat el perit. El perjudici a la hisenda pública, ha explicat el funcionari, es produeix quan el destinatari (l’empresa pública Emarsa) es dedueix les factures emeses per les empreses de Roca, que al seu torn es dedueixen factures que no corresponen a operacions reals. 

Guanyaven tots els integrants de la trama i perdia Hisenda. “S’utilitza el mecanisme de l’impost per a obtindre una devolució indeguda dels diners”, ha assegurat la fiscal, que considera que tant l’exgerent d’Emarsa Esteban Cuesta com l’expresident Enrique Crespo eren “sabedors de la situació”. “El delicte el cometen els gestors d’Emarsa, Roca n’és cooperador necessari”, ha agregat. 

La representant del ministeri fiscal ha reconegut que altres capitostos podrien haver-se assegut en el banc dels acusats per aquesta subtrama del cas Emarsa: “De segur que s’havia d’haver acusat moltes més persones, molts més proveïdors. Es va optar per portar a judici el que teníem més clar”, ha dit la fiscal, que també ha recordat que els responsables de l’empresa pública, nomenats pel Partit Popular, van ocultar sistemàticament documentació sensible al representant socialista en el consell d’administració Ramón Marí, en aquell temps un dels denunciants i impulsors de la causa.  

La lletrada de l’Agència Tributària ha defensat que la responsabilitat civil correspon a l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics (Emshi), perquè les “les devolucions indegudes de l’IVA li van servir per a obtindre pòlisses de crèdit”, un argument que la lletrada de l’entitat –perjudicada i acusada– rebutja de pla. Els advocats de les defenses han demanat la nul·litat del judici o, almenys, que es tinguen en compte els atenuants per dilacions indegudes i confessió.