Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Amnistía, semana I: incendio en la Fiscalía y maniobras de dejar fuera a Puigdemont
Felipe VI, diez años del rey que no ha recuperado la imagen de la monarquía
Opinión - Un muro de impunidad. Por Rosa María Artal

El fre al “alarmant creixement” dels apartaments turístics aconseguix una inèdita unanimitat per a una moratòria a València

El ple municipal d'este dimarts en el qual es va aprovar la moratòria per unanimitat.

Carlos Navarro Castelló

0

“La suspensió cautelar objecte d’aquest acord persegueix com a objectiu essencial d’interés general la protecció del medi ambient i de l’entorn urbà, que es veuen seriosament amenaçats pels diferents efectes negatius que pot provocar la proliferació d’habitatges turístics a la ciutat consolidada. Així mateix, també persegueix un segon objectiu d’interés general, no menys important que l’anterior, que és garantir el dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat, perquè el creixement desmesurat dels habitatges turístics i d’altres usos terciaris hotelers en immobles d’ús residencial també pot produir una sèrie d’externalitats negatives”.

L’expedient d’aprovació de suspensió de permisos per a habilitar nous apartaments turístics a València que va aprovar dimarts per unanimitat el ple de l’Ajuntament s’expressa així de contundent a l’hora justificar la mesura. El document fa un èmfasi especial en els problemes associats a la turistificació derivats de la proliferació descontrolada d’apartaments turístics, com ara l’alça dels preus del mercat d’habitatge, tant de compravenda com de lloguer, i la gentrificació consegüent.

En concret, el document, a què ha tingut accés elDiario.es, destaca que “el fet, constatat ja en altres ciutats d’atractiu turístic, és que el creixement desbordat i sense límit, basat a augmentar l’afluència de turistes sense atendre la qualitat del turisme, implica pagar una factura ambiental elevada i el sorgiment d’una conflictivitat creixent entre la ciutadania, perquè aquesta activitat econòmica produeix beneficis per a una part menuda de la societat a costa de la pèrdua de qualitat de vida per al conjunt de la ciutadania”.

A continuació, detalla que “la rendibilitat del negoci de lloguer d’habitatges turístics pot suposar un diferencial del 351% respecte de la rendibilitat de l’arrendament d’habitatge regulat per la llei d’arrendaments urbans, diferencial que pot fins i tot créixer si, amb la nova llei d’habitatge, s’estableixen límits al preu dels lloguers”.

D’aquesta manera, estableix l’expedient, “si es deixa sense ordenar aquest sector, és previsible un increment considerable dels lloguers i dels preus de compravenda d’habitatges i, per tant, de desplaçament de població fora de les àrees afectades, ja que la pujada del cost de l’habitatge és una de les causes principals que es donen en els processos de gentrificació”.

Quant als preus de venda, segons el document municipal, “en el període 2018-2022 s’observa un increment generalitzat dels preus en totes les grans ciutats, exceptuant la ciutat de Barcelona, en què es produeix una moderació dels preus de quasi un 2%”. Destaca els increments de preus “de Màlaga (33,07%) i València (35,25%), dues destinacions importants de turisme urbà, o Alacant (24,24%) una destinació amb menys dimensió turística, però on la demanda d’habitatge dels estrangers sembla haver disparat els preus”.

Quant als preus de lloguer, “entre les grans urbs, que a més són destinacions turístiques importants, la ciutat de València és la que més creixement ha experimentat en els preus del lloguer, amb un 63,77% en el període 2010-2022 i un 44,87% entre els anys 2018 i 2022”.

Sobre la distribució dels habitatges d’ús turístic (HUT) a València, es concentren en les zones de més atractiu turístic: “Ciutat Vella suposa el 39% de les places, i segueixen els districtes dels Poblats Marítims (15%) i Extramurs (7%). No obstant això, els HUT sembla que van propagant-se cap a noves zones de la ciutat, moltes de les quals allunyades dels pols turístics, cosa que pot deure’s a les mesures recents d’ordenació i inspecció aplicades per l’Administració en les zones més cèntriques”.

L’expedient recull les dades de l’informe emés per la Fundació Visit València el 27 de maig de 2024, que en la tipologia d’allotjament turístic que identifica com a “casa completa” (en què es lloga un habitatge al complet sense conviure amb el propietari o altres inquilins), posa de manifest “un increment percentual preocupant, en el total de la ciutat de València, de ni més ni menys que el 33% produït en el termini d’un any, comptabilitzat des d’abril del 2023 fins a abril del 2024”.

En un espai de temps tan curt, com pot comprovar-se, “els habitatges turístics comercialitzats en les diferents plataformes com a casa completa han passat d’una mica menys de 6.000 a una xifra pròxima a 8.000”. Els informes dels serveis municipals de Llicències Urbanístiques i Llicències d’Activitats certifiquen clarament que “en l’últim any, i especialment en els mesos transcorreguts de l’any en curs i encara més en les últimes setmanes, s’ha produït un creixement alarmant de la presentació de títols habilitadors per a nous usos terciaris d’habitatge turístic, i molt particularment dels situats en planta baixa”. En concret en tot el 2023 es van demanar 456 llicències o declaracions responsables i només enguany se n’han demanat 733.

Per tot això es considera “convenient, i fins i tot necessari, procedir a l’estudi d’una nova regulació en el planejament urbanístic de l’ús d’habitatges d’ús turístic, així com en general de l’ús terciari hoteler en parcel·les d’ús residencial”.

Condicions de la moratòria

El ple de l’Ajuntament de València va aprovar per unanimitat de tots els grups polítics la proposta de l’equip de Govern del PP i Vox per a la suspensió durant un any de la tramitació i l’atorgament de llicències d’edificació per a la implantació de nous apartaments turístics, incloent-hi també el canvi d’ús de tot un edifici, o d’una part d’aquest.

En l’acord aprovat s’ha exclòs la suspensió dels immobles, qualsevol que siga la seua ubicació, que tinguen assignat l’ús terciari exclusiu pel planejament vigent, ja que en aquest cas hi ha una decisió del pla en què la implantació d’aquests usos no lleva edificabilitat potencial del mercat residencial ni perjudica negativament l’entorn urbà.

A més, també queden exclosos els immobles que tenen llicència o declaració responsable que autoritze l’ús terciari en planta primera, sempre que disposen o puguen disposar d’accés independent des de la via pública. Aquests tampoc produeixen com a efecte la transformació d’habitatges existents en nous allotjaments turístics, no incideixen de manera negativa en el teixit comercial, que pot continuar acollint-se en la planta baixa, i les possibles molèsties als residents en l’edifici resulten minimitzades a conseqüència de l’existència d’accés independent des de la via pública.

Des del punt de vista temporal, la suspensió no afectarà les sol·licituds de llicència que siguen autoritzables després de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, tinguen amb la documentació exigible legalment i haja transcorregut el termini respectiu de resolució i notificació previst en la normativa urbanística.

La suspensió aprovada serà aplicable a les declaracions responsables que es presenten a partir del dia de la publicació d’aquest acord en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Per contra, la suspensió no afectarà les declaracions responsables presentades amb anterioritat al dia de la publicació d’aquest acord en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, sempre que s’haja aportat la documentació que preceptivament ha d’acompanyar una declaració responsable.

D’altra banda, la suspensió afectarà els terrenys urbanitzats l’ús dominant dels quals siga el residencial, que estiguen situats dins de l’àmbit físic de la “Ciutat Central”, definit pel Pla Especial de Directrius per a la millora de la Qualitat Urbana dels Barris de la Ciutat de València.

A més també afectarà els terrenys, ja fora de l’àmbit físic de la “Ciutat Central”, amb incidència real dels habitatges turístics que se situen en els barris de Benimàmet, Carpesa, el Poble Nou, la Punta, el Palmar, el Saler i el Perellonet.

El text recull que queden exclosos de la suspensió els sectors urbans o urbanitzables l’ús global o dominant dels quals siga el terciari o l’industrial. A més, s’exclouen els terrenys classificats com a sòl urbà que ja tenen una regulació específica de l’ús terciari d’habitatge turístic pel Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella i el Pla Especial del Cabanyal-el Canyamelar.

Així mateix, aquesta suspensió no afecta les llicències, i altres actuacions urbanístiques, que supose la parcel·lació de terrenys, les obres de demolició o les obres de reforma en edificis que tinguen prèviament autoritzat l’ús terciari i que no suposen alteració estructural.

Finalment, el ple va aprovar continuar amb el Pla d’Inspecció d’habitatges turístics incidint especialment en la inspecció dels situats en planta baixa, de conformitat amb els acords per la Comissió Informativa d’Urbanisme, Parcs i Jardins, Espais Naturals i Millora Climàtica en la sessió de 22 de maig de 2024.

Etiquetas
stats