Dos funcionaris declaren que van accedir a dades de Rocío Carrasco a la recerca d’orientació per atendre altres víctimes

Dos funcionaris de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes del Delicte a Sueca (València) s’han assegut dijous en el banc dels acusats davant la secció quarta de l’Audiència Provincial de València per haver entrat en una base de dades del sistema Viogen per consultar dades sobre l’expedient de Rocío Carrasco, el dia després de l’emissió de la sèrie documental de Telecinco sobre la televisiva filla de Rocío Jurado.

La sèrie documental Rocío, contar la verdad para seguir viva, en què la seua protagonista relatava la violència de gènere a què va ser sotmesa pel seu exmarit Antonio David Flores, va causar un augment del 42% de les trucades al telèfon 016 per a víctimes de violència masclista i va propiciar que conceptes com a violència ‘llum de gas’ o revictimització aparegueren en prime time. De rebot també es va detectar que l’expedient reservat de la denúncia per violència masclista havia sigut consultat per funcionaris que no tenien res a veure amb el cas.

La Fiscalia sol·licita per als dos acusats una pena de tres anys i sis mesos de presó, a més d’inhabilitació absoluta durant sis anys, pels presumptes delictes de descobriment i revelació de secrets. No obstant això, els dos acusats (un psicòleg i una treballadora social) han argumentat que si van entrar amb el seu usuari i contrasenya en la base de dades, lluny de voler tafanejar, era per atendre l’allau de consultes telefòniques que van arribar a la seua oficina després de l’emissió del documental. Tots dos han relatat que, com que no havien vist la sèrie televisiva, necessitaven accedir a l’expedient per a la seua “orientació personal” amb vista a atendre les consultes.

El fiscal, no obstant això, desconfia d’aquesta versió –l’ha titlada de “poc creïble”– i considera que els dos funcionaris van accedir a la informació de Rocío Carrasco “de manera totalment aliena a les seues funcions”, segons indica l’escrit d’acusació del ministeri públic. La documentació que van consultar, remarca el fiscal, contenia dades personals i reservades “que no eren conegudes públicament”.

Així doncs, els encausats van poder consultar els telèfons particulars de Rocío Carrasco i d’Antonio David Flores, les seues adreces, dades sobre la unitat policial assignada al cas o valoracions del risc. No obstant això, la defensa dels dos funcionaris, que exerceix el mateix lletrat, ha remarcat que els acusats estaven autoritzats a entrar en aquesta base de dades i ha argumentat que la informació consultada “no es pot considerar dades sensibles”. “Són dades que han anat passejant per tots els programes de màxima audiència”, ha dit l’advocat de la defensa. “Cap perjudici se’ls ha pogut causar”, assenyala.

El fiscal, per contra, els ha retret que l’accés a les dades de tots dos personatges televisius no estava justificat. “No es pot entrar a totes les dades que vulguem”, ha dit el representant del ministeri fiscal en referència als treballadors de la funció pública.

Els acusats han negat que entraren a consultar l’expedient fora de l’exercici de les seues funcions. Davant l’“allau de telefonades” rebudes després de l’emissió del documental, que asseguren no haver vist, van tindre la necessitat d’informar-se de quina era la situació de la denúncia de Rocío Carrasco.

El psicòleg ha declarat que “no aconseguia entendre” la consulta telefònica. “Vaig acudir a [la base de dades] Viogen per veure si [Rocío Carrasco] hi figurava com a víctima, en particular si hi havia alguna ordre de protecció i si tenia assignada vigilància”, ha dit. A preguntes del fiscal, també ha reconegut que durant tota la seua carrera professional mai abans havia accedit a un expedient que no corresponguera a una víctima i en aquest cas estiguera treballant.

El jutge: “No entenc què té a veure”

En un moment de la declaració d’un dels acusats, el magistrat que presidia la vista ha repetit fins a tres vegades que no entenia per quins cinc sous aquesta consulta en l’expedient reservat podia servir per a atendre les telefonades. “No entenc jo, vosté com a psicòleg, què té a veure”, li ha dit.

L’altra funcionària acusada, treballadora social interina, ha declarat en la mateixa línia: “Hi vaig entrar per contextualitzar la situació, per veure què passava”. “Mai podria predir que fer aquesta consulta desencadenara aquestes conseqüències”, ha lamentat.

Malgrat la versió plantejada per la defensa, la declaració d’un testimoni ha tirat un cable als acusats. Es tracta d’un cap de servei encarregat de la instrucció de l’expedient disciplinari (en l’àmbit administratiu) de tots dos funcionaris. Els acusats, ha explicat el testimoni, es van deslliurar de sancions disciplinàries, perquè no es va trobar constància d’un “ús extern” de la informació consultada ni cap “prohibició expressa” en els manuals de l’Administració que regulen l’accés a les bases de dades de violència de gènere.

“La simple consulta no és una infracció si no hi ha mala fe o no es demostra”, ha afegit el testimoni (la declaració del qual el magistrat ha emmarcat pràcticament en una pericial). Els dos acusats no són els únics funcionaris que van consultar les mateixes dades. Sis treballadors públics més han sigut investigats en el marc d’expedients disciplinaris de la Generalitat Valenciana per haver accedit a la mateixa informació.