La cap dels funcionaris valencians amb el PP serà jutjada per haver passat les respostes d’una oposició a una amiga en ple examen

La funcionària i la política s’enfronten a sis anys de presó i uns quants d’inhabilitació, segons les peticions de la Fiscalia i la CGT Ana Brugger, la que va ser directora general de Funció Pública amb el PP, s’asseurà en el banc dels acusats per haver passat les respostes d’una oposició a funcionària de la Generalitat a una amiga durant l’examen. María Gonzálbez, la beneficiària de l’ajuda i ara assessora de Vox en les Corts Valencianes, l’acompanyarà en el judici en què s’enfrontaran a sis anys de presó i inhabilitació pels presumptes delictes d’activitats prohibides als funcionaris públics i d’abusos en l’exercici de la seua funció i falsedat en document públic.

La secció tercera de l’Audiència Provincial de València ha desestimat els recursos de totes dues acusades i aboca el jutjat d’instrucció a obrir judici oral. Entén el tribunal que hi ha una “maquinació fraudulenta” per part de Brugger i Gonzálbez per a falsejar l’examen d’oposició que, a més, reportava “un benefici econòmic” xifrat per CGT en 1,7 milions d’euros que suposaria el sou com a funcionària durant 40 anys.

Aquesta actuació, considera l’Audiència, podria constituir un il·lícit penal i “va quedar en un mer intent, perquè van ser descobertes per una de les encarregades de la vigilància de la prova”.

En aquesta causa, la Fiscalia i el sindicat CGT consideren que s’haurien comés diversos delictes, mentre que l’Advocacia de la Generalitat ha considerat durant la instrucció que podria ser una irregularitat administrativa. El tribunal dona ara la raó a CGT i al ministeri públic sobre la gravetat penal dels fets.

Les dues acusades han intentat defensar en les seues al·legacions presentades a l’ordre de processament que no havien comés delicte i que CGT i la Fiscalia discrepaven en la qualificació, situació que el ministeri públic considera positiva, perquè “dota de més amplitud el coneixement de la repercussió jurídica del fet imputat”.

Les dues acusades, assegura CGT en el seu escrit d’al·legacions a què ha tingut accés eldiario.es, “confonen el món de l’ensenyament amb el món de les oposicions d’ingrés a cossos de funcionaris”. “Una cosa són els exàmens que un professor, a criteri seu, pot fer o deixar de fer; usar com a mitjà perquè els seus alumnes s’expressen i es valoren ells mateix i una altra cosa –afigen– és que (per imperatiu de la Constitució que obliga que l’accés a la funció pública estiga subjecte als principis de mèrit i capacitat), s’òbriga un procediment administratiu per a seleccionar per un mètode objectiu establit en les bases de la convocatòria, els que, d’acord amb aquestes bases, ho meresquen”.

“La prova escrita que, segons ha resultat de la instrucció, ha sigut falsificada no és un exercici escolar. És un document administratiu d’origen, format en el si i per a formar part d’un expedient oficial, fora del qual manca de sentit, del qual document dependrà l’obtenció d’un lloc de treball de tècnic superior, valorat, estimant una mitjana d’exercici professional de 40 anys, en unes retribucions totals d’1.700.000 euros.”, afigen des del sindicat.

CGT defensa estar segura de la seua acusació i “ho confirma la nombrosa, constant i contundent jurisprudència sobre la consideració com a falsedat en document oficial el fet de falsejar el contingut d’un examen d’oposició per a l’accés a una ocupació pública, regit per principis constitucionals –ni més ni menys–, la igualtat, el mèrit i la capacitat”.

Des del sindicat i fora de les al·legacions, consideren “vergonyós i definitori del nivell a què arriba la corrupció del sistema, el silenci còmplice dels que haurien d’estar defensant els interessos públics i, concretament, de la funció pública de la Generalitat”.

CGT critica durament l’Advocacia de la Generalitat per no personar-se en la causa i la resta dels sindicats pel seu “silenci eixordador” en una denúncia que va iniciar l’Agència Antifrau. “Tot això demostra la falta de decisió clara i contundent contra la corrupció, que no és només d’uns funcionaris o alts càrrecs polítics”, sentencien.