La Fundació Franz Weber exigeix el tancament de les escoles taurines: primer va ser Alacant i ara la de la Diputació de València

La Fundació Franz Weber torna a la càrrega i exigeix el tancament de l’Escola de Tauromàquia de la Diputació de València, creada el 1983 per a “contribuir a la promoció de la festa dels bous mitjançant la cerca, formació i perfeccionament de nous valors, proporcionant-los la preparació i la promoció adequada com a futurs exponents de la tauromàquia”.

Entre els seus principis també estan “impartir els ensenyaments teoricopràctics als alumnes de l’escola, relacionats amb tots els terços de l’art del toreig”; la creació d’un “clima sociocultural en el si de la societat valenciana que promocione i fomente la cultura taurina”; o el desenvolupament, en col·laboració amb altres institucions públiques i privades relacionades amb la festa dels bous, “de les activitats que calga per a l’assoliment dels seus objectius”.

La setmana passada, l’entitat suïssa, creada el 1975 per l’ambientalista que dona nom a l’organització a fi de protegir flora i fauna, ja instava l’Ajuntament d’Alacant –governat pel Partit Popular– a tancar la seua escola taurina utilitzant els mateixos arguments que aquesta vegada, el compliment d’una recomanació de les Nacions Unides (ONU). Aquest organisme, a través del Comité dels Drets de l’Infant, va demanar a Espanya el 2018 allunyar els menors d’edat de la tauromàquia.

Així doncs, la Fundació Franz Weber, que es planteja entre els seus objectius lluitar contra la tauromàquia en els huit països on encara es manté aquesta pràctica, que consideren “espectacles de maltractament” (Espanya, Portugal, França (sud), Mèxic, Colòmbia, el Perú, i algunes regions de l’Equador i Veneçuela), assenyala que els menors, amb tan sols 14 anys, poden participar en les anomenades “classes pràctiques”, en què “exerceixen la tortura de bòvids mascles de poca edat, o bé femelles, integrant-los ja en un circuit on es justifica el maltractament animal amb un presumpte interés tradicional o cultural”.

Per als naturalistes resulta preocupant l’ús que fa el Govern provincial dels recursos públics, “promovent que xavals puguen maltractar animals i exposar-se a riscos de caràcter medicosanitari per a perpetuar una activitat que rep un rebuig important de la ciutadania”.

A més, insisteixen de nou, com a formació no reglada “tampoc ofereix una eixida professional real ni digna, sabent que hi ha nombrosos cicles formatius homologats en diferents branques que oferirien una ocupació digna, no la de matar jònecs o bous en places”.

En aquestes convocatòries els “alumnes” poden crear i veure les ferides provocades sobre l’animal, “comportaments i gestos associats a un sofriment evident i la mort violenta d’aquests”.

Els naturalistes també expliquen que la participació va acompanyada de comentaris que reforcen de manera positiva tot el que es produeix a la plaça i que persones menors d’edat poden assumir com a normal i positiu, contribuint a la banalització de la violència contra animals.

La tauromàquia a la Comunitat Valenciana

Malgrat el discurs del vicepresident valencià, l’extorero de Vox Vicente Barrera, en què es referia al fet que la tauromàquia havia sigut “menystinguda” durant els huit anys de governs del Botànic en la Generalitat Valenciana, la veritat és que les xifres demostren que cada any se celebren més festejos taurins –llevat dels anys marcats per la Covid– de llarg a llarg del territori valencià (l’any es va batre un macabre rècord, el de més morts provocades pels bous al carrer, encara que el 2023 està sent menys tràgic).

A més, mentre la Diputació de Castelló promociona el “món del bou” entre xiquets i joves amb un “programa complet” d’activitats en diferents municipis de la província, l’Hospital de Castelló ha editat una guia sobre cirurgia taurina davant l’elevat nombre d’agafades que han d’atendre els facultatius.

Per contra, aquesta setmana hem conegut que la localitat alacantina del Verger ha decidit suprimir el bou embolat dels seus festejos en “defensa del benestar animal”. L’Ajuntament, a partir d’aquest moment, no contractarà, subvencionarà ni autoritzarà aquesta mena de festeig: “No va en contra de ningú, sinó a favor de l’animal”.